Ens ho hem ventilat ràpid!

A la vora del Lago Atitlán s'acaben els meus dies a Guatemala. Agafem un bus que ens portarà fins a Chiapas, per descansar un día i seguir tirant amunt. Però no avancem aconteixements, el que toca explicar ara, són els últims dies a Guate.

Antigua de Guatemala és una ciutat ben bonica i que val prou la pena. És tan maca que si no fós perquè ja n'estic ben saturat d'arquitectura colonial m'hi podria haver estat una setmana tranquilament. M'hi vaig estar 3 dies. El millor día va ser el que vam anar a fer una visita a l'actiu i relativament proper Volcán Pacaya. Després de gairebé nou mesos de viatge, seguiexo trobant llocs que m'emocionen, em sorprenen i em fan feliç. Aprendre a bucejar, els taurons, el primer contacte amb els maies i ara l'experiència de veure de ben a prop i per primera vegada un volcà en actiu i amb rius de lava en moviment. No és que baixés lava per tots cantons com ja debeu haver comprovat amb les fotos però igualment impressiona molt i és un lloc molt curiós. Val la pena.
I a més, dins de la carraca amb la que vam anar fins al parc natural vam coincidir amb en Santiago, un argentí amb el que ja havíem estat a Tikal. La sorpresa però, i una sorpresa molt grata, me la vaig endur quan una noia holandesa, tot tornant amb el bus va i em pregunta "parles català?", "sí" contesto, "i tú?" pregunto descol·locat, "vaig viure dos anys a Torroella de Montgrí"! Així d'agradable va ser la trobada amb la Danielle, una noia molt guapa d'Utrecht. Jo content de poder parlar català una bona estona i ella també, suposo, per poder practicar una mica. Tots plegats ens tornaríem a trobar més endevant.

Curiositats de la meva estada a Antigua més enllà de que és una ciutat molt maca i tal i qual...
Per variar hi ha un mercat de puta mare, una mica amagadot, però que quan et perds per allà dins pots trobar dinar molt barat i fins i tot unes unces de cocodril.
Hi ha un bar a prop de la plaça central on hi ha una brusa de l'Adam Raga dedicada i tot de fotos de Laia Sanz, Toni Bou,... Vaig buscar en Freixa però no és tan mediàtic i no l'hi vaig saber trobar.
Al hostel del viatger, estava en una habitació per tres, la primera nit vaig dormir sol, la segona amb la Sarah de Luzerna (Suïssa) i l'Esther de Den Haag (Holanda), amb les que també ens aniríem trobant més endevant i l'última nit amb una sueca d'entre Gotebörg i Malmö. Sóc concient que això pot generar tota classe de comentaris... foteu-li! sense manies.

I d'Antigua cap a Panajachel, a la vora del llac d'Atitlán del que tothom me n'havia parlat tan bé, potser per això que no ens va impressionar tan com esperàvem. Això sí, continua sent un lloc molt guapo, a l'encant intrínsec de qualsevol llac de muntanya se li uneix la presència d'uns volcans aquesta vegada adormits.

Anècdota del día: "Chicos, qué queréis? tengo para fumar, marihuana, coca..."
i nosaltres "No, no tomamos drogas" i ens responen: "También tenemos paseos a caballo!"
Boníssim.

A poques hores d'instal·lar-nos a Pana, em vaig trobar amb en Santiago de nou, després de xerrar una estona, ell també es va quedar a "el buen samaritano" i així l'endemà sortiríem tots plegats cap al mercat del dijous de Chichicastenango.
El mercat és bastant gran i està ple d'artesanies per tots cantons, algunes dones grans foten foc i alguns rituals extranys i també algunes verdures i productes d'alimentació varis, però bàsicament artesanies perquè els turistes es gastin els calers. I és calr, tu te'ls hi gastes, però amb moderació perquè sinó no saps com fotre les coses dins la motxilla. Sempre queda el recurs d'enviar-ho.
Hora de tornar, agafem tres busos plens a vessar, amb pollastres acompanyant-nos al seient i cap a Panajachel de nou per anar a sopar.
Perquè havíem quedat per sopar amb la Danielle, amb qui ens havíem trobat a mercat; la seva amiga, que no me'n recordo mai com es diu però que no va venir per un d'aquells mal de panxa típics de la zona; i la Morgana, una noia de Torino que vam conèixer gràcies a en Santiago que ja no va venir a sopar perquè a la tarda havia marxat cap a San Pedro. Ho heu entès?
Tots cinc doncs, vam fer un bon sopar i després vam prendre uns cuba-libres o uns mojitos depenent dels gustos de cadascú. Després de despedir-nos de la Danielle, a la que espero retrobar-nos ben aviat a Oaxaca, era el moment de seguir els passos d'en Santiago i fer cap a l'altre costat del llac. Després de dormir és clar.

I a l'altre costat del llac hi ha San Pedro la Laguna, on hem passat tranquils les últimes hores de Guatemala. Alguns més tranquils i alguns més animats perquè, ahir a la nit, en Santiago ens va fer un recital de ballar salsa junt amb els jefes del local i alguna que altra turista que també es defensava molt bé. Algún que altre cuba-libre, que aquí són més barats que una cervesa, van animar la conversació fins ben tard, per despedir-nos com deu mana del país, i fins a surgir la gran intervenció del rei d'Espanya a la cimera ibero-americana amb el ja famós "pero te quieres callar!"

I s'ha acabat la història, ara em queden 52 dies per disfrutar de México com cal! aajjaaaaaiiiii