elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

divendres, 30 de novembre de 2007

Empesamos fuertes guey!

Els primers dies per Mèxic no han estat géns malament. Una petita parada a San Cristóbal de las Casas, a Chiapas i després a passar uns dies a Oaxaca de Juarez.

San Cristóbal de las Casas em va agradar molt. Espero poder-hi tornar de pas cap a Yucatán al gener. Però no ho puc assegurar perquè cada dos per tres canvio de plans. San Cristóbal és més un poble que una ciutat, molt agradable, bona temperatura de dia i força fred a la nit. Vaig passar una nit a l'hostal Ek Balam, on també hi havia uns quants valencians bastant anarkos i també mexicans, per això l'ambient no era el del típic hostel amb tots els cartells amb anglès i aquestes coses. L'endemà vaig passar tot el dia al poble, tot anant pel mercat, estudiant les botigues del rollo EZLN amb postals del subcomandante i anant a comprar alguna cosa per abrigar perquè, per si tenia poca cosa, em vaig oblidar la suadera que havia comprat a Colombia a Panajachel. A les 11 del vespre havia d'agafar un bus per arribar l'endemà al matí a Oaxaca, i per tan era la despedida, qui sap si definitiva, amb en Benjamin i l'Adriana que, sense contar en Gonzalez, ténen el récord pel que fa a dies de viatje junts. Després deuen venir la Núria i en Miquel i els santperencs. Algún dia haurem de publicar altres rànkings com el de patejades amb bus més llargues que encapçalen Anton i Jeroen... Total, que va tocar despedida, però amb la seguretat que, ja sigui a Catalunya o a Suïssa o en algun racó de món, ens tornarem a trobar.

A Oaxaca vaig anar a petar a un hostal molt i molt agradable, La Villada. Aquí he tornat a trobar la Danielle d'Holanda, va ser ella qui em va recomenar el lloc. Cal dir que és una mica més car però que val la pena. Les habitacions són súper maques, els banys,... i sobretot molt bona gent. El primer que vaig fer va ser trucar-los perquè m'havien dit que em vindrien a recollir a la terminal. Així va ser, en Xai, un dels germans que s'encuida del negoci em va venir a buscar acompanyat d'en Santiago, el seu fill. La Danielle havia arribat la nit abans acompanyada d'uns amics xilens, molt divertits i molt bona gent. Després d'un dia de tanteig a la ciutat, i d'anar a fer un bon sopar, l'endemà vam anar tots junts, amb el cotxe llogat dels xilens, a fer una volta per la zona. A destacar les ruines de Monte Albán, molt més guapes del que esperava. De fet havia dit que només aniria a veure'n tres o quatre en tot el viatge per no quedar saturat de ruïnes, però aquestes crec que valen la pena.

El dimecres tocava anar a fer una visita com deu mana a la ciutat i fer les coses més típiques que a Oaxaca no són altres que provar el mezcal i els champulines. La Danielle coneix bé la ciutat i em va fer de guia, junts haviem de cumplir l'objectiu. El mezcal és un licor típic de la zona, li diuen el oro de Oaxaca i a dins hi ha un cuc com per donar gust! I els champulines en realitat són llagostes o "saltamontes" fregits! poden ser al natural, con chile, o el champulín ejferificat a l'estil Ferran Adrià! jejeje Doncs res, que diuen que si no en menjes no has estat a Oaxaca i els vam haver de provar. Cop problema, cruixents, rico rico y con fundamento.
Al vespre era qüestió de completar el día. Primer vam mirar al partit de semifinals del Torneo Apertura mexicà entre les Chivas i l'Atlante. En Xai i en Javier, el seu germà, fanàtics de Chivas, alguns seus amics més neutrals, i l'Arturo personatge que més tard s'erigiria com el crack de la nit, anava tocant la moral com a seguidor de Pumas que és. 1-0 i a esperar la tornada a Cancún.
I després cap a l'Elefante, a aprofitar que el dimecres els tragos van a 10 pesos. Amb l'escarabat d'en Javier (n'està ple a Mèxic, de VW vull dir) ens en vam anar de festa amb la Mariana, Danielle, Kathrine, Kayra i allà també trobariem a l'Arturo. Ens ho vam passar súper bé, ja feia dies que tenia ganes de ballar una mica!

Ara, estic escrivint tot esperant per veure l'altre semifinal entre Pumas i Santos, espero que vingui l'Arturo per riure una mica i ens expliqui com li ha anat el seu viatge al DF amb la cruda a sobre. Quan acabi el partit aniré a buscar el bus cap al DF per arribar l'endemà a primera hora i trobar-me amb l'Adry, que ja tinc ganes de veure. I sabeu què? Ens n'anem a veure la final de la Copa Sudamericana a l'Estadio Azteca! No dubtava que l'Adry aconseguiria boletos... Comencem forts oi?

13 comentaris:

Garmendia ha dit...

Si senyor... Quin nivellàs! Ja kardaràs forces fotos a l'estadi per veure l'ambient, com mola.
Ah, i dóna-li moltíssims records a l'Adry!!! ;-)

Per cert, veig que últimament neu molt forts amb el tema "cubalibres" i festuki, no? jejeje. Ben fet sagal, acaba d'aprofitar els refrigeris a 10 pesos que quan tornis a ser per akí no baixaran de 7 euros! :-D

Apali crack, cuida't i a seguir disfrutant de l'aventura mexicana... "AY QUE PADREEEEEEEEEEE!!!"

Una abraçada,

Garmens.

P.D.: Suposo que has comprat una ampolla de "oro de Oaxaca" per la tornada, no? Jo en vull un xxxxxupituuuu... jeje

Garmendia ha dit...

P.D.D: Un detallàs la samarreta de l'Ernesto Guevara de la Serna... mite dels mites on els hi hagi.

Garmendia ha dit...

P.D.D.D: Molt guapa la Danielle, no?
Subi, és tant maca per dins com per fora... ajaiiiiiiiiii!!!!
"la belleza está, en el corazóoooooooon..." jijiji.

Anònim ha dit...

ens diu la tradició que avui, dia 3 de desembre, és EL TEU SANT(no sé si allà a les amèricas es porta gaire més que aquí, això dels sants.En qualsevol cas...FELICITATS XEVI des de l'hospitalet. sebastià i glòria

Ester ha dit...

cMotles felicitats... ja no hi pensava, sort que he llegit un dels comentaris...
Ah per cert, si ets a Oaxaca vigila molt a Zipolite, el mar te moltes i moltes corrents!! A veure si t'han de venir a rescatar com a mi...
Fins aviat!!
Ester

Alberto Tortadavia ha dit...

Perquè et felicita tanta gent amic Andreas? Que potser és Sant Andreas avui? O que potser no ets realment l'Andreas Madsen?

Em sento enganyat. Estic estupefacte. Sigui com sigui i et diguis com et diguis, espero que la teva actitud de mascle alpha, que finalment ha aflorat, no només es mantingui sinó que es potenciï en aquest teu final de viatge.

A reveure.

Alberto Tortadavia

Garmendia ha dit...

"saaant, saaant, saaaaaaaaaaaaaaaant,
saaant, saaant, saaaaaaaaaaaaaaaant,
saaant és el senyooooooooooooooooor,
déu de l'universssssssss..."

FELICITATS sagal, i bon sant Xavier!!! ;-)

Ja ens explicaràs (si és que no és privat) com ho has cel·lebrat per terres mexicanes... que ja se sap que el ritual de la tequila, que si ara la llimoneta, que si ara la sal... jiji.

Apalins, a seguir disfrutant!

SaluTTT.

Garmens.

Anònim ha dit...

moltes felicitas que tinguis un bon dia de part del Pare i la Mare
Mols Petons ,aprofita qu'es ba acaban.

Anònim ha dit...

Moltes FELICITATS XEVI, acaba de disfrutar molt aquets dies que et queden per aquestes terres tropicals. Fins aviat. ADEUUUUUUU!!!! Josep Mª, Mª Carme ,Eduard i Enric.

Anònim ha dit...

Ei, felicitats !! va, explica les sensacions a l'estadio Azteca, tan impresionant com diuen? per cert, a Maracanà de premi et va tocar la samarreta de brazil, aquí també hi ha hagut premi? ;-)

Ra

Anònim ha dit...

M'afageixo a les felicitacions i ho faig extensiu a els que es diuen: Cassià, Sofonies i Magina que avui també és el seu sant. Si coneixeu algú ( pobre!) que es digui així ja ho sabeu...

Anònim ha dit...

EI Subi, felicitats!!!!!!!! Vinga, fins al gener o no...

Juri

Anònim ha dit...

Moltes gràcies a tots per la felicitacions!
Això de Mèxic pinta molt bé, de seguida us fai un nou escrit.

Subi