elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dimarts, 20 de novembre de 2007

Clatellada al canto!

Després de Belize vam arribar a Flores, a la regió de Petén, Guatemala. L'ojectiu a la regió era principalment el de visitar les ruines maya de Tikal. Als primers dies a Flores però ens va rebre una bona tempesta amb plujes continues, per això vam decidir esperar per anar a visitar Tikal amb bon temps... i com ens en vam arrepentir!
Resulta que de cop i volta i d'un día per l'altre els senyors del Parque Nacional Tikal se'ls hi va acudir de pujar el preu de l'entrada de 50 a 150 quetzales! quilsvaparir!!! Per 100 quetzales menys ja m'hagués mullat el dia abans!
Ja que ens havien de fotre els calers, que ens els fotéssin del tot, vam anar a veure la sortida del sol des d'un dels temples de Tikal i vam fer visita guiada, amb en Juanito, molt bon nano i que s'explicava força bé. Si més no ens vam enterar d'alguna cosa més, perquè abans de la meva visita a Tikal no en sabia pas gran cosa del "Mundo Maya" com li diuen aquí de cara al marketing. Els meus fonaments bàsics provenien de la película Apocalipto que, per altre banda, he començat a veure dos cops en autobusos sud-americans i no he aconseguit acabar mai. Doncs això, que tot i que tothom diu que Guatemala és molt barat, ens van ben fotre els calers, això sí, maco ho era, maco perquè sí!

Cal dir també que estar un parell o tres de dies per Flores també està molt bé. És una ciutat força turística ficada en una illeta al mig d'un llac. Però el més destacat de la ciutat era un inmens i plastificat arbre de nadal que, patrocinat per l'arxiconeguda cervesa guatemalteca Gallo, domina la plaça central i tota la ciutat. Posteriorment vaig poder comprovar en altres ciutats, que aquí no és el Corte Inglés el que decideix si ja ha arribat el Nadal sinó aquesta popular empresa cervesera.
Però no ens n'anem per les branques, ens n'anem cap a Lanquín. Això sí, aquesta vegada sense l'Alena i en Lukasz, després de que ells decidicin tirar cap a Palenque i despedir-nos sembla que definitivament.

Després d'un llarg viatge des de Flores, parant a Cobán i trobant finalment un lloc realment barat per dinar, vam arribar al petitet poble de Lanquín, que altrament està a can collons. El motiu de que la majoria de viatjers es desviïn de la ruta principal i vagin a petar a aquest poble no és altre que el de visitar Semuc Champey. Semuc Champey és una zona on el riu forma unes piscines naturals de color turquesa, coves de tota mena i cascades per aquí i per allà. Val la pena de veritat.
Nosaltres ens vam instal·lar a El Retiro, a Lanquín, un "hostel" de cabanyes de fusta a prop del riu, una mica car i ple de gringos però molt ben parit. Amb tots aquests gringos vam anar a visitar unes coves primer i les piscines naturals després. Ja ens veus per dins les coves amb una espelma encesa i anant troços nedant, alguns amb més estil que altres, aixecant la mà perquè no s'apagués l'espelma, i fotent beneiteries diverses. En una d'aquestes, es tractava de saltar al riu aprofitant l'embrenzida d'un gronxador penjat a les branques d'un arbre, no tindria res de l'altre món si és que no téns una espatlla de fireta com jo. Ja us ho podeu imaginar, a l'hora de deixar-me anar, vaig notar que l'humer i l'espatlla se n'anaven per diferents cantons... Tot el dia ben adolorit! Això sí, uns relaxants banys a les "pozas" d'aigua turquesa i força ben acompanyat pel personal femení de l'expedició van ajudar molt a superar-ho! i alguna que altre pastilla/calmant també!

Ara és l'hora d'anar cap a Antigua a veure volcans encara actius i a passar una mica de fred. Estic ben cagat amb el fred, en Gonzalez se'm va emportar tota la meva roba d'abric i en algunes zones comença a refrescar de veritat. Haurem d'anar a mercat...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

HOLA. Llastima d'espatlle cuidat molt i ves aviat al mercat, no fos q'et constipessis.
Veig en les fotos que les esperdenyes comensan a notar els dies d'us.Arribaran al final?
Cuidat dels volcans actius, no els facis passigolles per si de cas.
Petons Neus

Garmendia ha dit...

Sagaaaaaaaaaaal!!!

Stia, akesta espatlla te l'hauràs de fer mirar a la tornada... Ara, veig que ja la vas posar a curar, no? ajaiiiiiiiiii!
Ja ho diuen que això de la "naturoterapia" és la gran sol·lució als mals del segle XXI... ;-)

Veig que segueix tot de puta mare, me n'alegro molt, ara, em pensava que Guatemala era més barat... Suposo que en Solves no hi contava amb això i per això el PIC ha pujat meny per terres espanyolites.

Doncs res crack, cuida't ml, que tot segueixi com fins ara o millor (veig que cada vegada vas més acompanyat de fèmines) i a disfrutar!!!

SaluTTT.

Garmens

Subi & Toni ha dit...

A http://blocdeviatges.blogspot.com/
podeu veure diferents blocs de viatgers en català. Aquests dies també hi ha un comentari del nostre bloc.

Anònim ha dit...

Hola Xebi, sóc en Miquel...sí, aquell que vas conéixer a Xile. Un plaer llegir-te i saber per on vas. Jo vaig més a poc a poc que tú. Encara hi sóc a "Locombia". Una abracada i ens veiem. Cuida't.

Anònim ha dit...

hola,molt guapes les fotos.

Digal-si de part meva a l'Adriana i an Benjamint qu'el seu Bloc es mol guapo, les fotos he¡ perque no antenc res.

i tambe el blocdeviatges d'en Rusky , alla si vols no acavas mai. molt interassant.
Esperem l'escrit Neus

Anònim ha dit...

en les fotos del volcà, la 6/15 poses per títol "El volcà".M'imaginava que eren una altra cosa, no tant humans.En canvi la muntanya que es veu darrere teu sí que sembla un volcà.Apa a seguir passant-ho tant de bé...i tothom ple d'enveja! perquè no hi van ells? apa a10.Unes fotografies ESPECTACULARS, TOTES, nen.Això sí que em fa enveja. sebastià