elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Taganga, Tayrona i Barranquilla

Arribant a Santa Marta, el primer que vaig fer va ser mirar el correo electònic per veure si tenia notícies d'en Luis, el reporter del Marca, que m'havia dit que estava per la zona. Malhauradament però, feia pocs dies que havia deixat la ciutat per anar cap a Venezuela. Veient que la ciutat no era res de l'altre món vaig decidir anar a buscar allotjament a la Bahía de Taganga, un petit poble pesquer a tocar de Santa Marta. Aquell mateix vespre, vaig tenir una agradable sorpresa, ens vam retrobar amb l'Asjörn, el noi danès, que ara va acompanyat d'en Rob un anglès de London.
L'endemà me'n vaig anar fins a Playa Grande tot caminant, diguem que la grandesa brillava per la seva absènncia, perquè és una platja ben petiteta. Vaig trobar en Mauricio, que llogava ulleres i snorkel, i em vaig decidir per anar a nedar una mica tot veient peixos de colors. No sé si pel Mediterrani també es veuen peixos tan guapos, suposo que aquest que teniu el títol de submarinista m'ho direu, però jo he quedat fascinat amb els peixos que he vist aquests dies. No n'havia vist mai de colors tan intensos, blaus, grocs, roses... Això sí, anava sense aletes i vaig quedar fós. Per això vaig haver d'anar a reposar energies i em vaig fotre un bon peixot fregit. Mentre degustava el meu dinar va començar a diluviar, fet molt habitual gairebé totes les tardes en aquesta zona. Vaig decidir esperar que parés mentre em submergia, aquesta vegada en la lectura de l'Haruki Murakami. I no va parar de ploure, vaig acabar el llibre i vam decidir, junt amb un parell d'argentins, tornar amb una barcota cap a Taganga.

Un cop vist Taganga, era el moment d'anar a passar un parell de dies al Parque Nacional Tayrona. La veritat, és un lloc molt guapo i molt autèntic. Les platges son molt boniques, sorra blanca, palmeres, aigües càlides i cristalines i ni rastre d'apartaments d'alt standing. Això sí, arribar no va ser senzill, combi fins a Santa Marta, bus fins a Zaíno, jeep (molt autèntic, per arrencar cada cop s'havia de fer el pont) fins a Cañaveral i finalment una patejada d'uns 45 minuts per uns camins que eren un autèntic "barrizal". Però vaig tenir una gran recompensa a Arrecifes, un deliciós suc de mango com pocs n'he trobat!
Al parc, m'hi vaig estar un parell de dies de bastant relax. Vaig repetir l'experiència de l'snorkeling i en vaig tenir una de nova, la de dormir en una hamaca. Una cosa és fer una migdiada i l'altre és haver de dormir-hi tota la nit. També vaig decidir que era el moment d'estrenar la mosquitera, després de muntar-la com bonament vaig poder, va arribar el moment d'intentar trobar la bona posició. Em va costar déu i ajut, definitivament és molt millor un llit, però al final encara vaig poder dormir, no diré que bé, però vaig dormir força.

Havent disfrutat de la zona de Santa Marta, pensava que ja era el moment de fer cap a Cartagena. No va ser així. En Cesc Serra em va passar el mail d'una seva amiga que viu a Barranquilla. M'hi vaig posar en contacte i vaig decidir que podria estar bé fer-li una visita. Així va ser. Vaig conèixer la Carmen i em va fer una mica de guia per la ciutat durant el cap de setmana. El dissabte vam anar a pendre alguna cosa i a comprovar, tal i com diu la Shakira que "en Barranquilla se baila así" L'endemà vam decidir anar al zoo, tot el viatge que seguim els passos del Puma pel Andes amb en Garmendia i ja era el moment de veure'n un! encara que fos en captivitat... A part del puma, molt guapos els jaguars, l'anaconda i a destacar les inmenses iguanes que "campando a sus anchas" per tot el zoo es van fotent el menjar dels altres individus... "quins nassos!"També vam visitar la zona de Flores, on ens vam fotre un sábalo (no sé quin peix deu ser) a la vora del riu Magdalena.I no gaire res més, només dir-li a en Cesc, que tal i com em va dir, la Carmen és molt bona mossa i que, per ella, val la pena una visita a Barranquilla.

I ara ja sóc a Cartagena, vaig arribar ahir al vespre i penso passar-hi uns dies tot esperant trobar un veler per anar fins a Panamá. Sembla que és un ciutat molt interessant. Prometo un nou escrit abans d'aventurar-me a nevegar pel Mar del Carib cap a l'Amèrica Central.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Mala sort no poder conectar amb en Luis ,puder un altre dia

diu que a les amacas si a de dormir de traves per estari be ,u vares aconseguir ?

es balla com fa la shakira ,o no

neus

Anònim ha dit...

les fotos de Barranquilla guais i les iguanes mes,porten una de recort,val

Anònim ha dit...

m'ha dit un oceiet...

Anònim ha dit...

que cabron...tira 3000 pedres i no només amaga la mà, sinó que se la talla i l'enterra a 6000 metres sota terra enmig de calç viva pq desapareixi al més pur estil Kalia Vanish, però en una versió més unplugged impossible...

Anònim ha dit...

quets anonims no valen eh, aveura si signem.(pure envegue ,perque no hens enterem de res)
NS

Xevi Subi ha dit...

l'estil Kalia Vanish és Tortadavia segur! o potser no perquè el rollo anònim no és el seu. Ell que sempre diu que no hi ha d'haver censura.
Per altre banda, divendres surto amb barco cap a Panama. Son 5 dies de viatge bacano.

Andy

Anònim ha dit...

Hola Subi.Soc la Dolo,he tardat ha poder veure les fotos i l'ultim escrit i videos,perque el señor Toni va marchar a Dublin i em va deixar l'ordinador d'una manera que no sabia entrar a internet.Es un cas.Xevi,estic feliça,d'una part perque ha tornat pero per l'altre part amb sap molt de greu que hagues de tornar,dons aquestas coses es fan una vegada a la vida, i ara tots dos os ho pudriu haber-ho pasat fantasticament.Cuidat molt i disfruta que t'ha anirem seguin.Neus ,La Marta torna avui de vacances, no et preocupis que seguira escribin .Fins aviat.Dolo.

Unknown ha dit...

Eeeeeeeeiiiiii Subiiiiiiiiii!!!
Ja sóc aquí! Com la meva mànager bé us ha informat, he estat per les Pitiüses uns dies, i clar, totalment desconnectada del PC!
Ja m'he posat al dia de les teves aventures... tu vés fent, i fes enveja a en Garmendia, que em sembla que encara no ha aterrissat del tot perquè està massa calmat... nu-sé, potser SudAmèrica l'ha canviat, qui-lu-sá!!!
Barranquilla, a part de ser el poble de la Shakira dels nassos, també és el poble d'un meu colegui que ara viu a Seva. Sempre me n'ha parlat molt bé, i el cafè que em portava d'allà era de pistó (això ho diu el meu soci, perquè jo no sóc gens cafetera...). Quan vagi a SPT (a casona dels papes hi ha ADSL) miraré les fotos.
Apalins, cuida't molt i segueix així. Ets l'enveja de mig planeta! Ajaiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!

Anònim ha dit...

Què passa Madsennn!!!!!!!!!!!

Suposo que ara mateix deus estar saltant amb el veler per sobre de les onades de camí a Panamà, la veritat és que aquesta serà una d'aquestes experiències per no oblidar i explicar a la tornada, sobretot perquè els alemanys mai tenen la nevera buida... ajaiiii!!!

I res tu, que per aquí tot igual, amb una rotonda nova a l'entrada i para de contar, així que aprofita per llatinoamèrica tot el què puguis i vés-nos explicant les experiències i sensacions en aquest nou continent : centre-amèrica.

Apali, cuida't molt, i estem en contacte!

Garmens.

P.D.: Neus, aquest cap de setmana passaré a portar-vos les 4 coses uqe tinc d'en Xevi a casa, és que he anat molt atrafagat... ;-)

Anònim ha dit...

Hola Subi,ja k ha escrit tota la meva family ara falto jo,què seria d'akests comentàris familiars sense el de la petita de CA L'ALEIX?Bé,et repeteixo que en Toni està mort d'enveja segur,pk això que expliques té tot molt bona pinta..Em sembla que el meu germà et troba a faltar més de lo normal.Pk serà?Vinga maco,cuida't molt,i saps que la "familia Bartrina al completo" t'anem seguint.Records del mosso MARÍN que ja t'esperen a furbol.CLARINS

Anònim ha dit...

Toni no cal q sigui am cap d semane, que deus estar mol atrafagat amb les admiradores ,si vols pot ser un dia fainer al vespre i vens a sopar (a¡ pero tens estreno no?), hens truquem o pasa quan vulgis no i pressa
Neus