elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

divendres, 5 d’octubre de 2007

Punt i final a Colombia

Sí, ja ho tinc tot a punt per agafar el barco! Sortim aquest matí de divendres, esperem que el temps ens acompanyi i el viatge sigui molt divertit i interessant. Tot apunta que sí, perquè passarem per l'arxipèlag de San Blas i tothom diu que és espectacular. Us ho explicaré quan ja sigui en terres panamenyes. Ara el que toca és Cartagena de Indias i rodalies...

El primer dia vaig arribar forsa tardot (ja em perdonareu però avui em falten caràcters) al Viena, típic hostel de backpackers on ja no hi havia lloc, però l'Andreas em va dir que ell volia compartir la seva habitació per no pagar tan. Perfecte, els dos Andy a dormir plegats. L'Andy és austríac pero viu a alemanya on treballa, per això el vaig batejar com a Herzog, quin gran jugador. Va ser una trobada curta, perquè ell l'endemà se'n va anar cap a Santa Marta i jo a un altre hostal.

Els primer objectiu que tenia era arreglar la meva sortida del país cap a Panamá, per això vaig anar a veure un tal Ronald, que té molta informació sobre els barcos que surten. Estava reunit amb l'Adriana i en Benjamin, dos suïssos amb idèntiques intencions a les meves. Amb ells dos i un polac i una alemanya que vam trobar al club nàutic vam dedicar la tarda a veure velers i parlar amb els capitants. Un dels capitans ens va dir: "Com el voleu el barcu, amb un iaset?!" i vam pensar que no era l'adequat. Finalment el que ens va donar més confiansa va ser el d'uns alemanys, amb en Ludwig de capità. Semblàven prou seriosos i ben organitzats, ja ens ho trobarem. El vaixell no és un veler petitet dels típics, té 104 anys! i és molt gran, em sembla que serem forsa colla. Bé, tampoc sé com explicar gaire com és el barco, ja faré fotos durant el viatge. Un altre petit inconvenient que havia de resoldre, dimecres se m'acabaven els dies de permís per estar a Colombia i sortint el divendres, era un putada haver de renovar i pagar 60.000$ per tan sols un dia. En Ludwig, després de les pertinents trucades a alguns amics de l'oficina del DAS, em va recomenar qeu anés a parlar amb el Sr. Juan Carlos, jefe de la secció d'estrangeria. Així ho vaig fer, em vaig presentar a l'oficina d'aquest senyor i li vaig explicar la meva situació, em va dir "no m'epliquis la teva vidaaa!" No, és broma, em va dir que si marxàvem el divendres no hi havia problema però que sinó hauria de pagar una multa. Total, que avui (dijous) he estat tot el dia d'ilegal al país; de fet, el meu passaport el té en Ludwig per passar els tràmits de migracions.... aiaiai

Resolts, o no? els meus problemes, he pogut disfrutar d'uns tres dies per la ciutat i rodalies. De la ciutat, val molt la pena donar un tomb pel centre històric. Una arquitectura col.lonial mol ben cuidada i tot envoltat per una inmensa muralla fan que sigui una de les ciutats més boniques de Colombia. Això sí, carda una calor que no es pot aguantar! Sort que de tan en tan fot una bona tormenta tropical d'aquestes, ho inunda tot, peta la tv cable i tot imitant el senyor Marcelí pots dir "ha refrescat!"

Una de les coses que està molt implantada a la ciutat és el transport en moto-taxi. Motoristes que van amunt i avall amb un casco posat i un a sota el bras pel client en qüestió. La veritat és que és comodíssim i me n'he fet un fart d'anar amunt i avall, surt al mateix preu que el bus si fa no fot i és molt més àgil i ràpid. No us negaré però que és un pèl més perillós, pel trànsit que hi ha i perquè van en plan Kevin Schwants fotent piques pels carrers. Però és que foten piques amb la poli i tot. Un cop vam parar al semàfor al costat d'un policia que també anava amb una "petarreta" d'aquestes i vaig pensar "ara afluixaran", què va! però si el poli fotia cops de gas en plan "que se ponga verde que los dejo clavaos!" Quins cracks!

Per les rodalies tenia intenció de fer dues excursions però dimecres va fotre una tormenta d'aquestes guapes i no vaig poder fer gran cosa. Per tan avui dijous havia de descartar-ne una, he deixat les illes del Rosario perquè penso que les de San Blas ja seran molt guapes; me n'he anat al Volcán de lodo El Totumo. Guapíssim! Junt amb en Michel de Toronto, un londinenc de l'Arsenal de nom inpronunciable i en Roberto de Cartagena però que viu a New Jersey ens n'hem anat cap a aquest curiós indret. La forma i tot és ben bé com un volcà, amb un con visble d'uns 10 metres d'altura, però en comptes de lava hi ha un fang súper fi amb la densitat justa per enfonsar-te fins el coll, ni més, ni menys. És una sensació brutal! Ens ho hem passat teta i després ens hem tret tot el fang que hem pogut a la "cienaga" que envolta el volcà. Si mai veniu per aquí no us ho perdeu!

Ei, em sembla que ja us he explicat tot el que volia "dirvrus". A la pròxima us explico com m'ha anat el viatge per mar i potser dels meus plans per centre-amèrica. I dic potser perquè ni jo sé ben bé com m'ho agafaré... Fins aviat!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola sóc la Padrina, de la Clara naturalment, ja veiem que amb en Toni o sense ell continues disfrutan d'aquest viatge. He trobat molt interessant el tema fang, quina passada. En fi continua informan que quan poguem farem aquest viatge.
Una abraçada. Rosa

P.D. he estat la primera a escriure no ho puc creure, la Marta perd facultats. jejejje

Anònim ha dit...

Ostres ma agradat mol l'escrit les fotos tot mol interesan ,
El "baño" de fang a de ser mol tonifican per la pell, ara no se si podras fer q'el banayor torni a ser mai mes vermell.

Un peto , vagi ve am el vale
neus

Anònim ha dit...

HOLA Xevi, ia menges ?estas mol prim cuidat molt i biguila al mar pot ser parillos. ves mol am compte un peto mol gros (Bon voatge) Iaia Neus

garmendia ha dit...

eiiiiiiiiiiiiii!!!

Sties, la veritat és que les fotos amb el fangd el volcà són brutals... quina enveja carbonàs!

Ara, suposo que a part dels col·legues masculins hi deuries tenir alguna "amiga" enfangada pel costat, sinó a sota, no? Ho dic perquè he observat una protuverància a la part superior del banyador que no cola que sigui una bombolla d'aire... aja ajaaa ajaiiiiiiiiii!!!! ;-)

Apali crack, cuida't molt, i a seguir explicant les històries!

Jo t'explico les d'aquí... "Tot igual!" jeje

SaluTTT,

Garmens.

Dolo ha dit...

Hola Xevi.Soc la Dolo.M'Han agradat molt les fotos del voca,i tambe crec que el banyador, no sera mai mes vermell,el d'en Toni sense el volca encara no le fet net.Que et vagi molt be amb el barco,ja ens esplicaras les aventures,pèro et dic com la teva iaia que menjis perque t'has aprimat i en Toni casi no li va be res de la roba que tenia.Ara sembla que ja ha posat una mica mes de pes,sort que tu la cara la tens rodona i amb la cara no s'et nota gens.En Toni semblaba un sancrist.Bueno no et dono mes la tabarra cuidet molt i paseto molt be.Petons Dolo

MartaGONSI ha dit...

Subi! Tio, com te la passes de bé! Quina enveja! Això del fang m'ha molat... llàstima que ja he acabat les vacances i demà sonarà el despertador altra vegada; sinó potser m'animaria a travessar el "xarcu" per comprovar-ho en persona...
Que vagi molt bé i no deixis de fer-nos enveja escrivint noves aventures.
Fins aviat!