elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dilluns, 24 de setembre del 2007

Cap a la costa caribenya!

Bé, doncs finalment m'ha arribat la nova targeta de crèdit que estava esperant i ja puc marxar de Bogotá. Han set uns quants dies força tranquils disfrutant de la capital colombiana. La veritat és que també tenia ganes de quedar-me uns quants dies en un mateix lloc perquè els últims mesos amb en Toni haviem anat força a pinyó. Haviem de ser el 18 aquí i per això no haviem parat més d'un parell de dies en una ciutat.

A Bogotà he conegut la Maria i l'Stephane i gràcies a ells a una colla de francesos com en Claude, en Françoise, l'Amiriam,... Amb el grup francòfon he gaudit de diferents activitats per la ciutat. Per exemple, vam anar veure un parell de documentals del festival internacional que s'està fent. Un, sobre les "pandillas" com l'MS-13 a El Salvador, quina por. L'altre, sobre els estrangers que són a la presó per haver intentat sortir amb cocaïna per l'aeroport de Bogotá. Fins i tot vaig poder veure la màquina de raigs X amb la que, segurament, van "escanejar" l'estómag d'en Garmendia.
Fins i tot vam quedar per anar a veure el França-Irlanda del mundial de rugby i disfrutar dels placatges d'aquelles moles de tios que es dediquen a aquest noble esport... "trebien Chaval, trebien!"

El dissabte, guiats per en Claude, vam anar a fer una excursió per les afores de Bogotá. A una horeta de la ciutat, hi ha un poblet anomenat San Francisco, allà a prop i al mig de la vegetació i ha una comunitat anomenada "aldea feliz", el nostre objectiu. Una amiga d'en Claude pertany a aquesta comunitat i ens hi va convidar. I vosaltres pensareu que amb aquest nom la cosa pinta més a secta que a una altre cosa. No us puc pas negar que la gent que volta per allà son bastant del rollo "limpieza de cuerpo y alma" però de secta res i de bona gent molta. El dia va ser molt agradable i la gent que es cuida de la finca va ser súper amable, de fet ens van oferir un bon dinar i tot. Ells mateixos cultiven fruites, verdures o cafè de forma totalemnt ecològica. Jo, em vaig endur una melmelada de Guaiaba molt bona que m'he anat fotent aquests dies per esmorzar. En definitiva, visita molt interessant.

Un altre punt de trobada per conèixer gent era la sala d'estar de l'hotel. Amb en Sam, un anglès que fa el doctorat aquí, ens hem xupat forces partits de futbol per Espn. Ell content per les últimes victòries del Barça i jo per les del Braça. I als vespres ens ajuntàvem am en Carmelo de Canadà, l'Andy Rodick i algun que altre japonès que voltava per allà. Toni, en Rodick va amb la suadera Chang que vas deixar! marxa més content que unes pasqües! (En Toni va deixar un grapat de roba vella abans de marxar i al recepcionista li va molar una suadera)

Bé, doncs res més, que me'n vaig a buscar un bus per marxar cap a Santa Marta per disfrutar
de la costa caribenya. Pel que diu la gent, la cosa pinta molt bé. Ja us ho explicaré.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones senyooooooor!!!!!!!!! ;-)

Ja veig que, com no podia ser d'altra manera, això va de puta mare... Ja ens passaràs fotos de Santa Marta, ciudad perdida,... i així em podràs kardar uns gelus de cullons! jeje.

El dissabte em vaig trobar el gran Tortadavia al xiringuitu, al minut 1 rotllo braços creuats a "lo Lillo" i fent "amagus" de volguer dir coses a l'orella a la gent... ;-)

Apali crack, cuida't ml i a seguir informant-nos de les aventures (ara si, ja amb la nova targeta...jeje)

SaluTTT.

Garmens.

P.D.: Demà o així acabaré de portar coses teves amb tons pares que tinc ben guardadetes... ;-)

Anònim ha dit...

Esta vist que la Marta ha perdut facultats i ja no està al lloro, ja té el germà aquí i no es preocupa de ser la primera. O es perque estas de vancances?
Xevi cuidat i continua amb les explicacions, que d'aquest viatja en gaudim molta gent, encara que ha distància aixó si.
Petons a tots.

Anònim ha dit...

Ei nanu, compra't una pilota i vés practicant a les platges caribenyes aquelles xilenes que ens foties els dies d'entreno.. vigila l'espatlla pero eh! Els AFA ja anem a tope, i no et preocupis que el numero 13 el tenim separat de la resta! Ra

Anònim ha dit...

Hola Suvi.Soc la Dolo i per lo que he llegit estas molt be.M´'he na alegro molt.LaMarta ja no es la primera en escriure doncs avui ha marchat de vacances a Formentera.Ja li vaig dir a en Toni que s´´ha deixat perdre els llocs que méncanten a mi.EL CARIB.aQUI SI QUE JO HI VINDRIA.Bueno esper que t´ho pasis de conya.Petons .DOLO.

Anònim ha dit...

FELICITATS Subi!!!!!!!!!!

Ja hi ha el número 200 al contador del gran viatge, així que esperem que ho celebris de festeta per la costa caribenya i ens pugis algunes fotes de noies amb metes de plàstic... ajaiiiiiiiiii!!! ;-)

Per aquí dalt tot bé, la festa major sha acabat (amb nivell, com sempre) i s'ha posat de moda cremar imatges dels borbons... jeje.

Apalins, a cuidar-se!

Garmens.

Anònim ha dit...

Metes de plàstic??? pero ezo que eeé!!!
Després de 200 dies amunt i aball, moltes hores de bus i sense el profecional de les "metes" ara et podràs agafar uns dies de relax i disfrutar de les platges i els seus sucs!!! Vull fotos dels típics cocus caribenys...jejeje

Que vagi bé!

PD: es veu que el profecional de les "metes" està escrivint un llibre que es titularà: "les metes sud americanes"

Dr. L'Clerc

Anònim ha dit...

Me n'havia descuidat.
El llibre estarà disponibles per Sant Jordi.

"Quin gran regal"

Anònim ha dit...

Ep nois,jo creia que per lo de la silicona es tenia que tenir un cert nivell monetari?

-O és que a Còlombia ho paga la Seg.Social(que no ni ha crec) ?

-O ès tipic del pais fer-ho ?

-0 es que aquets nois estan tan al.lucinats que ja no distingeixen lo natural i lo de plastic de tan perfectes que son tots ?

apa Salut,in peto- Neus