Arequipa i cañón del Colca

Quina parella... Subi i Toni... que voleu que us digui... continuen igual, en Toni ja sabeu com és i en Subi també ja sabeu com és... no han canviat gaire després de tants dies per sud-america. Aquesta vegada s'han demanat el comodí del públic, s'agafen un descans i fem la cronica els 3 convidats:

Ho havíem deixat a Nazca on agafaríem el bus cap a Arequipa a quarts de 12 de la nit. La última visita de la ciutat va ser al Planetarium Maria Reiche, el nom és en honor a una investigadora alemana que es va passar els últims 40 anys de la seva vida estudiant les línies. Alla ens van explicar les diverses teories: que si calendaris astronomics, que si rituals per demanar aigua als déus, que si ho havien fet extraterrestres.. en fi, que ningú sap encara perque servien. Després observacio de la lluna i de les estrelles amb telescopi. Acabem l'estada a Nazca sopant a la polleria "pollo loco", amb unes camareres molt simpatiques i "octavo de pollo, patatas y ensalada" per 3,5 soles.

El trajecte en bus de Nazca a Arequipa dura 8 hores, les dues últimes entretinguts amb una espectacular peli de les aventures d'una moja amb la Lina Morgan peruana com a protagonista. Ens instalem aviat al hostel i tenim el primer contacte amb el mate de coca. És bo. Durant el dia visitem la ciutat: plaza de armas, catedral... I contractem un trekking pels proxims dies. Acabem el dia al mercat d'artesania, en Toni tallant-se el cabells a l'estil Arequipeño i fent una gran timba de póker a l'habitació del hostel.

Toca el despertador a les 7.00 , en Sergi és el primer de llevar-se i en Coro l'últim, com sempre. Esmorzar amb sermó, benedicció i abrassada (no trobo la c trencada) de la mestressa. Ens dirigim en bus cap al Cañón del Colca, trekking de 3 dies i 2 nits que ens ha de servir per provar les forces i tenir un primer contacte amb l'altura. Ens acompanya l'Alex, guía local, que segons en Coro es en "pepero" de gran (els que tingueu una edat recordareu els dibuixos d'en Pepero buscant el seu pare). Després de 5 hores de bus, les últimes per camí de carro i a tomba oberta, arribem a Cabanaconde, poble a 3.300 metres d'altura. Dinem i comencem el trekking. Descens pel canyó fins a baix de tot, amb un ritme fort, adelantant alguns grups que havíen sortit abans. 1.200 metres de baixada en 3 hores. Ens instalem al fons, al poblat de San Juan. Després de rebentar-nos alguna butllofa inesperada sopem i passem la nit en una cabana. El segon dia continuem caminant, durant el matí avancem pel fons del canyó. L'Alex ens fa anar per una ruta alternativa, més difícil i més dura, diu que ens veu en bona forma... Arribem a l'hora de dinar a l'Oasis, és el nom que han posat a una especie de camping per descansar i passar les nits. Aquí coneixem unes noies catalanes molt simpatiques, amigues de la Marta Noguera, que fan el mateix recorregut. Ens banyem a la piscina natural i agafem forces per la tarda. Pujada duríssima des del fons fins a Cabanaconde, 1.200 metres de desnivell que salvem amb una gran marca de 2 hores. Tots arribem mes o menys be, l'únic que pateix una mica és en Subi, que li agafa una senyora pájara, barreja suposem de l'altura i de la falta d'entrenos amb els afa.. Mentre es recupera al hostel, els altres 4 visitem el poble, fotem 4 xuts amb uns nanus que juguen al carrer i xerrem una mica amb les venedores locals. Coincidim sopant amb les catalanes i acabem amb cerveses i música tradicional en directe. El tercer dia de tornada cap a Arequipa anem en bus, drets, primera parada a la Cruz del Cóndor, ens foten l'aixeta pel cul fent-nos pagar 35 soles per cap...!! Veiem aixo si condors a molts pocs metres de distancia. Acabem d'arribar fins a Chivay, en bus, una altre vegada drets, per camí de carro i a tomba oberta. Canviem de bus i arribem a Arequipa ja més tranquils i amb seient. En una hora ens arribem al hostel, recollim equipatge i agafem nou bus direcció Puno, al llac Titikaka, el viatge dura en teoria 5 hores i arribem en 8, ja us ho explicarem en una nova cronica.

Ra, Sergi, Coro.