Un sol para ver la luna...

El nostre viatge cap a la capital del Perú, Lima, no podia començar de millor manera, ja que al pujar al bus ens hi trobem l'Anton (basco-belga) i en Jeroen Bervoets (belga tot ell), suposo que ja els coneixeu, han sortit en més d'un escrit, assentats just darrera nostra... Així que, sorpresa ben rebuda i a compartir part del trajecte perquè aquest parell anaven cap a Arequipa, a mig camí de Lima.
Ja al creuar la frontera de Bolivia a Perú vam notar un canvi social entre els dos països, al minut 1 ja ens intentaven kardar el palo : sagals que t'acompanyaven a immigració a canvi d'una propina (estava a 50 metres del bus), venedors d'empanades que te les venien al doble del seu preu si estaves al cas, tothom atavalant,... així que això prometia.

Després d'unes quantes hores dins un bus, prou còmode i amb assafata incorporada, arribem a la terminal de Lima, pillem un taxi que teniem aprop, i de camí al centre de la ciutat ja tornem a percebre la sensació de que ens volen timar... Que si Perú és molt perillós, que si vigileu amb les maletes, que si Miraflores (barri "guiri" de la ciutat) és més segur que el centre, que neu amb hotels de confiança que als hostels roben les coses... en fi, que si haguéssim cregut al taxista peruà hauriem hagut de sortir del país escoltats pels urbanus, quin crack! I per acabar d'adobar-ho, arribant a l'hotel de 3 estrelles que ens va recomanar, i que per suposat era d'un seu col·lega, léase comissió al cantu, ens mostra uns nens que voltaven per uns carrers del costat coneguts vulgarment com "los pirañas", ja que es veu que en un plis t'ho karden tot i marxes amb calçotets, això si téns la sort de portar-ne aquell dia. Definitivament, si algú vol enfonsar aquest país ja saben quin president han d'escollir... I no em refereixo en Fujimori, eh?

I l'endemà, tot esperant que passi el dia per rebre l'expedició santperenca a la nit, fem una visita turística a la ciutat tot passejant tranquilament acompanyats per una boira constant que segons la gent d'allà "sólo pasa una vez al año"... si,siiiii, "pasa piraña"! Aprofitem per visitar el centre de Lima, el barri de Miraflores (can guiri amb restaurants de catxé), rebent ofertes dels tatuadors a l'estil "tatuajes, piercings... marihuana, cocaína, tripis". Això últim és un tema cultural, on a diferència de països com l'Argentina o Bolivia on els que t'ofereixen de tot són els artesans del carrer aquí són els tatuadors; i això si, alhora de vendre "ey, Barcelona, Catalunya no España".
I, al vespre, i degut a que eren "fiestas patrias" de Perú, rúa pels carrers de la capital amb mostres de balls i vestimenta de les diferents ètnies peruanes, tot acabant a la Plaza de Armas des d'on, enfilats a una columna de la catedral al costat d'un sant escolpit, vam poder observar perfectament l'event; amb la mirada atònita d'una parella cristiana que al passar la tia es va "santiguar"... S'ha de dir que no erem els únics!
I finalment, a la nit, arriba l'hora de la veritat... la rebuda a l'aeroport de l'expedició santperenca formada per en Coro, Ra i Ramos!!! Primer, el trajecte per arribar a l'aeroport ja va molar, una furgo rotllo "bannette" (no sé si s'escriu així) ple a reventar, amb en Subi i jo al mig drets i mig ajupits per no travessar el sostre amb el cap. Ara, la primera recompença a l'arribar a l'aeroport va merèixer la pena, pintxo d'"anticucho de res" per sopar (cor de vaca) a la brasa, boníssim, i després l'esperat retrobament amb tres cracks santperencs.
Així doncs, abraçades vàries, preguntes típiques de com va tot, marujeos possibles,... i cap a l'hostal Belén on passariem la nit, on hi coneixem un parell de suïsses, la Nicole i la Betina, que ens trobarem més endavant a Pisco.
El dia següent, i ja tots junts, fem uns visita general de Lima, aprofitant per visitar el "Monasterio de San Francisco" i les seves "catacumbas", on a part de muntanyes de fèmurs i crànis de monjos i gent amb pasta, la guia ens fa una entretinguda explicació tot veient les diferents sales del monestir per acabar veient un mural de l'últim sopar on ella presenta l'individu que està recolzat al costat de Jesús com "San Juan"... aquesta última informació potser l'hauriem de contrastar amb en Robert Langdon (la veritat és que fotia cara de Maria Magdalena).
I aquí ja donem per tancada la nostra experiència per Lima, una capital amb un cert encant, però al final una capital més...

Així que l'erndemà pujem a un bus i anem direcció a la ciutat de Pisco, dirigint-nos cap al sud, on farem una excursió a Paracas, que consta d'un "trote" amb barca al llarg del matí aprofitant per veure pingüins de humbolt, algun lleó marí i sobretot molt "guano" (merda que deixen incrustada a les roques les aus i que després el govern peruà exporta com a fertilitzant, i es veu que es paga tant bé); llavors a la tarda fer una visita a un museu, veure una mica de desert peruà i "la catedral", formació rocosa a la costa, per acabar l'excursió deixant-nos guiar per l'art de la fotografia resultats prou òptims, com podeu observar a la foto destacada.

I més bus, aquest cop cap a Ica per arribar a la següent destinació, l'oasis de Huacachina. És un lloc molt curiós, un oasis envoltat de restaurants i hotels turístics alhora envoltants per unes gegants dunes de sorra del desert. Aquí aprofitem per comprar-nos un braçalet cada un, algun dos, i cap a dormir per l'endemà marxar cap a Nazca, ciutat on ens trobem actualment i on la gran atracció turística són "las líneas de Nazca", unes línies que formen dibuixos envoltats de grans línies amb formes geomètriques que només es poden observar des de l'aire i que abarquen més de 50 kilòmetres, patrimoni cultural de la humanitat segons la Unesco, i que diuen que daten de més o menys 600 anys d.c. o fins i tot de 400 anys a.c. segons algú altre... Suposo que hauriem de consultar la guàrdia urbana de Barcelona perquè ens en donés el número exacte, ja que és sabut de la seva eficàcia en els recomptes d'assistents a les manifestacions.
Aquí també coneixem un paio a la plaça que li ofereix amb en Coro, telescopi en mà, de "ver la luna por un sol"... frase de significat intens i que per tant hem posat com a títol de l'escrit (com bé sabeu el sol és la moneda peruana, 1 eur= 4 soles "només ho diré una vegada", "sóc jo, en Le CLerq").
I com que només es poden observar bé des de l'aire, ens hem decidit a agafar una avioneta per sobrevolar la zona, durant uns 30 minuts. Anàvem els cinc sols (més el pilot, és clar) i la veritat és que ha set una gran experiència. El primer pas ha set sortejar els seients, amb en Ramos com afortunat per anar de copilot, i ja de pas hem aprofitat per fer una aposta a raó d'1 sol per veure qui/quins seria/en els que no aguantarien la pressió i vomitarien dins l'estri que vola. La recaudació se l'ha endut en Garmendia, que ha encertat que l'afortunat seria de nou en Ramos! Un Sergi blanc, passant-les putes durant 25 minuts dels 30 que ha durat el trajecte, i que entre figura i figura nazca, aprofitava per regalimar una mica de suor freda... com us hem dit, una experiència.
Però, tal com diria el gran Tortadavia... "En veritat us dic" que és molt guapo el fet de sobrevolar tots aquests símbols que no sap ningú ni d'on vénen, realment impactants degut a la seva perfecció i magnitut, i que com les piràmides d'Egipte, semblen ser obres fora de l'abast de l'ésser humà, tot i tenint en compte que en aquelles èpoques l'ésser era molt més humà que actualment... engegada està!

I això ha set una mica tot companys... Ara ja només ens resta esperar que siguin quarts de 12 de la nit per pillar un bus en direcció a Arequipa on hi arribem a les 8 del matí, més o menys, i on tenim previst fer un trekkking d'un parell de dies pel "cañón del Colca", així podrem posar el cos a prova abans de forçar la màquina al Machu Pichu... a veure com va!

Apalins, fins la pròxima!


SaluTTT.