D'Atacama (Chile) a Uyuni (Bolivia)...

Hola patuleia, ja tornem a ser per aquí, ara ja des de terres bolivianes després d'haver visitat el nord xilè, i haver donat per finalitzada la nostra estada en aquest país.

Vam arribar a San Pedro de Atacama (Chile) en un bus que vam pillar a Salta (Argentina), veient uns paissatges impressionants i passant per uns caminots que déu ni do, de fet, degut a que l'últim tram del trajecte karda una pendent acollunant, vam trobar un camió volcat en plan "siniestro total" i el conductor ens va explicar que s'havia quedat sense frens i havia hagut de saltar en plan "misión imposible III", ara, el paio súper content i anant-se tocant la cama.
Ja al poble de San Pedro, a l'arribar al hostel coneixem l'Anton i en Jeroen, dos nois belgues, encara que el primer d'orígen basc, de fet té l'accent "patxi de Bilbao" ben dominat. I després, tot passejant pel poblet, ens trobem a la Núria (Asturias) que ja haviem conegut a Posadas, Argentina, que anava acompanyada d'en Miquel, un noi de Barcelona.
Al vespre, paiat amb la policia... els acompanyem al seu hostel per veure si podien deixar-lo sense pagar la nit, ja que la passariem junts sense dormir perquè el dia següent ens haviem de llevar mooooolt d'hora per anar d'excursió; al final, el del seu hostel volia cobrar la nit, la Núria i en Miquel no la volien pagar, i el tema es va acabar trucant a la policia per sol·lucionar-ho, després d'una hora discutint tot pagant la meitat de la nit.
Tot i el paiat muntat perquè empalmariem fins l'endemà, van acabar dormint un parell d'horetes a la nostra habitació sense que la "jefa" se n'enterés... un kilombo, vaja.
Així doncs, com podeu veure, ja tenim equip d'expedició consolidat per les pròximes setmanes ja que tots tenim planejat fer el mateix recorregut.

Arriba l'endemà, i a les 4:00 de la matinada estem ja apunt fora el hostel per anar a visitar els "geysers del Tatio" molt guapos que hi ha a uns 90 kilòmetres, això si, amb una son de la òstia després d'haver dormit només un parell d'horetes, i estan a -13ºC de temperatura!!! Si, si, kardava un biruji que tela... A l'arribar allà, però, vam veure que valia la pena l'esforç ja que era una zona plena de geysers fumejant envoltats per volcans, i el fet de veure sortir el sol en aquell lloc va ser realment impressionant. I per acabar d'adobar-ho, un bon esmorzar allà mateix amb llet calentona tot menjant uns entrepans acompanyats d'uns ous durs acabats de fer als geysers, brutal.
I ja a mig matí, vam passar dels ous durs al pinxo de llama, aquest animal pelut i garrulu de muntanya, tot visitant un poblet ben "cucu" que estava al mig de les muntanyes, Machuca, a uns 3500 metres d'altura.
Ja a la tarda, relax total degut al gran cansament que comporta el fet de viatjar (jiji), tot esperant veure, ja a la nit, la final de la copa libertadores de futbol, on l'equip del Boca Juniors (argentí) va guanyar al Gremio de Porto Alegre (Brazil), "dale, dale, dale, dale, dale, dale Bocaaaaaaaaa".

Va nois que ja som dijous, i aprofitem el dia per fer una altra excursió, aquesta vegada al "Valle de la luna", on vam disfrutar de grans paissatges desèrtics formats per enormes roques erosionades per l'aigua, i a on vam disfrutar de la posta de sol enfilats sobre una gran duna de sorra, tenint una vista privilegiada de la cordillera de los Andes i els volcans que en formen part, realment impressionant, uns moments d'aquells que costaran d'esborrar... A l'igual que costarà d'oblidar a una dona gran que anava a amb les netes rotllo inserso, i més patidora que la Dolors de ca l'Aleix, ja que cada vegada que ens acostavem als precipicis, la dona li fotia crits al guia dient que ens fés baixar que prendriem mal... jeje.
Ja a la nit, sans i estalvis després del "perillossíssim" viatge, soparet al hostel tot fent petar la xerrada amb tota l'expedició i dues noies franceses més, fins ben entrada la nit, tot esperant l'endemà on fariem un tour de 3 dies amb 4X4, amb el que abandonariem el país xilè per arribar fins a la ciutat d'Uyuni, Bolivia.

Aquest tour ha valgut molt i molt la pena, ja que des del primer dia fins l'últim hem estat visitant llocs impressionants d'aquest país fascinant que és Bolívia.
El primer dia, travessar la frontera per començar l'aventura boliviana tot visitant la "laguna verde" i la "laguna colorada", aquesta última tenint un color vermellós degut a la gran quantitat de sofre que conté; tot contemplant al llarg del trajecte l'imponent volcà Licáncabur(5920m) i visitant una nova zona de geysers.
Aquí coneixem la Bethan (Londres), la Gesche (Alemanya) i en César (Brazil), amb qui compartim el sopar i la sobrataula a les barraques on passarem la nit, que per cert ens vam kardar de fred, dormint vestits i tapats fins d'alt.
Ja el dissabte, ens llevem a les 7 del matí per poder aprofitar el dia i visitar l'arbre de pedra (roca erosionada en forma d'abre), les "lagunas altiplanicas" (concretament eren quatre, totes elles súper ben parides), el volcà Ollague i el salar de Chiguna, on allà passarem la nit a un hotel fet tot de sal: parets, terra, cadires, taula, llits,... menys els matalassos, és clar!
I per desafiar la llei Blatter, ens fotem a jugar un partidillo de futbol (2 contra 2 amb un porter) a 4000 metres d'altura, després del qual vam quedar mig morts... Partit Catalunya (Subi/Toni) contra resta del món (Anton-Bèlgica/César-Brazil), amb resultat clarament favorable al nostre bonic país per 3 gols a 0. ;-)
I a la nit, un bon sopar regional amb actuació sorpresa d'una colla de canalla autòctona tocant flautes de canya i ballant (adjuntarem video al blog), per després passar a la tradicional foguera de Sant Joan, tirar quatre petards i beure uns xupitus d'un aiguardent horrible fet d'herbes, beguda tradicional de la zona, tot oferint-ne una mica a la "Pacha Mama".

Ja som diumenge, últim dia del tour, i per cel·lebrar-ho ens llevem a les 5 del matí... Així que no us queixeu els que us lleveu a les 7 del matí per anar a treballar, perquè com podeu veure la vida del viatjer és molt i molt dura! jiji.
Però realment és la millor manera d'aprofitar la visita al Salar d'Uyuni, un indret senzillament impressionant i d'obligada visita, on vam poder veure sortir el sol envoltats només de kilòmetres i kilòmetres quadrats de sal... Aquí al salar hi passem el dia, tot visitant la "isla de los pescadores" i disfrutant del paissatge blanc que ens envoltava.
I quan ja hem quedat ben salats, arribada a la ciutat d'Uyuni, d'on escribim aquest mail, i on demà al matí pillem un bus direcció a Potosí, ciutat que havia sigut molt i molt rica degut a les mines d'or i plata fins que els espanyols al segle XVII els hi van kardar tot.

Així doncs, seguim el nostre viatge per Bolívia, esperant trobar algun cíber amb connexió normal per poder penjar les fotos i videos de les peripècies, i desitjant comprar-nos un jersey a lo Evo Morales...