Potosí-Sucre-Cochabamba

Els nostres últims dies bolivians han estat coberts per un bonic periple per aquestes tres interessants ciutats.

Després d'Uyuni ens vam ajuntar un grup numerós de viatjers. Als 6 que ja haviem fet el tour junts se'ns van unir en César (Rio Grande do Sul) i l'Edgardo (Santiago de Chile). Tots junts vam visitar la bonica, colonial i elevada (4.000 m) ciutat de Potosi. Si nois, Potosi és molt més que una sortida de la ronda del litoral. I tant si és més, una ciutat molt maca, amb un casc antic que no et cansaries de recórrer amunt i avall. Bé, potser si que te'n canses perquè els carrers foten un pujada que tela i els 4.000 m passen factura. A part de voltar per la ciutat vam practicar dues activitats més, visitar les mines i veure partits de la copa Amèrica. De la primera us direm que, fent una estadística ràpida, un 50% dels santperencs creu que la visita a les mines és interessant i recomenable i l'altre 50% creu que és del tot estalviable i tirant a penosa; és el que té la diversitat d'opinió. És el que té anar una colla, uns volen anar ràpid, altres a poc a poc. Uns fumen altres no. Al final, cadascú que foti com vulgui. Aqué hi ha la gràcia. Doncs això, que ja ens téns vestits amb un mono taronja, botes, casc i làmpada i cap a dins la mina i fotent un goig que ja veureu a les fotos. Carregats de begudes i de bosses de fulles de coca per donar als pobres miners que curraven i empenyien carros amunt i avall. Diriem que el més destacable va ser el xarrup d'alcohol 96° que ens vam fotre allà dins, se suposa que en honor al "Tio", una espècie d'èngel de la guarda miner. L'altre activitat, veure futbol, sempre es posa bé. Tot i que, sincerament, el nivell futbolístic del torneig és bastant fluix. A més els bolivians em penso que ténen poca cosa a fer. Només Argentina sembla que ha presentat un equip de garanties.
Què podem destacar més de Potosi? que et pots fotre una empanada deliciosa per 1 bolivià (1Bs=0,1€, només ho diré una vegada) o un parell de gots de batut de fruites per 2Bs... insultant! I què més? Ah si, que vam conèixer en Luís Donado, que fa 13 mesos que volta pel món i a sobre li paguen per fer-ho! treballa per Marca, té un espai al web d'oci d'aquest diàri (www.tiramillas.net), molt bon tio i ens va donar referències d'activitats molt interessants. Però la millor anècdota va ser quan vam marxar de Potosi. Voliem anar a Sucre i ens van dir que hi podiem anar en taxi, si erem 4 a cada cotxe sortia al mateix preu que un bus pràcticament. Hostia quan ens van veure a venir, tots els taxistes, dones i tot el que voltava per allà et volia fer la millor oferta; que si 30, que si 25 que si 20... ja ens ficavem amb un de 20 quan va arribar una policia i va dir: "Éste cotxe no puede salir!" vaya tela! total que mitja hora ben bona de discusions i al final vam marxar per 25. Però es veu que l'espectacle més bo ens el vam perdre ja que posteriorment vam rebre un mail d'en Luis que ens explicava el quilombo un cop haviem marxat nosaltres, us poso un trocet de l'original... "Espero que el viaje fuese tan bueno como vuestra partida de Potosí, una vez que os fuisteis empezaron una discusión que si no fuese por una oportuna o inoportuna aparición de la policía, pués yo quería más teatro gratuito, hubiese iniciado una pelea entre los conductores por una parte y las mujeres por otra."

Aliens al paiat, nosaltres 2, l'Anton i en Jeroen Bervoets dins un cotxe cap a Sucre. Per cert, ara que surt el cognom del noi belga, deixeu-me que faci un apart. Als que us agradi el món de les motos i especialment el cross us sonarà aquest cognom oi? Us sona un tal Marnicq Bervoets, no sé quantes vegades subcampió del món per culpa d'un tal Everts?... Ah siii siii si! Doncs aquests, aquest, aquest que us dic, vota PSC! No, és conya, és el cosí d'en Jeroen, quina gràcia no? Fins aquí l'apunt.

Bervoets i companyia arribem a Sucre, la capital de Bolivia... com? però no era La Paz? Bé depent de perquè es veu. Segons la constitució la capital és Sucre i alguns poders de l'estat estan en aquesta ciutat. Sent la capital o no, si que és on es centralitzen les protestes dels estudiants, que volen mantenir l'autonomia de les universitats contrariament al que sembla que planteja l'Evo. Es veu que l'Albert va patir les conseqüències dels gasos lacrimògens i tot. Nosaltres no, bombas de estruendo per aquí, crits per allà,... però no xafaven res! bona canalla aquests estudiants.
A Sucre ha set el primer lloc on hem tingut algun problema per trobar allotjament. Al final vam anar a petar a un hostel súper cheto i força carot per ser Bolivia, ens hi vam estar un parell de nits i a la 3a ens vam canviar a un de més econòmic. La primera obligació del dia a Sucre era anar al mercat a fer un batut de fruites, per començar el dia ben alimentats. La resta del dia consistia bàsicament en diambular per la ciutat, disfrutant de l'ambient agradable, l'abundant arquitectura colonial i perquè no dir-ho d'unes temperatures molt més suaus que les de Potosi o Uyuni. I per rematar-ho acabavem la tarda al mirador de la recoleta tot fent una Paceña, uns escacs, llegint o repetint de sucs i batuts. Que bé que s'hi estava!
I a la nit, més copa America; l'Edgardo content per la victòria de Chile i en César trist per la derrota de Brasil amb Mexico. I alguna que altra partida de poker amb pedretes d'un bolivià de valor que passaven d'unes mans a les altres.
El 3r dia tots marxem de Sucre però alguns amb destinacions diferents. L'Edgardo, l'Anton i en Jeroen cap a La Paz i en Miquel, la Nuria, en César i nosaltres cap a Cochabamba.

I ja us puc dir que el trajecte va ser distret. Sortiem a les 7 de la tarda i arribavem a les 6 del matí. Un trajecte de nit on vam dormir poc. Primer, el bus anava a tope, gent dormint al "passillu" i una saturació a l'ambient bastant important. I tan si aprofiten l'espai, vam fer una paradeta per menjar i vam alucinar quan van obrir les comportes dels equipatges i va començar a sortir penya que dormien allà dins. Una altra, hi havia una lluna plena espectacular que permetia veure el paisatge perfectament... i els precipicis a menys d'un pam de les rodes de l'autocar també! la veritat és que impressionava bastant i en César anava bastant acollonit. Em sembla que no va poder dormir en tot el trajecte perquè quan ja haviem passat tots els precipicis (per sort) i anavem mig endormiscats... Pooom!! explota un pneumàtic! després del sobresalt i d'un poc menyspreable vaibé de l'autocar tot va quedar en un ensurt.

I ja som a Cochabamba, on hem vistat una mica la ciutat amb l'ajuda de la Bethan, una noia anglesa que vam conèixer al tour per Uyuni i que ha estat visquent uns mesos aquí. Ja només li queden 12 dies per tornar però. Potser, segons el nostre parer, és la menys interessant de les tres ciutats però també val la pena. Hem visita el mercat de "la cancha", un dels més grans de sud-amèrica segons diuen. Aixo si, la Bethan ens va portar amb un boliche-antro que no tenia desperdici, quin nivell de freakisme tant elevat! És el primer boliche que hem anat a Bolivia pero si tots són del mateix nivell potser tardarem a tornar-hi... surrealista! però vam riure moltíssim!
A Cocha hem tingut una petita incidència. Bé, la Nuria l'ha tingut, s'ha fotut un cop al peu i li ha saltat una ungla, res greu però ha servit per comprovar que els hospitals de Bolivia estan molt bé. O sigui que no patiu, que si ens vé algun xungo de tan veure "jugos" de Papaya i plàtan ens cuidaran prou bé.

La idea ara és seguir la ruta que estan fent els nostres amics valencians, que ens porten uns 4 o 5 dies d'avantatge. Agafarem un bus fins a Villa Tunari, durant aquest trajecte hem de passar de muntanyes a selva (i plantacions de coca). Després hem d'anar cap a Puerto Villaroel, on tenim pensat agafar un barco fins a Trinidad, aquest trajecte pot durar entre 4 i 6 dies. O sigui, que des de Villa Tunari i almenys fins a Trinidad estarem il·localitzables! Tardarem uns dies a tornar a escriure. Diuen que aquest viatje amb barco és molt guapo. Ja us ho explicarem.