98, 99... i 100! (últims dies a l'Argentina)

Hola amics, companys, coneguts i saludats i família tota. Ja tornem a ser aquí i ja ens ha passat l'emprenyada de veure un equip que va de blanc guanyar la lliga. S'ha de dir que la decepció forta va ser la del fatídic minut 90 de la setmana passada i no pas la d'ahir. Va ser molt fort.
Nosaltres el vam viure a Humahuaca i miràvem el Mallorca-Sevilla per ESPN quan va sortir un recuadret que posava ZRG-RMR 2-2 i abans que en Tort acabés la frase "encara depenem de nosaltres" en va sortir una altre... FCB-ESP 2-2! En veritat us dic que han set els pitjors moments dels nostres 100 dies de viatge. Ja veieu, encara que estiguem a milers de kilometres seguim patint com a culers que som.

Pero estem per el que hem d'estar. Ja fa 100 dies que voltem per sud-amèrica. Per sud-amèrica o per Argentina? pensareu. Potser uns 70 d'aquests 100 hem estat a Argentina, i què dir d'aquest pais, és inmens, és meravellós, ens han tractat de meravella, hem fet amics i ens ho hem passat de collons. Ja ens queden menys de 24 hores per abandonar el país definitivament (o no!?) per passar cap el nord de Chile i entrar a Bolívia, que també promet molt.

Anem a fer un "petit" relat d'aquests últims 10 dies a Argentina. Com ja sabeu veniem de Resisténcia i portàvem 2 dies d'autocars, fronteres,... quan vam arribar a Jujuy. Ens vam allotjar al hostel que ens havia recomenat en Fernando on deia que hi havia "buena onda" i la va clavar.

Durant el dia vam rebre una agradable sorpresa via mail, l'Albert Tort estava en un poblet a unes 2h de bus junt amb en Nacho, la Nidia i l'Ivan que haviem conegut a Mendoza i "l'avinoi" alemany Nikolai. Vam decidir doncs, que l'endemà agafariem el bus cap a Humahuaca per unir-nos a l'heterogenia expedició. Ens haviem de llevar d'hora i cansats com estavem del viatge des de Paraguay... Festa de daiquiris al hostel i de farra per Jujuy! Familia no patiu que als daiquiris hi havia més durasno que no pas destilats! ;-) La veritat és que va ser molt divertit i ens ho vam passar molt bé amb en Lucas, l'Ariel, en Marcelo (hincha de Gimnasia y esgrima de Jujuy)... "Ai ai ai ai, Ui ui ui ui yo soy del Lobo Jujeño!!"
I cap a la Quebrada d'Humahuaca després de dormir unes horetes.

I només d'arribar al poblet d'Humahuaca ja vam veure la figura del redactor en cap del Correo Torteño! sempre és un plaer retrobar-se amb intel.lectuals d'aquesta índole. Junt amb l'Albert i tota la colla vam descubrir poblets tranquils i agradables com Humahuaca, Iruya o San Isidro. A Humahuaca hi vam estar un parell de dies i a part de voltar pel poble el que feiem principalment era menjar!

Sobretot perquè aquí al nord d'Argentina pots dinar de menú per 4 o 5 pesos (entre 1 i 1,25 euros) que consten d'un plat principal i un de sopa, sempre hi ha sopa i se la foten de segon. I també perquè teniem grans cuiners entre la colla, l'Ivan, en Manuel (de Mar del Plata), la Nidia,... que ens preparaven lassanyes, pizzes, guacamole i altres plats per llepar-se els dits cada vespre a l'hospedaje. Nosaltres no tenim pas tanta paciència, pel que val un lomito completo (2,5 pesos) qualsevol es fot a cuinar! No, pero molava un pilot perquè erem molta penya i cada dia s'ajuntava algu o altre. Com en Ferran i l'Adriana d'Amer, uns nois de Sestao, artesanos de la zona,... i il.luminats varis (dit amb tot el carinyo del món!). Com diria en Juanca "tu con esta cara de freak que tienes te quedas en El Bolsón!"

Un poble que val molt la pena visitar és Iruya, per arribar-hi cal passar un espectacular port de muntanya. Un camí de carro que passa a 4.000 metres d'altura, amb precipicis per totes bandes i l'autocar "a full"... excitant! I val la pena, el poblet és una passada i l'enclavament on està ubicat encara més.
Ens hi vam estar un parell de dies més i vam fer alguna caminadeta, com l'excursió a San Isidro, poca cosa i amb molta calma perquè a l'altura que estàvem fots una pujadeta i el cor sembla que t'hagi de petar. El més curiós és que el que tenia més ànims per caminar pels volants era en Nikolai, que als seus 69 anys, està fet un xavalin! "L'avinoi" (com li deia l'Albert) mereixeria un capítol a part, ha voltat per tot el món i li falten pocs paisos per visitar, parla 7 o 8 idiomes amb el servo-croat o el mandarí com a estrelles del repertori! A ell, l'Albert, en Nacho, la Nidia i l'Ivan els vam deixar a mig camí de tornada cap a Humahuaca. Des del creuament amb la ruta 9 esperarien un bus que els portaria cap a Bolívia. El nostre desig és retrobar-los ben aviat en el nostre viatge.

Ja en solitari vam estar visitant la resta de poblets de la Quebrada, Tilcara, Purmamarca, Cerro de los 7 colores,... fins a arribar a Salta. En aquesta ciutat agradable i interessant ens hem passat els últims dies argentins. I entre "de dónde soy o de dónde vengo" i que si ara empanades de charqui, pollo i queso i ara uns tamales, humitas o locro (tot plats típics de la zona) hem passat 3 o 4 dies de descans total.

El proxim dia que ens pesem em sembla que fotrà un pet la bàscula!
"Docena de empanadas + Salta 1l.= 12AR$" o "3 alfajores triples a 1 peso" Així serà dificil que comencem a fer règim!

Res més des d'Argentina. Només dir que el nostre equip no ha pogut guanyar la lliga pero com que som uns cavallers procedim a felicitar als campions, perquè s'ho mereixen, un equip que ha set un cicló... Felicidades San Lorenzo!

"una gitana hermosa tiró las cartas, dijo que San Lorenzo iva ser campeón..."

Fins aviat Argentina, nosaltres ens n'anem a obrir noves fronteres. Ens n'anem cap una de les terres més seques del món, el desert d'Atacama.

Chau