Martin festejó y se armó!

Finalment hem aconseguit anar a veure un partit del torneo clausura en directe. I ho hem fem ni més ni menys que a La Bombonera. Aquest estadi que deu el seu nom a la seva extranya forma és sens dubte un dels històrics en el futbol mundial. Aqui passsa alguna cosa similar al camp Camp Nou, pràcticament no hi ha localitats a la venta i l'unic recurs és accedir amb un abonament d'alguns operadors. El rival de Boca, un equip en hores baixes, el Gimnasia y Esgrima de La Plata, era el de menys. I sí, us ho hem de confessar, hem fotut el pressupost enlaire per un dia, pero ha valgut la pena, ja ho crec que ha valgut la pena!

Tan nosaltres, assentats a la "platea alta", com el Diego, situat al seu palco preferencial i amb una barba de 3 setmanes; esperàvem l'inici del partit entusiasmats amb la presència al titular d'un trident que feia temps que no es veia a Boca: Juan Roman Riquelme, Martin Palermo i Guillermo Barros Schelotto.
Tot i que "la cancha" no estava plena, l'ambient era espectacular i els barres "la 12" no paraven de cantar. Tampoc els seguidors que han vingut de La Plata han deixat d'animar el seu equip i s'ha de dir que n'hi havia uns quants que estaven ben sonats. Es fotien a sobre les reixes per animar el seu equip al pur estil argentí, amb l'agreujant que ho feien a 3a graderia! Per molta gimnasia i esgrima que practiquin, si es fotien a baix quedaven fets un "panqueque".

Pero anem al partit, ha set un festival, qui ho havia de dir!
Ni el més optimista s'esperava que al minut 1 Boca ja guanyés amb gol del Neri Cardozo. Ni el Diego pensava que el "melli" faria un partidàs en el seu 1r partit de titular en molt de temps. Ni el pèndul del mago Félix hagués pronosticat un 4 a 0 en 15 minuts. Ni el mateix Roman hagués pensat que podria anar caminant tot el partit sense ni tan sols suar (o si?). I la definitiva... ni el més fanàtic de Martin Palermo podria pensar que una totxana amb potes com ell faria 4 gols avui!
En resum, que el Boca actual no és res de l'altre mon pero té una afició que fa posar la pell de gallina i tan l'entitat com l'estadi signifiquen futbol en estat pur. Que Guillermo Barros "el melli" ens ha regalat un dels seus últims dies de glòria a La Bombonera. Que en Martin és en Martin, que és un paquet pero la que té l'enxufa. I que el gran Roman, és tan gran perquè fa el que fa sense ni tan sols correr i que segueix sent un pixafreda pero és de llarg el jugador amb més qualitat d'aquest equip.

Nosaltres hem sortit entusiasmats com era de preveure. Sempre més serem una mica "hinchas" de Boca perquè les emocions d'avui son de les que calen. Esperem que amb el video que podeu veure aqui al costat tingueu un petit tast de l'ambient que hem viscut avui... "Martin festejó hasta quatro y se armó!"

Pròxim capítol: Colonia (Uruguay)