elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dissabte, 5 de gener del 2008

...i feliç any 2008!

Ho haviem deixat el 24 a la tarda mentre anàvem preparant l'àpat per celebrar el nadal... i quin àpat senyors! Una bona presentació al pati de casa la Marta i en Javier, una numerosa presència familiar i un emotiu parlament d'en Miguel, el cuñao d'en Pep, van donar el tret de sortida al festival de menjar i de beure. Que si una crema per començar, que si un caldo de camarón per encendre una miqueta, que si pavo, que si pierna, que si el bacallà del tío guero,... I regat amb ponche, Asti, Matuzalem,... Tot aquest festival es va traduir en un molt bon ambient i finalment en una bona cantarella per part d'alguns dels assistents. Cal dir que el repartori inicial era bastant autòcton, rollo "banda" o cantautors arxiconeguts mexicans com José José, Alejandro Fernandez,... Però la força de la "madre patria" es va imposar i vam acabar amb alguna de Miguel Bosé o Nino Bravo. D'això se'n diu sortir del foc per caure a les brases! jeje Això sí, a altes hores de la matinada i amb l'añejo liquidat, en Pep i un servidor s'envalentonaren i, donant-ho tot, vam acabar cantant la peculiar i mítica cançó d'Extremoduro "Me estoy quitando!" davant de l'estupefacció de los presentes!

El 25 és un dia més "light" per aquestes terres i el dinar es denomina "el recalentado" perquè es tracta d'acabar de fer net de tot el que queda a la nevera de la nit de nadal. També era el dia de l'amic invisible, la taula plena de regals i una regla un mica polèmica: quan era el teu torn podies escullir entre obrir un regal a l'atzar o robar vilment algun dels que ja tenia propietari... "pensaba que si iban a madrear!" em va dir l'Otis. La causant de la major disputa va ser una font de jardí que es disputaren enèrgicament la tía Lola, la Marta i en Miguel com a vencedor final després d'un inacabable estira i arronsa.

I el 26, per acabar-ho d'adobar, va ser l'aniversari de la Marta Andrea, que feia 15 anys i això es veu que a Mèxic és tota una eventualitat. Sant tornem-hi, menjar, beure i una animada ballaruca (com diu en Pep). Com comprendreu els dos catalans erem els més negats amb diferència a l'hora d'enllaçar passos de salsa, banda o pasito duranguense tot i l'esforç de l'Etzia o la Jèssica per millorar el tema. Gràcies per intentar-ho!

L'estada a Toluca però no seria completa sense visitar el volcà Nevado de Toluca, i això és el que vam fer el dia 27. Acompanyats per l'Etzia, l'Otis, el seu gos Tis-Tis, l'Adrian, la seva nòvia i el seu fill ens vam enfilar per la carreterota que ens portaria al cràter del volcà que arriba als 4.600 metres d'altitud. Va ser un bon final a l'estada nadalenca per Toluca, ens ho vam passar molt bé. L'endemà ja deixaria Toluca, això sí, després de "almorzar" amb el tio "guero" uns bons ous amb xoriço verd de Toluca. Aquell matix matí, la resta de la família ens havia abandonat per anarse'n a San Antonio (Texas) uns dies. Que em deixeu saludar-los?...

Aprovecho para saludar a toda la familia de Josep i Ana en Toluca, para dar-les las gracias por brindar-me la oportunidad de pasar las navidades con ellos. Sinceramente les digo que lo pasé muy bién y que nunca olvidaré mis primeras navidades fuera de nuestro querido pueblo Sant Pere de Torelló (para que practiquen el nombre!). Un abrazo muy fuerte a todos y muchas gracias de nuevo por hacer-me sentir como en casa.
Espero volver-los a ver pronto!

Marxant de Toluca, el meu objectiu era anar a passar el cap d'any a la costa Oaxaqueña. Després de passar un dia a l'agradable ciutat de Puebla i d'una nova "patejada" de bus de 20 hores, vaig arribar a Puerto Escondido el dia 30 al vespre. Uns talls de pizza preparada per en Daniele de Palermo, que va ser tan amable de donar-me la recepta, unes txeles i a dormir.

El primer dia a Puerto Escondido va ser de presa de contacte amb les platges i la caloreta de la costa. Però tenia un objectiu, quedàven poques hores i havia de trobar algú amb qui passar el cap d'any no? No va ser difícil, només es va tractar d'anar a la piscina, assentar-se al costat d'algú altre que no tingui ja un grup format i preguntar... "de donde eres?" Al cap de 2 hores, una xerrada a la piscina i una altre a la cua de les dutxes estava prenent uns cuba-libres amb en Maxim de França, l'Andrés de Colombia, la Macarena i la Rosa d'Argentina i en Jonny d'Israel. Primer festa a la piscina amb barra lliure per tothom, després sopar i copa d'espumós per celebrar l'entrada d'any (sense raïm però, no es pot tenir tot) i tota la nit per bars i festes de la platja de Zicatela. Bastant festival...

I després del cap d'any uns dies de relax total i de prendre el sol per aprofitar les platgetes de la zona. Amb la colla del cap d'any vam estar per Zicatela, Zipolite (et sona Cubí?), Mazunte... tot vigilant les corrents de ressaca i agafant una mica de color que acabarem de pulir els últims dies per Cancún. Perquè avui ja sóc a San Cristóbal de las Casas de nou i la "neta" fot un fred que pela! D'ara endavant espero visitar algunes zones de Chiapas que m'han dit que estan molt bé, algunes ruines maya que tothom ha de visitar i acabar per Quintana Roo de relax total.

Fins la propera doncs... serà la última?

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Xevi,estava segura que sol no pasaries l'any,m'alegro que ho axis passat bé. Relaxat força i aprofita els ultims dies.

falten 10 dies,vols dir que no podriés fer-nos un altre escrit abans de l'ultim. Petons

pd:no hi ha imatges del duo d'en Pep i tu ?

Anònim ha dit...

stia, stia, stia...

Sagaaaaaaaal, això de "l'últim" sona sèrio, eh? jejeje.

Acaba-ho d'aprofitar que ara si que són dies contats!!!

Com deia ma germana : TIC-TAC-TIC-TAC-TIC-TAC-TIC-TAC-TIC-TAC-TIC-TAC-TIC-TAC-TIC-TAC...

una abraçada digital (serà la última? jiji)

SaluTTT,

Garmens.

Anònim ha dit...

Ni se te ocurra, manito!com pot ser la última!!!!!!que quan a rribis al punt de sortida ja no hi tornaràs, tío.Espero que el 2008 sigui tot ell com el començament.Ens veiem aviat. sebastià i glòria

Anònim ha dit...

Haurà canviat? tornarem a veure aquells duels amb l'antoniet? alguna porta de vestidor trencada? alguna xilena en partit oficial i no només en els entrenos? i la ratxa golejadora que portava quan va marxar? ... apa nanu, disfruta dels dies que et queden i ens veiem aviat.
Ra

Anònim ha dit...

Ei hola nen!! ja veig que ho vas passar molt bé... segur que et van tractar de conya!!

Ara ja comença el compte enrera, però bueno, diuen que tot lo bò s'acava no?? je je!!
Vinga ens veiem dimecres a entreno!! ajaiii

Vinga salut i una abraçada!

Flix

Anònim ha dit...

Hola soc jo la del primer escrit, me oblidat de signar, veix que tots volem mes d'escrts

NEUS

Anònim ha dit...

Hola, Subi.

Com vas? Espero que estiguis disfrutant el màxim els teus últims moments d'aquest apassionant viatge.

Estic content d'haver-ne format part en aquest tram final. Per aquí tothom em pregunta per tu i et dóna records.

A tall d'anècdota, dir-te que ahir l'Otis va fer servir el teu presonatge de la Wii per fer una partideta de golf. Li va anar força bé, tot el contrari que a mi, que vaig fer com dos o tres "out of bounds" i vaig acabar fatal. Sort que amb en Javi vam fer-ne una altra després jo i ell i em vaig poder recuperar i resituar-me al meu nivell inicial...

Una abraçada molt forta des de Toluca, encara, i molta sort!

Pep Catito

Anònim ha dit...

Hola gent,
Per aclamació familiar més que popular intentaré fer un escrit abans del final. Hi ha alguna anècdota...
Records a tots i a Toluca també!
Per cert, hi ha algunes fotos noves a l'apartat de chiapas.
Me'n vaig cap a Palenque...

Subi

Anònim ha dit...

Subi!!!

ja hem anat parlant per mail, però feia dies que no escribia aquí.

M'he posat bastant el dia, i veig que estàs aprofitant el final de l'aventura.

Per lo de'n Katitu ja el veig, allà després d'alguns ponches, fotent aquell somriure que sempre imita en Garmendia...Estic content de recordar-lo (no se si en Pep també ho estarà,jjijj).

Bueno nano, prepara't per la tornada: no se si t'has de preparar pel despertador, però comença't a preparar pel fred...sobretot pel de la nit de senyoretes...

Salut!!!

Anònim ha dit...

Subi!!!

ja hem anat parlant per mail, però feia dies que no escribia aquí.

M'he posat bastant el dia, i veig que estàs aprofitant el final de l'aventura.

Per lo de'n Katitu ja el veig, allà després d'alguns ponches, fotent aquell somriure que sempre imita en Garmendia...Estic content de recordar-lo (no se si en Pep també ho estarà,jjijj).

Bueno nano, prepara't per la tornada: no se si t'has de preparar pel despertador, però comença't a preparar pel fred...sobretot pel de la nit de senyoretes...

Salut!!!

Anònim ha dit...

Txoqui (léase Quimàs, fill de la Marissa, que tenia la sabateria, que abans era can Siru, que alhora ets fill del jutge de pau...),

El fet que hagis escrit dues vegades el mateix misssatge és perquè ho vas fer entre les 3 i les 7 de la matinada?
Més que res, t'ho dic perquè es veu que aquella hora l'ADSL no acaba de funcionar correctament... ajaiiii!!!

Subi...
Ja veig que t'estàs "tostando" de cara a les senyoretes, eh? ;-)

Apali sagal, que això ja si que s'acaba de veritat, i ja comença a ser hora que tornis... Ja amanirem la tornada amb alguns "cubalibres" per fer-la més amena! jeje

SaluTTT,

Garmens.

Anònim ha dit...

Amic Andreas, vols dir que, quan només fa 4 dies, com aquell qui diu, que vas marxar, has de tornar ara?

No vols dir que has de fer com aquell plat de verdures, que com bé feia la mare te'l feia acabar fins al final?

Et proposo doncs que et vengis en nom meu i teu, i de molts altres, segur, de totes aquestes mares i que pertant: t'acabis de menjar tot el continent fins a Alaska. Ara que ja t'hi has posat...no ho deixis a mig fer!

Econòmicament jo no t'ajudaré però de ben segur que EEUU no ha de ser gaire car, i molt menys Canadà. Tots sabem que ets un home de recursos i que si ja t'has polit tot el pressupost, de ben segur que ens ho pasarem molt bé veient com t'ho muntes per fer quartos. I és que, de fet, Amic Andreas, ja hi ets!! Ja hi ets!!

Fes el favor de tornar.

Alberto Tortadavia

Anònim ha dit...

Perdona Amic Andreas,

al final no m'he explicat bé:
Fes el favor de NO tornar!

(ara sí)

Alberto Tortadavia

PD: deu haver set degut al virus Txoki que pulula pel blog.