elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dilluns, 14 de gener de 2008

Anècdotes, Chiapas i cap a la platja

El hostel de Puerto Escondido era un caos, em sembla que erem més de 100 persones per allà, només hi havia dues dutxes i dos lavabos que de tan en tan es quedaven sense aigua. Jo estava en una mena de barraca amb 6 lliteres, algunes sense matalàs. Vaig arribar amb uns mexicans que van ocupar la llitera del meu costat, resulta que poc després d'anar a dormir arriba un paio amb una llanterna buscant llit per dormir, després de donar una voltota va triar la llitera del meu costat. Al cap d'una estona arriben els mexicans i uns quans se n'enfoten de valent del pobre que s'havia quedat sense llit, se n'havia de buscar un altre. Però el més sorprès vaig ser jo quan em vaig llevar, no hi havia ni l'okupa de la llanterna ni el mexicà sinó un tercer en discòrdia que no sé d'on havia sortit; campi qui pugui! Més anècdotes, el primer de marxar de Puerto Escondido de la colla vaig ser jo perquè marxava a les 6pm i els altres a mitjanit. Però quan ja estava apunt d'anar cap a la terminal em trobo en Maxim que, per sort, havia mirat el billet i s'havia adonat que en realitat sortia a les 7 pm. No seria l'únic que aquell dia no havia mirat gaire bé el billet. A uns guiris que viatjaven al meu costat a l'autobus els van fer baixar quan ja erem a Huatulco perquè s'havien equivocat de dia! "Ésto és para el día 4 señores!" Vaya tela!

I vaig arribar per segona vegada a la ciutat més característica de Chiapas, San Cristóbal de las Casas. La primera visita que vaig fer va ser la del Cañon del Sumidero. Una volta amb barca d'un parell d'hores et permet recorrer l'espectacular canyó i veure molt de prop uns quans cocodrils als qui poc immutava la presència humana.
Al següent dia em vaig tornar a trobar amb l'Andrés i la Maca que també volien visitar una mica Chiapas abans de tornar cap a Buenos Aires. Així doncs vam passar un parell de dies més junts.

Dir-vos que les nits de San Cristóbal al hostel tampoc van tenir desperdici. A la primera nit gairebé se'm desmunta la llitera i caic a sobre del paio que tenia a sota, que a part va ser agredit pels llistons de fusta que sortien disparats del meu "sunyer" cada cop que em movia una mica. Cap a les 8 del matí ja no quedaven ni la meitat de llistons i vam haver de fer unes reparacions d'emergència.
I la nit abans de marxar cap a Palenque vaig pillar una d'aquelles descomposicions estomacals que et fan córrer cap al lavabo cada mitja hora. A les 6 del matí em passàven a buscar i em quedàven unes hores de bus que haguéssin pogut ser molt dures, però la sobredosi de Fortasec va salvar la situació. En canvi, qui va haver fer parar el bus va ser la Maca, a qui les curves i l'esmorzar se li van posar malament. Però deixem ja per avui aquestes coses desagradables.
Totes aquestes horetes de bus ens van portar primer a les boniques cascades d'Agua Azul, on ens vam poder pendre un bany ben agradable, després a la caiguda d'aigua de Misol Ha i finalment a les ruïnes maya de Palenque.
Diuen que Palenque és un dels emplaçaments maya més macos i la veritat és que ho és bastant, no sabria dir-vos si és millor o pitjor que Tikal... I després de Palenque, despedida definitiva amb l'Andrés i la Maca, jo em quedava i ells tornàven a San Critóbal.

Com que el meu bus cap a Tulum no sortia fins l'endemà al vespre, vaig aprofitar el dia i per no quedar-me al géns interessant poble de Palenque vaig fer una excursioneta a Yakchilan i Bonampak, més ruïnes. El millor de tot, és que per arribar a les primeres, has de fer un bon trajecte amb barca pel riu Usumacinta, que fa frontera amb Guatemala, i això li dóna un toc místic a la visita. A més, la poca accessibilitat del lloc fa que mentre visites les ruïnes estiguis envoltat per un número més gran de monos que de turistes, i això també s'agraeix.

Acabada la meva visita a Chiapas, vaig entrar a l'estat de Quintana Roo, on es troba la mundialment coneguda Riviera Maya. El meu objectiu, passar els últims dies posant-me moreno, bucejant en alguns llocs que m'han dit que són molt guapos i sobretot, intentar de que no m'acabin de fotre tots els "quartus" perquè en una zona tan turística te'ls acaben ràpid.
Us puc avançar que ja he fet algunes inmersions bastant espectaculars, però això us ho explicaré al següent i ja definitiu capítol junt amb les meves últimes peripècies.

Ens veiem aviat! ja només em queden un parell de dies. Quins nervis! Com em trobaré la Catalunya Montilliana? Ai ai ai...

6 comentaris:

CETRES Enginyers SL ha dit...

Ei Xevi !!!!!!!!
Ja m'ho crec que deus tenir nervis, despres de tant temps. Desitjar-te un bon viatje de tornada i fins aviat!!
L'última abraçada virtual que la propera ja te la farem en persona!
Txell

Laura ha dit...

Bon viatge de tornada a casa!

Garmendia ha dit...

Bones craaaaaaaaaack!!!!!!!!!

Stia, stia, stia... Ara si sagal!!! Això ja està al caure... ;-)

Veig que els de Cetres enginyers hane scrit i tot... nanu, comença't a pillar els apunts de la uni a la tornada que es veu que s'han de kardar alguns ponts i foradar algunes montanyes!! ajaiiiii.

Apali doncs, acaba't de posar moreno (ets ervirà per ser l'enveja de tot déu per senyoretes), esperem l'últim escrit, i ens veiem a la tornada, és a dir molt i moooolt aviat, i ja ens aniràs explicant les peripècies viscudes des de Bogotà cap fins a la Riviera Maya, tot kardant unes txeles...

Una abraçada,

Garmens.

Anònim ha dit...

Subi, ja pots començar a recordar el swing i a esmolar els pals que pel 2009 s'ha de fer equip de P&P, Club Esportiu P&P SPT-Bola al cap, campions del interclubs 2009, ja ho veig

Bona última estada,que quan vares marxar tot just la sara encara començava a existir i ara ja te prop de 3 mesos.

fins ara

Eduard

Anònim ha dit...

Ei, Subi!

Si no recordo malament, avui és dimarts 15, dia D. Que tinguis un molt bon viatge de tornada.

Nosaltres ja soms a Tallin, tot ha anat molt bé i ja tornem a estar al peu del canó. Per cert, parlant de descomposicions estomacals, a mi també em va tocar patir-ne una justament els darrers dies. Divendres al vespre vam sortir a sopar amb uns amics de l'Ana i ens havien preparat un pozole de cabeza que Déu n'hi do com hi anava. En fin, dissabte tot el dia al llit i ja va estar. Gages del oficio, que diuen, no?

Molta sort per la tornada, i fins aviat!

Aprofito també per saludar i donar records a tothom, ja que no queden gaires capítols més per comentar, em sembla...

Salut!

Pep Catito

Garmendia ha dit...

Buenu nois/es,

Ja tenim el de can Serra per terres satperenques, i vam poder comprovar que el nanu està pletòric... Va aguantar el seu primer entrenament després de les llargues vacances, vam kardar soparet de puta mare al casal tot comentant les peripècies viscudes (alguns junts i algunes per desgràcia no), i el cabronàs porta una morenor a sobre que tela!!! jeje

Així doncs... WELCOMED MR MADSEN!!!

SaluTTT,

Garmens.