Belize, fuckin' expensive pero fuckin' lindo

Com ja heu pogut deduir, finalment ens vam decidir per anar a passar uns dies a Belize, aquest petit país, força desconegut per la majoria dels mortals, és una maravella de la naturalesa. Tot i que és molt car, he de reconèixer que tots els calers que m'han fotut durant els últims dies han estat ben gastats. Espero que amb les meves explicacions vosaltres també penseu que el que he fet val la pena.

Anem a pams, després d'Omoa, últim poble d'Honduras on vam dormir, vam passar la frontera cap a Guatemala. La frontera més tranquila de tot el viatge! quin gust, sense cues, sense atabalaments,... fantàstic. I de la frontera més tranquila a un dels trajectes on vaig anar més putejat. De Puerto Barrios a Río Dulce, amb un mini-bus "directo" com diuen ells, que havia de tardar una hora i mitja i van ser tres i amb tot l'equipatge a sobre per no ocupar cap altre seient i haver de pagar doble. Vint-i-quatre tios hi van arribar a fotre allà dins, en una merda de furgoneta rollo "Vanette". Tranquils però, l'speed boat de Laos segueix sent, de tros, l'estrella dels trajectes putejats. I després, a disfrutar d'un parell de dies de descans entre Río Dulce i Livingston, a la costa atlàntica de Guatemala, tot fent algun passeig amb canoa, alguna excursió amb barca i algun bany en peculiars aigües termals amb tots els Quetzales a la butxaca. Després d'assecar el billets, vam poder pagar la llanxa cap a Puerto Barrios de nou i d'allà a Punta Gorda, ja a Belize. I de Punta Gorda, un bon trote fins a Belize city per l'endemà agafar una altra llanxa i arribar a la nostra base d'operacions, el Caye Caulker.

Caye Caulker és una de les infinites petites i allargades illes que segueixen la barrera de corall de Belize. Segons diuen, aquesta llarguíssima barrera de corall és la segona més llarga del món. No em pregunteu quina és la primera perquè no en tinc ni idea. Doncs bé, l'objectiu principal pel que erem aquí era el de practicar el submarinisme i l'snorkeling aprofitant aquest marc incomparable. I un dels llocs més famosos és el Blue Hole, un forat blau de més de 100 metres de profunditat enmig de la zona de corall anomenada Lighthouse Reef. Segons em deien a mi perquè hi anés, és molt conegut, hi ha unes coves amb estalactites molt guapes i a més està ple de taurons. Vaig dubtar si gastar-me aquella morterada de calers però finalment em vaig decidir... cap al Blue Hole!

Cap al Blue Hole? el primer intent va ser fallit. Els d'Aqua dive ens van passar a recollir, provinents de l'Ambergris Caye a les 6:30, però quan vam ser a mig camí... pau pau pau pauuuuu! EL motor caterpillar de l'embarcació va petar. Després d'una estona per valorar la situació, aquells "pàjarus" de l'Aqua dive ens van dir que ens vindria a recollir una altra barca, però que a l'hora que arribaria podriem fer només dues inmersions en comptes de tres com estava planejat o sinó ens donaven l'opció de tronar l'endemà. Nosaltres i la Lisa, una noia sueca, vam ser els únics que vam decidir tornar l'endemà. Per això ens vam quedar al barco espatllat fins que el van arreglar per tornar xino xano. Cal dir que si has de quedar varat en algun lloc al mig del mar, les illes de Tourneffe, on vam ens vam quedar nosaltres, no és una mala elecció. A pesar de la decepció, tot va millorar de cara l'endemà. La càmara submergible que haviem llogat, ens la tornaven a deixar sense pagar més i a sobre aniriem al Blue Hole amb els de Big Fish de Caye Caulker i no amb els capullos de l'Aqua Dive center... Cap al Blue Hole 2!

El Blue Hole, quina passada. Hi ha molts llocs i moments d'aquest viatge que recordaré tota la vida, la inmersió en aquest forat blau serà, sense dubte, un d'ells. Només d'entrar a l'aigua amb tot l'equip i mirar avall ja vaig veure un tauró rondant per allà sota, de seguida va desaparèixer. Comences a baixar fins a un primer replà tot compensant la pressió a les orelles, després, seguint el dive master, t'acostes al forat, a l'abisme, una sensació brutal la que vaig tenir al endinsar-me a les profunditats d'aquell forat, la sensació més semblant a tirar-se per un precipici i no caure ràpidement sinó flotar, baixar molt suaument. De seguida els ulls s'adapten a la foscor, et sents còmode i comences a gaudir de l'espectacle. Passes per entre les estalactites i les estalagmites, observes els inmensos peixos, apereix un tauró, fa respecte; després dos, després tres, quatre... finalment deu, o potser més. Fan respecte, però els observes entusiasmat, et puja l'adrenalina quan te'n passa un, molt més gran que tu, a menys d'un metre! El lloc és molt bonic però sense els taurons no seria el mateix, són impressionants, van amb els ulls ben oberts, amenaçadors, es mouen amb elegància, solemnitat, saben que són els reis de l'oceà. Així és el Blue Hole.
Després encara ens quedarien dues inmersions més, sense taurons però molt interessants, el Half Moon Wall i l'Aquarium. Molts peixos i un corall molt ben conservat i espectacular, alguna tortuga, alguna barracuda, i a seguir disfrutant del submarinisme. Entremig, vam anar tota la colla a dinar a una de les moltes illetes de la zona, una area protegida plena d'iguanes i uns pajarracus força curiosos que inflen una bossa vermella inmensa al seu pit per impressionar a les femelles. Jo veia que si esforçaven molt però que les famelles passaven bastant d'ells, la història de sempre vaja.

Obro parèntesis per començar una nova secció, tampoc sé si tindrà continuitat però bueno... Curiositats varies:
- Go slow... A centre-amèrica, on es nota més el tema "me estás estresaaaando" és als restaurants. Si els treus del típic "gallopinto" poden tardar entre mitja hora i una hora ben bona a portar-te el menjar... Calm down!
- La capital de Belize és Belmopan, amb a penes 12.000 habitants, es va fundar després que Belize city fós arrasada per un huracà. L'idioma oficial a Belize és l'anglès.
- Un altre huracà, el Hattie, va partir per la meitat el Caye Cauler.
- La moneda d'Honduras és la Lempira, 20 Lempiras són aproximadament 1 US$; la moneda de Belize és el Belizean dollar que val la meitat d'un US$; la moneda de Guatemala és el Quetzal, 7.5 Quetzales són aproximadament 1 US$ i jo porto un lio amb tantes monedes que ja no m'aclaro.
- A centre-amèrica hi ha una bipolaritat claríssima Barça-Madrid pel que fa als fans del futbol; no són del Milan, del Manchester o del Chelsea, són del Barça o del Madrid.
- Els suïssos van haver de pagar un visat de 50 US$ per entrar a Belize per no ser de la Unió Europea, que se jodan!

L'endemà del Blue Hole no es van pas acabar les aventures aqüàtiques. Tot i que a un altre nivell, l'snorkeling no ens va decebre en absolut i ens va permetre observar una fauna marina espectacular. Navegant amb un veler ens vam arribar fins a la reserva marina de Hole Chan. Vam fer snorkeling en tres punts; al primer jo ja vaig pensar que m'havien cardat els calers, tenia els peus encetats de tan nedar amb les aletes i no vaig veure res més interessant que un parell de llagostes. Però tot va canviar en el segon i el tercer. Al segon estava ple de Nurse sharks o tiburones nodriza, no sé com es diuen amb català. Menys impressionants que els altres, aquests eren més poca cosa i per això em vaig atrevir a tocar-los i tot. Però el lloc més guapo seria el tercer, tot i que no hi havia taurons, vam poder veure tortugues, una morena verda i malcarada, un parell de sting rays (les raies petitones) i les reines de la festa, dues inmenses eagle rays. Una d'elles era inmensa, marron amb taques blanques, sense exagerar potser feia 4 metres entre cos i cua, nedava amb una parsimònia i tranquilitat que ens van deixar al·lucinats. Sí, havia tornat a valdre la pena.

I això és el més destacat de la meva estada a Belize, després només voltàvem pel Caye Caulker amunt i avall i sopant llagosta a preu d'un llom amb patates a Catalunya jeje. És lu que ia!
Segur que em deixo coses però ja he fotut una bona parrafada per avui. Ahir ja vam deixar Belize i vam tornar a entrar a Guatemala. Espero que sigui més barat però igual d'interessant que Belize. Aviat ho sabrem.