elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dimecres, 10 d’octubre del 2007

San Blas, viatge al paradís

Ja he arribat a Panamà, però la qüestió no és haver arribat sinó com i per on hi he arribat. Ni més ni menys que per l'arxipèlag de San Blas i viatjant amb un inmens veler. Una cosa està clara, és impossible que us pugui transmetre la bellesa dels paisatges que he vist i les sensacions tan guapes que he tingut. Senzillament és impossible, la veritat és que ha set al·lucinant. Fins i tot m'he permès la llicència de posar-ho al "top 5", crec que en Toni hagués estat d'acord amb mi!

Bé, si més no intentaré relatar el que hem fet aquests dies i també la gent que he conegut. L'aventura comença el divendres a les 8 del matí. Hem quedat amb em Ludwig, capità de l'Starlhaast, un alemany molt ben parit amb una bona panxa de cervesa com marquen els cànons. Quan arribo veig que ja ha sortit el primer viatge amb la "zodiac" cap al veler, de seguida van arribant nous viatgers i de mica en mica anem fent viatges cap al vaixell i ens anem coneixent tots plegats. Ja i som tots, 5 de la tripulació i 14 "convidats" sembla que està tot apunt per marxar... doncs no! Abans de sortir ens aborden els guardacostes per fer un control i revisió de tripulació i vaixell... 3 hores! tela marinera. Finalemnt dónen el vist i plau i podem marxar. De seguida deixem enrera Cartagena, posem rumb a San Blas, hissem veles per aprofitar el vent i aumentar la velociat, si tot va bé en 30 hores serem a les illes panamenyes.

Vinga doncs, us vaig a fer 5 cèntims dels integrants del vaixell. Capitanejats per en Ludwig, 4 persones més treballen al veler. L'Sven és alemany i va viatjar un temps per centre-amèrica fins que va decidir quedar-se un temporada navegant. La Denise, també alemanya i un pel més reservada. L'Elisa, la nòvia colombiana del capità. I Finalment, en Donat de Ripoll! sí sí de Ripoll. Em va fer molta gràcia, m'havien dit "hay un español" però no em pensava que fós català i del costat de casa. En Donat fa molt anys que va conèixer en Ludwig i va decidir venir a passar un temps per aquí per conèixer el lloc i la seva gent, els kunas. A finals d'octubre ja torna cap a Catalunya.
I ara anem pels "convidats". Podriem dir que els més peculiars eren 3 "motards" que no van dubtar en carregar les motos al barco per seguir el seu trajecte. Eren la Lory i en Chris de British Columbia (Canadà) i en Felix d'Austria. Tres isrelians, bé, 2 i mig; en Walter era nascut a Australia però també parlava hebreu; l'Oded, un crack, està ben sonat, una de les primeres coses que em va dir va ser "tiquitaca tiquitaca Salinas!" L'altra, era una noia, la Judy.
També una parella de suïssos, en Benjamin i l'Adriana, que van anar a les Galápagos els mal parits (http://www.adriana-benjamin.ch.vu/) però ara els toca córrer perquè el 15 de desembre ténen el vol des de Mexico DF. Però els que hauran de córrer de veritat són en Lukasz i l'Alena, polonès i alemanya respectivament, que el mateix dia ténen el vol des de New York. No sé pas com s'ho faran!
Seguim, la Mollie, de Whitehorse (Canadà) a tocar d'Alaska, res a veure amb les temperatures de per aquí, fa un any i mig que volta. Qui més? un parell d'australians, la Nyree i l'Steven, amdós de Sidney però que van per separat. I em sembla que ningú més, ah sí... jo, és clar!

El viatge fins a San Blas no es va fer gens pesat, no sempre un té l'opurtonitat d'anar amb un veler de 30 metres d'eslora. Això sí, anàvem de cantó a cantó. Em vaig fotre un parell de cerveses i semblava que portés una turca com un piano! Quan em vaig ficar al llit vaig pensar "las vais a pasar putas" però no, vaig dormir perfecte, potser el vaivé encara em va fer dormir millor...
L'endemà vam aprofitar per fer una paradeta, aprofitant les aigües tranquiles i d'un blau espectacular, tirant a lila. Al cap de poques hores vam ser a San Blas, just amb temps per triar un dels millors llocs per parar, entre 4 illetes molt maques, gaudir de la posta de sol i d'un bon sopar abans de fer-la petar a la gran taula de coberta.
S'ha de dir que no hem pas patit gana aquests dies, ens fotiem uns tiberis que tela. Només per esmorzar, que si amanida de fruites, que si ous remanats, que ara guacamole, que després torrades,... un festival! Es tractava de començar bé el dia per tenir forces per poder nedar i fer snorkeling moltes hores per entremig de les barreres de corall, per caminar i prendre el sol a les illes que tenies per tu sol i per jugar i saltar des del vaixell tot fotent el "tarzan" (veure video amb "costellada" inclosa).

Però tot lo bo s'acaba, ahir vam deixar aquell maravellós lloc per anar cap a unes illes més grans, Porvenir, per passar l'última nit i fer els tràmits de migracions. Però en aquest últim trajecte vam tenir una agradable visita. Tres dofins ens van acompanyar durant una bona estona. Jugaven i saltaven a la proa del barco i semblava que s'ho passaven tan bé com els seus admiradors.

I avui, l'últim esmorzar abundant abans de preparar les bosses i que ens passéssin a recollir amb canoas per anar fins a la costa. I les motos? pensareu. Doncs en una merda de canoa d'aquelles també. Totes tres, i cal dir que la d'en Felix era un mort de BMW que em sembla que era una 1.000cc, un ferragàs que pesava com un mort. Jo pensava, si volquem la barca ja veuràs com riurem. Però no, una estona pel mar i una estona riu amunt i hem arribat on ens esperaven amb jeeps per anar fins a la ciutat de Panamà. I el camí no té pèrdua tampoc, tres hores de muntanyes russes pel mig de la selva que al principi fot gràcia però al final et cagues amb tot de tans sotracs.

Total, que ja sóc a Panama city, i pel que he vist fins ara, us haig de dir que aniré a treure al cap al famós canal, a donar un vol pel casc antic i apel·lant al nostre amic Aitor "me voy a ir para el norte cagando leches!"

Salut.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Que guapo tot aixó, quina enveja més sana que ens fas i mes tenin en compte que nosaltres estem treballan, en fi que ho passis molt be i fins a la próxima.
Rosa

Anònim ha dit...

Senzillament espectacular!!!

Al més pur estil “supervivientes”....no, no, jo encara diria més. Millor que “supervivientes”, la “isla” i els documentals de Jacques Costeau junts!!! Quin veler, quines illes, quin mar....quina enveja!!

PD: Has vist en “nemo” fent snorkeling? El fons del mar ha de ser espectacular i “espedurnante” a la vegada. Has de fotre la càmara dins l’aigua i kardar quatre fotos.....aajjjaiiiii

Que vagi bé!
L’Clerc

Anònim ha dit...

Stiasaaaaaaaaantaaaaaaaaaa!!!

Quin nivellàs... Quin veler, quin color d'aigua, quines platges, quin de tot cabronàs! ;-)

La veritat és que és dels llocs més impressionants, platgísticament parlant diguéssim, que he vist fins ara. I a sobre haver-hi arribat amb aquest súper veler, molt guapo tio.

això si, m'afegeixo amb en L'Clerq, de que si tens al oportunitat de comprar una caixa de plàstic i kardar la càmera a dins, miris de pillar algun "bessugu" que peruli pel fons marítim...

Apali, segueix disfrutant i kardant barbacoas en plan "Lost"!

a cuidar-se,

Garmens.

Anònim ha dit...

estic d'acort amb ells ,es tot mols guapo l'escrit mol be ,les fotos encare mes, les filmacionS tambe , els dufins costa una miqueta de veurels pero el final surten, les platges son les millors fins hara no?. que vaigi be, hens aniran fen babarotes oi ¡
u esperem (el banyador encare esta prou be,no?)
Petons NEUS

Anònim ha dit...

OSTIAAAAA.Subi,quina pasada de fotos de videos de paisatjes de tot.Soc la Dolo i encara estic flipant,quin greu ,no que no hi sigui en Toni nomes,sino no poderi ser-hi jo.Aixo es lo meu.L'escrit m'agradat molt i quina casualitat trobar-hi un de Ripoll, el mon es un mocador.Bueno que t'ho siguis pasant molt be,i esperem ara veura Panama.Una forta abracada.DOLO

Unknown ha dit...

Subi... increïble! M'has deixat sense paraules! Quines aigües, quines palmeres, ... quin tot! M'has fet molta enveja amb els dofins, llàstima que surten molt poca estona al final del vídeo... al blog d'aquell parell que poses hi ha una foto molt maca. La teva "costellada" també ha estat bé (a la Dolo li ha agradat el "rubiales" tatuat que surt al final agafant la "liana de Tarzan" des d'on et vas tirar... ajaiii!).
El meu germà no ho diu, però el deus tenir mort d'enveja, igual que a tots nosaltres!!!
Segueix així, ets un guia virtual "estupendu"!
Fins aviaaaaaaaaaaaaaaat!
(ah! i m'alegro que el teu banyador continuï viu!!!)

Anònim ha dit...

Como andas Andreas???
Sho sha veo que rebién....y més després de la humiliació que van rebre els bosteros per part dels gashinas....

No sé si m'ha agradat més el documental fotogràfic del canal, que es podria titular Oda a l'Enginyeria Naval, o les fotos del calendari de l'any 2008 que faran al benaventurat Ajuntament de Sant Pere amb les teves "posses" entre fangs i sorres de platges caribenyes. Realment, crec que si fos noia hagués interactuat amb la pantalla.

Benu Andy...tu vés anant cap amunt!

Alberto Tortadavia

...i quan siguis al capdamunt de la muntanya....continua pujant.(ara que si n'hi ha dues de juntes, jo, miraria de quedar-m'hi un "ratu"). Andale.

Anònim ha dit...

Que gran que és el mestre Tortadavia, fent referència a una cita d'un gran llibre, "Pòtols místics", llibre que vaig tenir a les meves mans al sud d'Argentina i que va desaparèixer allà mateix, a l'hostal.

I res, ara només escribia degut al partit de sort que van tenir els millonarios (River Plate) un equip que va de blanc, com el Madrit, i que té com a ídol al burrito Ortega, un vell conegut per tots nosaltres, ja que és un "assedegat" diguem... Res, un mal dia pels "bosteros" que espero que no els hi passi factura!

"Pasarela bostón, Pasarela bostón,
vos sos hincha de Boca, la puta madre que te parioooooo..." ajaiii!!!

Garmens.

Anònim ha dit...

I jo dic, amic Garmendia:

É PARA VOS!!!
[PUM! PUM!]
É PARA VOS!!!
[PUM! PUM!]

GASHINA PUTA
LA PUTA QUE TE PARIÓ!

Ara tots junts amics i familiars de l'Andreas!:

É PARA VOS!!!
[PUM! PUM!]
É PARA VOS!!!
[PUM! PUM!]

GASHINA PUTA
LA PUTA QUE TE PARIÓ!

Tortadavideando, asul en pecho con franja dorada en linea con el corasón...BOSTÓN!