elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dimarts, 4 de setembre de 2007

Ecuador, que lástima pero adiós

"...me despido de tí, me voy".


Finalment, la nostra fugaç aventura per aquest petit i bonic país com és Ecuador ha arribat al seu final, disfrutant de la seva capital, Quito, que la veritat està molt i molt bé.
Però anem per pams, i seguim on ens vam quedar...

Ens dirigíem al mercat de Saquisilí, ja que pel què teniem entès hi havia un mercat d'animals bastant potent que haviem de visitar, així que, ja hi vam ser! I la veritat és que el mercat no tenia gaire cosa de l'altre món, ni gaire varietat d'animals que diguem... Moltes gallines, ovelles, alguna vaca, algun gat i gos (que espero no fóssin per fer "fritadas"), i molts cuys! I què dir d'aquests últims, quin gran animal el cuy. Per entendre'ns és com un hàmster més gran, una rata peluda d'un pam de llargada, i és un animal que per Perú i Ecuador té un gran valor culinari, de fet és un plat que no és gens barat, i que els nostres 3 companys, en la seva missió per terres peruanes, van degustar en un sopar (crec que amb en Rà i en Coro no els hi va acabar de fer el pes, de fet, allà al plat kardaven una mala pinta de déu).
I res, unes voltes pel mercat, menjar alguna huavava que altra (aquella fruita que sembla una mongeta gegant), i cap a la capital equatoriana falta gent... Quito.

I la veritat sigui dita, Quito és una ciutat que val molt la pena de visitar i passar-hi uns dies per poder-la gaudir. Només d'arribar, vam anar a buscar un hostal que ens havia recomenat l'Anika, la noia alemanya que haviem conegut a Quilotoa, anomenat "hostel Revolution", que el portava un noi australià (Mathew) i la seva nòvia equatoriana, una noia molt i molt guapa i molt simpàtica, que encara no sabem el seu nom, però si el de la seva gossa, la Shakira. L'hostal estava molt bé, una cuina grandiosa on ens hem fet algun que altre àpat, unes habitacions bastant grans i una sala amb televisió satèl·lit per poder veure ESPN i els partits de futbol internacional que passen... ;-) Això si, eren tots anglesos o australians, és a dir, que erem els únics que parlavem la "lengua de la madre patria", a part de la nòvia d'en Mathew, i dubtant de la soltura amb els idiomes de la Shakira.

Aquests dies que hem passat a la capital equatoriana, hem aprofitat per voltar-la bastant i poder-la veure quasi tota, la part antiga i la nova, des de places i jardins, passant per esglésies, i acabant a la catedral gòtica... una catedral molt imponent i on vam pujar a dalt de les seves torres des d'on vam tenir unes vistes espectaculars de la ciutat.
I entre passejades, algun plat de pasta amb sofregit (ben casolà) i vàris episodis de la sèrie Lost ("perdidos") que mai haviem vist per terres catalanes i que està prou bé, va arribar el gran dia... L'enigma de Quito estava apunt de resoldre's. , Eren quarts de 7 de la tarda, i després d'esperar una horeta a fora de la sala d'actes de la casa de la cultura, el "macarra" ens va deixar entrar per poder gaudir del concert de la Julieta Venegas! Feia ja uns dies que haviem vist de l'existència de l'event i teniem dubtes de trobar entrada, però al final tot va sortir rodat. Això si, abans de que comencés a cantar la trempada mexicana vam haver d'aguantar 3 grupets d'estavets, algun d'ells en plan "Back Street Boys", acabant per un imitador d'en "Chayanne". Però buenu, la veritat és que l'espera va valer la pena, ja que la Julieta des del minut 1 ja es va posar el públic a la butxaca. Bona veu, bona música, i molt ritme! Així que ja ens veieu... entre nenes adolescents (i pre-adolescents), algun pare que altre més motivat que les pròpies filles, un parell de veteranes al costat, i al ritme del "limón y sal" anar cantant les quatre cançons que mig ens sabiem. I això sense oblidar els partidassos que vam fotre entre el públic, tot esperant l'inici, anant kardant òsties a unes pilotes de plàstic gegants. És ben bé que amb una pilota la penya es transforma, sobretot els pares ja passats d'edat que creuen viure una altra joventut...
I al final del concert, un "perrito caliente" a la sortida i cap a dormir.

I després d'aquesta experiència quitoana, el pròxim destí abans de travessar cap al país veí, Colombia, va ser la visita a "la mitad del mundo", on hi ha una línia marcada a terra amb un monument simbolitzant la meitat del món, l'equador, la línia que separa l'hemisferi nord del sud del nostre planeta. I és clar, foto i video de rigor creuant els dos hemisferis! És el que té fer el turista.

I després, direcció a Otavalo, un poble que queda més al nord, per acabar passant la frontera equatoriana-colombiana, i arribar al poble de Ipiales, des d'on estem escribint aquest text.

Així doncs, ens veiem pròximament tot explicant historietes colombianes!


SaluT,

5 comentaris:

MartaGONSI ha dit...

Bon dia! No us hauria fet mai a un concert de la Julieta Venegas a l'altra punta del món... però wènu: "vivir para ver". La qüestió és que ens expliqueu coses que no tinguin a veure amb tremolors de terres ni res per l'estil.
Bé, Garmens, ja estàs a punt? El teu bitllet (no sé si t'han avisat) ja és a lloc des del dia 30 al migdia; el va recollir un tal Mario (o almenys això és el què posa a la fulla de seguiment).
Apa, nois, acabeu de disfrutar dels dies que us queden com a Parella de Fet.
Molts records des d'Osona i fins aviat.

Anònim ha dit...

Això de viure en un país que es troba meitat a l’hemisferi sud i meitat a l’hemisferi nord ha de ser del tot complicat, eh!! Per exemple: vas al WC i quan tires la cadena que tot volti en sentits diferent en funció de si estàs per sobre o per sota la línia divisòria....t’ha de desorientar!! L’ho fort és la gent que té l’WC sobre la línia.....aquests no poden tirar la cadena ........ajjjaiii. Ha de ser ven parit canviar d’hemisferi!!!
Expliqueu quines sensacions vareu tenir quan anàveu saltar per sobre la línia??? Ara soc a l’hemisferi sud ara al nord, ara al sud i ara torno al nord i així successivament.

Que vagi bé
L’Clerc

Anònim ha dit...

hola,SUBI quina rapade , no ? que tenies calor o qu ? Toni set veu trist. ciau. vagi beeeeeeeeeeee

Anònim ha dit...

HOLA NANOS COM VA LA RECTA FINAL D'AQUEST CONVIVENCIA EN PARELLA?, ESPEREM L'ULTIM COMENTARI D'EN TONI.
PETONS.

Anònim ha dit...

GARMENDIA: VOLEM UN ESCRIT ÚNIC I APOTEÒSIC DELS TEUS ÚLTIMS DIES DE "XOLLU"!
I T'ESPEREM AL XIRINGUITU (PREPARA EL FETGEEEEEEEEEEEEEEEE!)