elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dijous, 13 de setembre de 2007

Colombia, el país "chévere"...

Hola amics, ja som a Colombia. La nostra entrada al pais va ser per Ipiales, un pas fronterer un pèl més tranquil que el que vam tenir entre Peru i Ecuador. Passats els tràmits migratoris sense problemes, del primer que ens vam adonar va ser que el país era bastant més car que els anteriors.

A Ipiales no hi vam fer gaire res, a primera hora del matí vam visitar el Santuario de la Virgen de Las Lajas, una església situada en un lloc força pintoresc. La gràcia del lloc és que és del rollo Lourdes o Fàtima perquè la senyora Lajas es veu que fa miracles i favors als peregrins. De fet, totes les parets dels voltants estan plenes de plaques donant les gràcies a la verge, ens ho haurem de creure?

De Ipiales ens dirigim cap a Popayán passant per Pasto. Aquest recorregut de la Panamericana té un paissatge molt espectacular però la carretera és un martiri i les marejades i vomitades estan a l'ordre del dia. De fet, estàvem disfrutant del paissatge fins que la vista es va tornar del tot desagradable a causa d'una "rojada" un parell de finestres més endavant. Això si, parada d'emergència, cop de manguera de l'eficient conductor i net com una patena. Sense més entrebancs arribem a Popayán, una ciutat amb un bonic centre històric completament de color blanc. A Popayán també només ens hi estem un dia i decidim fer cap a Cali.

Com que anem bastant a pinyó, ens haviem de decidir entre visitar Tierradentro (a 6h de Popayán) o les platges del Pacífic properes a Buenavantura (a 3 hores de Cali). Al final decidim la segona opció i anem tirant cap a Cali, on volem dormir per l'endemà marxar cap a les platgetes amb només una motxilleta. De camí cap a Cali, tot plegat ens para una patrulla de l'exèrcit i au "todo el mundo abajo". Després d'un escorcoll en plan cames obertes i apoiats de cara a la furgoneta, els militars ens van deixar continuar el viatge. Ja al hostel de Cali, coneixem en Carlos, un autòcton que viu a Miami però que coneix poru la zona per assessorar-nos en la nostra visita a Buenaventura, ens recomana que agafem una llanxa i ens n'anem a Juanchaco.

Cap a Juanchaco falta gent. Primer 3 horetes de minivan fins a Buenaventura, una ciutat força "lletxota" però que ens serveix per agafar la llanxa cap al nostre destí, unes boniques i tranquiles platges del Pacífic. Tot esperant la llanxa coneixem en Nacho de Bogotà i a la llanxa mateix distingim un parell de cares conegudes. Són l'Adam de Wisconsin (EEUU) i l'Asbjorn d'Arhus (Dinamarca). Després d'una hora de trajecte amb un paissatge maravellós i fotent un salts bastant importants degut a la potent propulsió del motor Yamaha 4 strokes, arribem a Juanchaco. A partir d'aqui , tots 5 i algun que altre natiu que ens fa de guia sense haver-li demanat, ens n'anem cap a Ladrilleros, la millor zona per disfrutar de la platja. Allà ens fotem en un antro amb totes les de la llei però amb dos punts forts, el preu i la situació immillorable a 50 m del mar.
A Ladrilleros, vam passar un parell de dies de puta mare. Només d'arribar ens en vam anar a banyar, tot d'una l'Adam exclama: "oh my god! what is this? a baiena!" va calla, aquest tio està iluminat, els dos anys que ha passat a Vanuato l'han afectat, pensàvem... Però de sobte i tot mirant cap a l'horitzó quedàrem certament esmaperduts! una gran balena va fotre un salt impressiont amb el posterior "estruendo" d'aigua al caure de nou al mar. Estava a la quinta hòstia però es va poder veure perfectament... en dues "palabras" Acu-llunant!

Tot era massa maco i no podia ser, la nit la vam passar força malament. A part d'una de les tormentes més fortes que hem sentit, tremolava tota la barraca. Però el problema va ser un altre, amb aquell antro hi havia una de mosquits i una varietat de bitxos de tota mena insoportable. Ens van amargar la nit amb una diversitat de picades i d'orticaries vàries. Però la 2a nit tot va canviar degut a una bona ensofetada a l'habitació que ho devia matar tot.

I ja que voltaven balenes per la zona, ens vam dir, anem-les a veure de prop. Els 5 vam anar a llogar uns tios amb una barca perquè ens hi acostéssim, ens van assegurar 100 % que les veuriem. I així va ser, després d'una estona de momés ensenyar el llom i de fotre els "geisers" típics... ens va fotre un salt a poc més de 30 metres que ens va deixar cagats! després va seguir fent salts, potser més allunyada, i fins i tot picava l'aigua amb la cua com si ens saludés i estigués contenta de la nostra presència, fascinant!

I el tercer dia va tocar tornar cap a Cali, marxant de Ladrilleros ens va tocar aguantar la tempesta del dia. Cada dia, a una hora o altra hi ha una tempesta, com també cada dia brilla el sol en un moment o altre, és quan desitges que el sol es torni amagar darrera els núvols perquè aquest apreta de valent i et fregeix. Doncs això, llanxa de tornada i cap a Buenaventura, no us penseu, a la llanxa les vomitades també es porten molt; encara al port (si se li pot dir així) algú ja treia l'anec... "Toavia no empesamo y ya tá vomitando?" bromejava el capità.

Bé, aquell mateix dia i un cop ben instal·lats, vam anar a conèixer la nit de Cali. Vam estar voltant per la 6a avinguda buscant el local adecuat però no ens en vam pas ensortir, vam anar a petar al típic antro de salsa. I direu, si seu a Colombia s'ha d'anar a ballar salsa! Si, ja està bé una mica de salsa, fa gràcia... però tota la nit?!! Només hi va haver un moment en què el Dj ens va emocionar variant una mica el repertori posant "la friolera" de 3 cançons més electròniques. I després? doncs més salsa i a les dues tothom cap a casa.

Hem passat algun dia més per Cali, que d'altra banda tampoc té gaire res d'especial, i ens n'hem anat cap a l'"eje cafetero" a catar el famós cafè de Colombia, a veure què tal.

Ah! En el pròxim escrit s'espera despedida, conclusions i alguna cosa més per part d'en Gonzalez... estigueu atents!

12 comentaris:

MartaGONSI ha dit...

Osti, tu! Això de les balenes m'ha agradat...
Continueu disfrutant, que ja queda poc per separar-vos, i llavors no sabreu què fer un sense l'altre (o potser descansaràs i tot, Subi? és el meu germà però tots sabem com és; no ha perdut res més? no m'ho crec...)
Muaks i fins la tornada! I "oju" amb el cafè, que us posareu cardíacs!!!
Toni, el compte enrere segueix: tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac!

Anònim ha dit...

I tant que sabem com és el teu germà....però és bon nano!!!

MartaGONSI ha dit...

Ja ho sé que és bon nano... què n'he de dir, jo, que és el meu germanet mitjà!
Però tots/es heu patit alguna vegada els seus "despistes", oi???

Anònim ha dit...

EL BITLLET EL TE ELL O ALGU ALTRE?PERQUE A L'HORA DE MARXAR NO EL TROBARÀ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
TONI QUINA IMATGE QUE TENIM DE TU, PERO DIGUEM EL QUE DIGUEM TOTHOM T'ESTIMA O NO?
UN PETONAS

Anònim ha dit...

Anant amb en gonsalez, con 'Z', qui no s'ha trobat mai amb alguna cosa diferent....?? jejejeje

Per cert, era una balena o un dofí!!! Era sempre la mateixa o n'hi havia tantes com per omplir un o dos Camps Nous??? ajjaaiii

PD: El dijous que ve, al casal, xarrada-refrigeri per matitsar uns quants "temillus" sobre possibles exageracions i/o manipulacions de les històries viscudes!!
Qui vulgui venir està convidat. PAGA EN GONSALES.

L'Clerc

Anònim ha dit...

Tu,germanet!Ja està bé de tantes historietes,i torna ja que et trobem molt a faltar...i als teus despistes també!Tothom és el primer que recorda de tu,per què serà??Acaba de passar-t'ho bé.Subi,no ploris a la despedida,eh!Muaks!!!CLARINS

txoki ha dit...

bueno nanos, s'us acaba el festeig... què hi farem. Deveu pensar allò de "fue bonito mientras duró..."
Subi, espero que et segueixi anant tant bé sol com quan anaves amb aquest "individu" anomenat Vlauko, Garmendia o Luis Garcia (entre d'altres). Ara bé, cerc que t'has de buscar companyia per l'habitació, que el queda de viatge tot sol a les nits malament. Ah, i si la companyia és femenina molt millor no???
Toni, em sembla que faré cartells anunciant que els actes de festa major comencen el dijous amb els teus monòlegs. Estaria bé que vinguessis amb camisa vermella i amerciana negra no???
I res, nomé plànyer a la Dolo i l'Antoniu, que s'us ha acabat la tranquilitat...

apa, Toni ens veiem dijous, i Subi, ens veiem d'aquí un temps, que si és llarg voldrà dir que estàs bé i viatjant per aquests mons de Déu.

PD: no em crec lo de les balenes...estic segur que no passaven de piranyes...

Anònim ha dit...

Entre la balena o la piranya em quedo amb el dofí!!! Això és allò que no saps a qui creure si a "l'organització" o a la "guardia urbana". Que cadesu en tregui les seves pròpies conclusions....
ajjaiiii

Per si no em dóna temps de fer algun altre escrit, només desitjar un bon viatge de tornada a en Toni i animar a en Subi a continuar el "granviatge".

DECO

alberto tortadavia ha dit...

Estimat Andreas, estimat Garmendia:

Fue bonito mientras duró.

Perdó: Fue bonito mientras duró?

No ho sé. Sigui com sigui, a banda de saludar-vos mentre encara sou parella aventurera, jo només vull dir, sobre el debat generat al voltant dels "despistes" garmendians, que almenys, mentre jo hi vaig coincidir no va perdre res. No va perdre res que no fos la seva dignitat. Clar que no sé ni fins a quin punt ja la tenia petita abans de venir, o no sé si és que ja fa anys que la va perdre, cosa molt probable. Sort n'ha tingut aquest sagal del pal de paller que li ha suposat el Sr. Andreas Madsen!!!, qui ara és queda sol, i a qui ja li recomano que es comenci a deixar bigoti, cosa que l'ajudarà aviat a trobar una altra companyia de viatge, mascle, evidentment.

Espero Madsen, que ara poguem rebre les cròniques sense cap mena de censura que fa tan temps que se us estan reclamant...

Andreas: sort i fot-li que som catalans!!! Garmendia: bentornat i canta-li un últim "É PARA VÓSS" al teu entrenyable company gashina de desventures!!!

Una abraçada normal pels dos.A reveure.

Alberto Tortadavia

MartaGONSI ha dit...

Bonessssssssssss!!!
Garmens, pensa que a les 19'00 h. dimecres ja seré al Prat. Sobretot truca des de Madrid per almenys saber que ets allà i que no hi ha retrassos descomunals...
Va, que "lu" bo ja se t'acaba... tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac... ens veiem dimecres!!!
I tu, Subi, disfruta tant com puguis, que a la que arribis també ja podràs començar a donar corda al despertador!!!
A la resta de "mirons" enganxats al blog: ENS VEIEM AL XIRINGUITUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!
Quim: segueix en peu el tema monòlegs d'en Guernándes al Casal? Hi ha cartells? Hora? Preu de l'entrada? Hi ha consumició inclosa? ; )

garmendia ha dit...

Eh, sou una colla de flipats...
A més, crec que seria una falta de respecte, per part meva, al gran monogolista Eugeni (que gran), el fet d'atrevir-me a explicar monòlegs. Ara, no descarto fer-homusicalment ajudat pel 5 star...ajaiiiiiiiiiiiii! ;-)

Apalins familia, ens la veiem ben aviat!

SaluTTT,

Garmens

Anònim ha dit...

M'ha arribat un recordatori a casa i m'ha kardat molta gràcia...

El titular de demà a la premsa del cor serà: "SE ROMPE LA PAREJA DEL AÑO". Tothom pensava que aquesta unió duraria tres setmanes i "guoita per a on" ha durat mig any.

Toni:ens veiem demà!!!
Subi:que continui tot com fins ara.

PD: el tema monòlegs segueix en peu. No calen cartells perquè s'ha fet una difusió per SPTV.

Soc jo el "moderador" L'Clerc!!
Gràcies