Tremolors

Haviem arribat a Lima a mitja tarda procendents de Cusco després d'un viatge de 20 hores de bus. El Sisme ens va sorprendre en un cyber-cafè on precisament estàvem actualitzant el nostre blog. Eren les 18:40 quan va començar a tremolar tot, els primers segons no saps ben bé què està passant però de seguida reacciones i assimiles que es tracta d'un terratrèmol. Tot i que la nostra reacció va ser molt tranquila, molt més que moltes de les persones que eren a l'edifici en aquell moment, no podem amagar que aquells instants van ser prou desagradables. Doncs això, ens vam aixecar tranquilament i ens vam situar sota un marc d'una biga, zona senyalitzada com a "segura en caso de sismo". Sota la biga és on vam passar els dos minuts ben bons que va durar el "vaibé" del terra i l'edifici, no vam tenir una noció clara de quan va durar però si que us hem de dir que es va fer molt llarg... "no pararà això o què?". Finalment i després d'un augment d'intensitat en els últims segons es va acabar el patiment. Sortim al carrer on hi ha un cert pànic i confusió. Tothom vol trucar a casa i saber dels seus familiars però les linies estan saturades. Som al centre de Lima, on les cases son força antigues, tot i així tot segueix d'en peu i només hi ha hagut desprendiments d'algun troç de façana o algun fragment de les cases més antigues. Després del sisme principal es van poder notar fins a 3 o 4 rèpliques molt més suaus però que no deixaven de posar-te en tensió. Estem ben sencers i en tenim una de grossa per explicar.

Segons les notícies que tenim, l'epicentre ha estat davant la costa de Pisco, aquesta ciutat i la d'Ica són les més afectades. Tan sols feia unes hores que haviem passat per aquestes ciutats seguint la Panamericana, actualment tallada pels desprendiments. Les últimes xifres parlen de més de 500 morts, la majoria al departament d'Ica. Nosaltres vam visitar fa uns dies tan Ica com Pisco i la veritat és que és una zona força pobre, on la majoria d'edificis estan construits amb materials molt humils com el que anomenen "adove", una mena de barreja de fang i palla.

Això és tot el que nosaltres us podem dir, de segur que vosaltres esteu més ben informats des de Catalunya. Ahir mateix al vespre vam agafar un bus fins a Huaraz, a la cordillera blanca, justament on l'any 1970 van morir més de 50.000 persones a causa dels efectes d'un terratrèmol. El bus va sortir amb unes hores de retard a causa del colapse circulatori que es vivia a la capital. Nosaltres seguim el nostre viatge cap el nord esperant seguir gaudint d'aquest bonic país que avui està patint pels afectats de la tragèdia.

Esperem explicar-vos històries més divertides ben aviat.

Adéu,

Xevi i Toni.