elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dijous, 30 d’agost del 2007

de Cuenca als volcans... (Ecuador)

Ja som a Ecuador i s'ha de dir que hem anat per feina. I hem d'anar per feina sobretot per un motiu, anem a donar la notícia per si hi ha algú que no escolta ràdio-macuto spt. El nano de ca l'Aleix torna!! Vuelve, a casa vuelve por "festa major"! Torna cap a terres catalanes el 18 de setembre, el vol és des de Bogotà i només tenim 20 dies per arribar-hi!

Dit això, anem a explicar una mica aquesta primera setmana equatoriana. EL nostre primer destí va ser Cuenca, ja podem dir que hem estat a Cuenca, que no l'espanyola, ja tindrem temps d'anar-hi i així poder comparar. Cuenca és una ciutat ben tranquila i agradable, casc antic amb bonica arquitectura colonial (per variar) i carrers empedrats. Vam arribar al vespre i un home molt agradable i amable, com la majoria d'equatorians que hem conegut fins ara, ens va convèncer amb la seva oferta d'allotjament. Al Pachamama lodge (nom modernillo però preu ben humil) vam conèixer l'Emma de Canarias, que a la tradicional pregunta de "quant temps portes viatjant?" va respondre amb la bonica xifra de "14 anys!" deixant-nos completament astorats. De fet va començar casada i ara ja està divorciada! es veu que un volia tirar cap a Vietnam i l'altre cap a la Xina... conflictes de parella.
Doncs això, que a Cuenca vam voltar-hi un parell de dies, visitant una mica la ciutat i també alguna fàbrica de barrets Panama, molt típics d'aquí. Perquè li diuen Panamá si és fet a Ecuador? qui lo sap. A la fàbrica-museu, a part de comprar un bonic exemplar de barret per 15$ (la moneda de l'Ecuador és el US$ per si no ho sabíeu) també vam conèixer en Santiago, estudiant de turisme de Cuenca qui, després de xerrar una bona estona, ens va recomanar un local per sortir una mica... "Tenéis que ir al Julian Matadero, se pone a full!"
Julian Matadero Bar? què collons és això? Doncs existia, però no sabem si està bé o no perquè era dimecres i es veu que aquest dia és tancat. I sense conèixer la festa Cuencana ens en vam anar cap a la nostra propera parada... Riobamba.

Apunt: Això d'Ecuador és un gustassu, el país és petitet, els trajectes en bus són d'un parell o tres d'hores com a molt, el paissatge súper guapo i la gent (a falta de que el dia menys pensat ens ho cardin tot) súper ben parida.

Riobamba no seria gaire interessant sinó fós perquè té el Chimborazo a tocar. Doncs aquesta era la nostra idea, fer una excursió d'un dia per veure el volcà de prop i anar tirant. Després d'indagar una miqueta vam decidir anar-hi pel nostre conte. Un autubús ens va deixar a la carretera que va a Guaranda, just al trencant d'entrada al parc. Des d'allà queden uns 8 km fins arribar al 1r refugi, dels quals en vam caminar un parell com a màxim. Primer ens van carregar els guardaparques i cap al final un guia i dos irlandesos que farien la baixada en bici. Després, caminant fins al refugi Whymper a 5.000 m des d'on hi ha unes bones vistes, però ens vam animar i vam pujar una mica més fins a una aresta de pedra a uns 5.300 m on la rodamenta de cap ens va fer dir prou. El lloc, espectacular!
Quedava dinar una miqueta de pollastre amb arròs que ens portavem del mercat i tirar avall una altra vegada.
I la baixada encara ens va sortir més barata, quan tot just erem uns 200 m més avall del 1r refugi vam fer ganxo i ens van carregar una familia amb un pick-up. Pare, mare, tiets, fills, nevots i nosaltres dos; entre cabina i caixa erem ben bé una dotzena (no seria per mesurar-ho amb Camps Nous pero vaja... erem colla!). Baixada fins a Riobamba gratis tot fent-la petar i en resum, excursió molt ben parida.

I de Riobamba cap a Baños. Però abans de deixar la ciutat era moment de provar la típica fritada de chancho, unes perolades de troços de porc fregit acompanyat amb tortitas de papa o plàtan fregit. La veritat, és greixos i mal parit però molt bo. Això sí, vistes les conseqüencies ens sembla que no se'ns va posar gaire bé...

A Baños trobem un hostal de puta mare: baño privado, Tv cable,... per 4$. I la tele ens va anar força bé perquè aprofitant que no estàvem gaire fins ens vam xupar una mica d'esports que sempre es troben a faltar. Liverpool, Sevilla, Zaragoza, Boca, F1, FedEx cup,... seguim estant malalts de futbol i d'esport en general!
L'endemà sortim amb bici a fer la ruta de les cascades. Vam sortir de Baños, ciutat eternament amenaçada per l'actiu volcà Tungurahua que encara va treient cendres, i vam anar tirant avall en direcció a Puyo. La ruta en bici no té massa interès ni és gaire divertida però les vistes de les diferents cascades estan força bé. Vam arribar fins a Rio Verde, on es pot anar a veure el Pailón del Diablo (la més guapa de les cascades de la zona). I després cap a fer ganxo fins que ens van carregar nosaltres i bicis de tornada a Baños.

I de Baños cap a Quilotoa. Per arribar-hi primer hem d'anar fins a Latacunga, després un altre bus fins a Zumbahua i finalment una camioneta fins al petit poblat de Quilotoa, siutat just al costat del cràter del volcà homònim. Aquí hem conegut nous viatgers, que ja feia dies que no feiem "migas". Vam anar a sopar i esmorzar a casa d'una familia del poble on l'Anika, una noia molt simpàtica de Mainz, estava en un voluntariat fent de profe d'anglès. A part, compartiem cabanyes amb en Joan de la terra ferma i la Tània de València, les dues Marie de Bruxelles i una parella d'italians de Gènova, l'Adriano tifoso del Gènova (un històric) i l'Elsa de la Sampdoria. A part de fer amics, del que es tracta aquí és de donar tota la volta per la carena del cràter. Fa anys que ja no hi ha lava al fons del cràter, en el seu lloc, actualment hi ha una bonic llac que fa del paratge un dels més bonics del país. L'equip González-Subirana va demostrar que segueix en bona forma perquè va reventar els pronòstics d'entre 4 i 5 hores i va parar el crono en 2h i 55 min. Als companys d'en Vlauko a la santperenca, dir-los que el nano tornarà en plena forma i carregat de globos vermells amb aquests entrenaments a les altures! Pot ser que dongui positiu en la tassa d'hematòcrits!
La mateixa tarda tornem cap a Latacunga, on ens separem de la parella catalana, ells segueixen cap a Baños. Nosaltres dormirem a Latacunga per anar a visitar el Cotopaxi. Amb les dues Marie vam anar cap al Residencial Santiago i l'Adriano i l'Elsa a l'hotel Cotopaxi però tots ens trobariem l'endemà a les 8 am per anar d'excursió!

I arribem al dia d'avui, on hem fet la visita al parc del Cotopaxi. S'ha de dir que els 6 viatgers més el guia Francisco i el conductor Arturo ens ho hem passat de collons però...
Sempre hi ha un però, ha set un fracàs en quan a l'objectiu pricipal, veure el Cotopaxi. Cotopaxi, like Fitz Roy, Villarica,... doesn't exist!
Això si, ens ho hem passat molt bé tot passejant i xerrant amb l'Adriano, l'Elsa, la Marie i la Marie però el malparit de Cotopaxi fa dies que no es deixa veure. Ens hem apropat fins al refugi a 4.800 m on nevava i fotia un fred que tela. Un tè ben calent s'ha posat més bé que un xarrup de grappa (amb l'Adriano només feiem que parlar de beure i menjar, entre d'altres coses hem après que el pesto autèntic és genovès).

Doncs res, aquests són els nostres passos mentre anem apropant-nos a la meitat del món. Demà al matí volem visitar el mercat de Saquisilí i arribar a Quito a la tarda, on tenim una missió molt clara, us deixem amb la incògnita...

Salutacions Cotopaxianes.

15 comentaris:

Unknown ha dit...

Molt bé, nanus!
Sembla que almenys aquesta aventura no ha estat tan accidentada ni amb persecucions.
Garmens, el compte enrere ja ha començat... tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac, tic, tac!
Records a tots 2 i fins aviat.
Muaks!

Anònim ha dit...

ALGÚ SAP QUELCOM DE SAMARRETES DE FESTA MAJOR?

Anònim ha dit...

Hola nanos,soc la Dolo.A mi m'esteu estresant de tant caminar i pujar motañes,crec que els kilos que vareu possar a L'Argentina ja els heu perdut.Toni la iaia ara si que ja esta esperant que arribis diu que t'he moltes ganas ja de veuret i la veritad es que nosaltres tambe.Cuideuvos molt y nomes dirte que dius que vens el dia 18,pero la veritat es que arribes el 19.Fins aviat.DOLO

Anònim ha dit...

I tu Xevi, no tornes?La FESTA no serà FESTA MAJOR sense la teva absència...ah, ja recordo que vares comentar a la teva àvia Neus que si vnes a dinar el dia de Nadal...ja avisràs amb temps. Endavant, que això no es repeteix fàcilment.Ah! i el Barça 5 a 0 a l'Inter, eh?sebastià i glòria

Anònim ha dit...

EVIDENTMENT és "la teva PRESENCIA", Xevi. Això del directe té aquestes coses.I ja m'han corregit, en directe. sebastià

Anònim ha dit...

Bé. I el què vam llegir per aquí de muntar un autobús per anar a recebre en Guernándesss? Segueix endavant la proposta? S'accepten suggerències!
NOTA: a l'aeroport del Prat s'hi podran tirar trons i carretilles?

Anònim ha dit...

QUAN RESOLDREU LA INCÒGNITA DE LA MISSIÓ DE QUITO?

Anònim ha dit...

hola,
m'agradaria comentar diversos temes: primer de tot dir que no m'impressionen els glòbuls vermells d'en Vlauko, ja que estic segur que els perdrà de seguida (els transformarà, ja que segons diu algú la matèria no es crea ni es destrueix, es transforma. Tortadavia, a aquests els eleven als altars, i a altra gent amb una visió més metafísica se'ls menysprea, tu ja m'entens...). Vull seguir donant records als ragazzi italians, sobretot demanant a la noia si sap si en Pagliuca encara la busca.
La Festa Major ja s'està preparant, i per les samarretes tranquils, que d'aquí poc en tindreu notícies (Toni, tu una M???).
I m'agradaria tenir un record pel vostre excompay de pis RA (ex-Déu del Sol...). Resulta que demà tornarà a jugar amb la UE molts anys després. Demà juguem a Ripoll, i 6 o 7 de l'equip tenen casament (jo no eh??? és estrany...).

I res, que ja n'anirem parlant...
Salut!!!

Anònim ha dit...

Que vaixi B el pertit esperem saver el rasultat, sort RA que tinguis una bona tornade , i els altres ull a la resacaaaaaaaa
ns

Anònim ha dit...

Bones camarades!!!

Doncs Txoqui, per mi pilla'm una M, l'any passat és la que em vaig quedar.

I benvingut Ra a la santperenca després d'uns anys d'absència... Ja tenim davanter doncs, no? Jo en Ra el recordo a davant encarant al porter!!!

Ah, i sagals/es, no us motiveu amb lo de l'aeroport, que amb tanta emoció concentrada encara em kardaria a plorar... jiji. Millor que ens trobem després al casal tot fent unes txeles, no? ;-)

Salut ì peles "flànagans",

Garmens.

Anònim ha dit...

Ja veiem que ho vols tot en l'intimitat no Garmens?
Santperens ja podeu comprovar que el bo es fa esperar i serà fins que arribi a STP.

Anònim ha dit...

SÍ, SÍ, PERÒ LA MISSIÓ SECRETA A QUITO QUINA ERA????????????????????????????????????????????????????????

Anònim ha dit...

Això de la missió a Quito... sembla que la podrem cumplir! Diguem que ja tenim la llimona, ara només li falta el toc final, un toc de sal, perquè ens entenguem...

Anònim ha dit...

ep nois,diu en PACHOLO , QUE SI SOU a Quito busqueu un restaurant , no se que de Restaurante Paella Valenciana que diu que son les millos i que es un home de Sant Vicents i que es diu de cognom Serra , estara molt content. sempra que be, va a buscar coses amb en Girabent , perque es veu qu'es ciclista.
NS

Anònim ha dit...

Permettetemi di corregere la simpatica cronaca che avete fatto: il nome della squadra principale di Genova e' Genoa e, come già sapete, ha gli stessi colori del Barça.
Il vostro catalano si legge abbastanza bene ed effettivamente per scritto si assomiglia un po' al mio dialetto genovese; solo la pronuncia e' abbastanza diversa.
Adriano