Paraguay, el país on el tamany no importa...

... d'on te'n diuen 2, posa-n'hi 1!

Ja hem acabat la nostra curta però intensa aventura per Paraguay.
Aquesta va començar a Ciudad del Este, una petita ciutat situada quasi a la frontera amb Foz do Iguaçu (Brasil) i on el turisme que rep és degut a la venda de components electrònics "trucha" bastant tirats de preu, i com no, vam decidir-nos a comprar un mp4 de 2Gb. Així que viatge d'anada i tornada, i gas!

La veritat és que just vam recórrer el carrerot on hi ha tot el moviment, on cada dues passes et parava algun personatge oferint-te des de càmeres digitals, passant per mòbils, termos d'alumini, dvd's pirates, mitjons, pastissets o reproductors musicals, acabant per "extasis y cocaïna... tengo de todo!", i tot això davant la atenta mirada dels "seguratas" de les botigues amb una "recortada" en plan Terminator a la mà i amb un antibales rotllo "geo", així que ja ho veieu, de pel·lícula.
Després de rebuscar, trobar una botiga que pintava de "contrabandu" i regatejar amb el paio, ens vam comprar un parell d'imitacions d'IPod de 2Gb per uns 30 eurus c/u, i vam marxar de la botiga ben contents. Però l'alegria va durar fins que vam arribar al hostel, i al connectar el reproductor a l'ordinador, la capacitat real de l'aparell va resultar ser de... 1 Gb! PAAAM! Ja ens l'han clavat. Però aquí no acaba l'experiència amb el putu mp4, ja que al cap de dos dies el d'en Subi el tema "on-off" es veu que no el controla, i el meu diu que passa de bateria i que ha passat a millor vida... PAM! PAAAM! clavada per partida dobla!
Així doncs, el primer contacte amb Paraguay va ser immillorable com podeu veure.

L'endemà decidim que anirem a visitar Asunción, la capital del país, agafant un bus des de Foz do Iguaçu (Brasil), amb la mala sort d'arribar a la Terminal Rodoviaria just a temps per creuar-nos el "nostre" bus a l'entrada de la mateixa, i el següent no era fins les 12 de la nit. Tot i això, després de parlar amb el paio d'una companyia de busos, ens diu que hi ha la possibilitat d'agafar-ne un al vespre des de Ciudad del Este (quina por) i que al tenir un home alemany que volia fer el trajecte, estaven obligats a fer-lo, i havien llogat un taxi per travessar la frontera des de Brasil a Paraguay, i llavors ja agafariem el bus fent el trajecte regular de Ciudad del Este a Asunción. No hi ha més "chance", i li diem que endavant...

La sorpresa vé quan li donem els passaports al tio, i aquest ens mira amb cara de "pobres sagals, l'han liat" i ens diu que no vam registrar l'entrada al país, Brasil, i que per tant no ens deixarien entrar a Paraguay amb només el timbre de sortida d'Argentina de feia tres dies! (la veritat és que ens havien dit que si no ens movíem de Foz do Iguaçu no haviem de segellar el passaport, però es veu que això només és vàlid si el trànsit cap a Paraguay el fas el mateix dia). Així que portavem quasi 3 dies d'il·legals... ajaiiiiiii!!! Després de pensar i anar-se lamentant per nosaltres, se li va acudir la idea d'anar a fer l'entrada al país a l'aduana, ens hi acompanyaria un taxi, fingiriem que acabem d'arribar al país, i al cap de 3/4 d'hora ens hi tornariem a presentar per fer-ne la sortida, així doncs la nostra aventura legal al Brasil tindria una duració de 45 minuts en lloc dels 3 dies reals, però ja podriem entrar a Paraguay.
I així ho vam fer, vam anar a formalitzar l'entrada a Brasil sense cap mena de problema, i l'home de la frontera no ens va mirar res de res (suposo que hi va influir que quan vam arribar no estava al seu lloc, sinó dormint dins l'habitació d'un altre treballador).
I si, si... ja ens veus al vespre dins un taxi: el taxista, el venedor de tickets de copilot, un home de negocis alemany d'orígen rus, en Subi i en Garmendia; i cap a creuar la frontera entre Brasil i Paraguay de nit, on a més el camí era sense il·luminació i en obres... només faltava que sortís algú i ens ho kardés tot!
Però res, tot correcte, ens segellen la sortida de Brasil (sort que no era el mateix tio perquè ens hagués dit que què collons fotiem) i l'entrada de Paraguay i ens dirigim cap a la magnífica població de Ciudad del Este, conversant amb l'home alemany d'uns cinquantes tot explicant-nos que les colònies d'alemanys que hi ha per la zona, són exiliats que van haver de marxar perquè l'Stalin els volia pelar... No m'extranya, aquestes "colònies mennonites", que vam poder visitar més endavant, són pures sectes de blancs colons dins de pobles d'indígenes, on els "blancs" van amb motos, els "morenos" descalços i els súpermercats està tot escrit en alemany.

El viatge no té res més d'annormal, i arribem a Asunción a la mitja nit, així que ens quedem a dormir a un hotel de 3 estrelles (un antru) que hi ha just davant la terminal, ja que no són hores de voltar amb motxiles a l'esquena en plan "guiri" i menys quan uns paios ens estaven vigilant quan en Subi treia calers del caixer.
Aquesta ciutat, la veritat sigui dita, no té res d'especial... Vam passejar-hi un dia, 4 fotos de rigor, i ja vam veure el què hi havia. Així que vam anar a l'oficina de turisme per lligar la nostra propera destinació, la ciutat de Filadelfia, dins la zona de "EL Chaco" on hi ha poblets indígenes barrejats amb colons mennonites amanit amb algun parc natural als voltants.

La veritat és que Paraguay, el país en general, no està gaire preparat pel turisme (no té hostels, el transport entre pobles és molt escàs, quasi no hi ha oficines de turisme, no hi ha guia de viatge... "no maps, no rules", una bona combinació).
I això ho vam poder comprovar encara més en la nostra estada a Filadelfia, un poble amb tres hotels, un autobús al dia cap al poble del costat, Loma Plata, sense agència de turisme i a on pel teu compte no pots fer absolutament res, i això és el que vam fer... res! Intentar visitar alguna cosa sense cap mena de resultat (l'únic museu tancat), i sopant a base d'alguna empanada ja que no hi havia restaurants. L'endemà doncs, decidim dirigir-nos de nou cap a Asunción per seguir el nostre viatge cap a terres nord argentines, concretament les ciutats de Salta i Jujuy; ja que descartem travessar cap a Bolívia per camins de carro.

I ja de nou a la capital, on hi arribem al vespre (després d'unes 8 hores de trajecte), anem a sopar en un lloc que ja hi haviem anat la última visita, on sempre hi ha música en directe, un dúo en plan en Pons amb l'òrgan (d'aquells que es va encenent els llumets i els vas seguint) acompanyat per un baixista amb un perrussam al cap en plan Michael Knight a "el coche fantástico", i deleitant-nos amb cançons de l'estil "María es una cleptómana"... que encara que no ho sembli, era una cançó d'amor! Ambient "freak" doncs, però menjar correcte.
Llavors, ja a la mitja nit, pillem un bus direcció Corrientes, Argentina, on hi arribem al matí, un viatge una mica curiós... Al minut 1 una dona li diu amb en Subi si li pot passar un parell de bambes noves per la frontera (quina mala pinta), cal dir que aquesta dona i vàries més portaven uns bossots plens de bambes, roba,... és a dir, contrabandu claríssim! I ja per posar la cirereta, una vegada passada la frontera, les paies comencen a "desbalijar" els seients del bus i comencen a treure'n material divers... d'això se'n diu ser professional! I clar, nosaltres flipant.
Després d'aquest innusual trajecte, en pillem un altre de Corrientes a Resistencia, des d'on estic escrivint aquestes línies, i on d'aquí unes hores n'agafarem un altre direcció a Jujuy, trajecte que ens comportarà unes 12-13 horetes més, amb la bona companyia del reproductor "trucha", això si, apagat i sense funcionar!

Ens veiem doncs per el nord d'Argentina, la única zona que ens queda per explorar d'aquest magnífic país...