Entre Copas

Ja tornem a ser per aquí, i ara per explicar la nostra aventura per Mendoza, terra de vins, que va durar uns 9 dies, així que paciència...

Vam arribar a Mendoza el dimarts passat no l'altre, i ja a la nit ens esperava la primera festa... Festa Mexicana! Uns Tacos de puta mare que ens va preparar en Gabi, el cuiner del hostel Campo Base on vam passar tots aquests dies, un xupitu de tequila i tota la nit per endavant. Allà ens trobem amb l'Alona, una noia israeliana que haviem conegut a Pucón-Chile, i en Blaise, un noi suís que feia uns 9 mesos que estava per aquestes terres i que tenia un accent al més pur estil argentí. Així doncs, unes cervesotes després per fer petar la xerrada i vam acabar tots veient una pel·lícula bastant freak, d'en Borat (en Jordi Serra l'altre dia en va passar el trailer per mail) que no té pèrdua... Unes rialles i cap a dormir.

Ja el dimecres, i com no podia ser d'altra manera a la ciutat dels vins, vam anar a visitar un parell de bodegues i una xocolateria amb una excursió que estava organitzada pel hostel on estavem, i allà coneixem a tres noies de Buenos Aires (la Verónica i la Guadalupe - germanetes, i la Mònica) fans de l'equip de futbol de Vélez, en Chipi (el guia) i una parella de Sao Paulo. La sortida va ser molt entretinguda, sobretot perquè a cada bodega fas un tast de vins gratuït on amés pots repetir...
Moure una mica la copa, olorar una mica el vinatxu, quatre gàrgueres i a trobar turrefactes, coco, i cireres al vi! És ben bé que...
I al vespre ens esperava una gran festa al hostel per celebrar l'aniversari d'en Gastón, un dels nois que hi treballava, i on li regalem una ampolla de Fernet Branca, un licor que es veu molt per aquí i que es barreja amb coca-cola, i que li va kardar molta gràcia. A més a més, coneixem a la Glòria, una noia de Tona que porta ja uns quants mesos per Mendoza i que esperem retrobar per terres osonenques... I per acabar la festa de la millor manera possible, en Blaise
va portar un dvd que s'havia comprat de "Los Palmeras", un grup de música cumbia-freak que tenen el gran hit mundial anomenat "El Bombón asesino" (adjuntem videoclip a la web), i que va fer deleitar el gran públic.

I ja som dijous, ens despedim de l'Albert Tort que ens marxa cap a visitar poblets del nord, i anem a dinar amb les 3 noies de Vélez que haviem conegut, ja que ens havien comentat que havien menjat en un restaurant pa xucat amb tomàquet. Així que hi anem a dinar tots junts i allà ens trobem amb la gran sorpresa de que era un restaurant "typical spanish", on el pa amb tomàquet era pa amb all, les parets estaven plenes de fotos de toreros i "abanicus", i on la música que ens va acompanyar durant el menjar va ser de part de "los chichos", "azucar moreno" i "Raimundo Amador". Així que per integrar-nos, uns "caracoles" per picar, i uns "callos a la madrileña" de segon, perquè després diguin que som tancats! ;-)
I com no... al vespre festa sopar-Pizza, on coneixem en Dainius (Lituània) que ens explica les seves aventures del seu viatge d'aprop d'1 anyet, on li van fotre una pallissa considerable i li van kardar tot, i on ens despedim de les 3 "chicas de Vélez".

I el divendres, faves tendres... Fem uns sortida al Parc natural de l'Aconcagua i a visitar el Puente del Inca, per així fer algun moviment més que no sigui el seure's i aixecar-se de la taula. A l'estació de busos coneixem amb en Nacho i la Nidia, una parella valenciana, amb els quals fem tota l'excursió junts. Ens ho passem molt bé i disfrutem dels grans paissatges que anavem trobant, i a la tornada al hostel, ja al vespre, una Asado argentí on seguim amb la "buena onda". Finalitzem la nit en un baretu anomenat "Che" amb tota la gent del hostel.

I com que no n'haviem tingut prou de vins, el dissabte, anem a lligar un parell de visites a bodegues pel dimarts següent de visita obligatòria, ja que en una d'elles hi havia treballat durant bastant temps el nostre amic Ludovic (suposo que no cal que us el presentem). Després a l'arribar al hostel coneixem l'Ivan i la Carmen, de València capital i Castelló respectivament, que eren amics d'en Nacho i la Nidia.
I al vespre què dirieu... doncs si, nova festa! Aquesta vegada acompanyada de paella valenciana que ens va preparar la Nidia i tots juntets cap a acabar la nit en un pub anomenat "Tu Hermana", on vam beure unes cervesotes ben frescotes amb unes "empanadas caseras" que estaven de muerrrrrte.

I el diumenge, el setè dia, ens n'anem amb en Blaise a fer una cabalgata a Uspallata, on a part dels grans paissatges i dels bons moments, ens emportem un mal de cul de la òstia i un petit trencament fibrilar a la part angonal... Ens haurieu d'haver vist galopant a 300.000 kilòmetres per hora (i no exageru... jeje) fotent uns salts, perdent l'estrep vàries vegades, i partint-nos el cul avançant-nos l'un a l'altre. Vaja, que amb un casc haguéssim semblat en Marichalar i la bella Helena participant en un dels seus campionats "equestres"! A la tornada amb bus, trobem una topada de dos camions dins un túnel, i clar, arribar una mica tardot al hostel. A l'estar fets pols del gran esforç realitzat, sobretot a les cuixetes i nalgues del culet, ens n'anem a dormir d'hora... Si, si, ho heu entès bé, no hi va haver festa per la nit!

Som dilluns, doncs llegums (crec que era així el rodolí, però no hi posaria la mà al foc). Ens despedim de la penya valenciana, que de ben segur ens trobarem per terres bolivianes, i coneixem un altre noi de la terra... En Marc de Premià, que porta uns mesos per Brazil i que feia una escapadeta a Argentina per uns dies i se'n tornava al seu paradís. Fem una excursió a les termas de Cacheuta, ja que després dels grans esforços físics que portem fent, ens mereixem un descans, relaxant-nos dins banyeretes d'aigua calenta situades a l'aire lliure al costat d'unes muntanyes... jiji. I entre juvilats de l'Inserso i algun externeiat com nosaltres, dins una pila (banyera d'aigua calenta) on estavem els dos, se'ns hi presenta un altre noi i després d'estar parlant, ens comenta si hem anat a alguna sauna de Buenos Aires per acabar la xerrada preguntant-nos si erem parella... Quin crack! La resposta és clara, la mítica frase "no, no es lo que parece" només som amics.
A la tornada, arrugats i aplatanats de passar tantes hores dins aigües calentones, arribem al hostel on ens espera un nou sopar preparat per en Gabi, a base de lassanya i on ens fotem un vinillu blanc que haviem comprat a les Cavas del Conde.

I "A-un, bocadillo de atún" i ja som dimarts, dia que tenim l'expedició a les bodegues de Carmelo Patti, una bodega familiar, on ens rep el mateix Carmelo i ens fa tota l'explicació i on fem un tastet dels vins que fabrica i on n'acabem comprant una unitat. Dir-vos que quan estavem esperant per començar la visita, va arribar una cotxe amb un xófer i una traductora acompanyant una parella de yankees, on ell era el "director manager" de la Volkswagen (perquè us imagineu la pressió que requeia sobre nosaltres al fer el tast de vins! jeje).
I després anem a visitar la bodega on havia treballat en Ludovic, Hacienda del Plata, on a part d'una gran explicació, mostra de les vinyes i tast de vins fet per la Juliana, hi teniem el dinar encarregat a base d'amanida, un gran Asado i un dels millors postres del món mundial... unes peres al malbec, preparat per la gran cuinera Norma.
Ens despedim de la gent d'Hacienda del Plata, per anar a la perruqueria... si, si, un new look a la vista. Ens fotem a un lloc on hi havia un cartell enorme que deia "centre de extensiones" i molt bé i baratu, 12 pesos el "corte de caballero" (3 euros). I al vespre, anem a sopar al restaurant Anna Bistró, on també hi havia treballat en Ludovic, i on havent sopat va venir en Marc de Premià i vam fer unes caipirinhas.

Ja som dimecres, i aprofitem per fer una visita al Parque San Martín, per més endavant veure la final de la copa de la UEFA en directe on ens emportem una decepció, ja que el Sevilla (equip del Al-Andalus amb una banderota "gallega" a l'esquena) va guanyar per penalts a l'Espanyol de Barcelona. I després del partit, es va jugar el partit de veritat, el nostre... en una "cancha de polvo de ladrillo" (terra batuda) entre arrestrats del fubtol conneguts del hostel... un festival!
I després, per superar el tràngol del Sevilla-Espanyol, vam acabar la nit amb una nova festa... la de l'aniversari d'en Gabi, el cuiner, així que nova festa al hostel. A ben sopat una timba de pócker (en plan professional amb fitxes i tal) amb 3 israelians i un anglès que haviem anat a jugar a futbol, una mica de festeta i ens despedim de tots, ja que el dijous abandonem Mendoza per dirigir-nos cap a San Agustín del Valle Fértil, província de San Juan, on visitarem els parcs naturals d'Ischigualasto, més conegut com a "Valle de la luna" (Txoqui, vols venir-hi amb l'enterprise?) i Talampaia.

Però abans de marxar, una nova "aventura", anem a enviar els vins que vam comprar a Correus i vam tenir un lio de la òstia, cosa que ens va fer perdre el pròxim bus. Tot i això, finalment, aconseguim agafar el bus cap a San Juan, des d'on explicarem la pròxima aventura; Així que...

Fins aviat!