de San Juan a Córdoba...

Després de Mendoza ens dirigim cap a San Agustín de Valle Fertil. El lio de correos ens va fer perdre el bus que sortia de San Juan al migdia i haviem d'agafar el de les 7:15 pm amb la qual cosa arribariem a un poblet de mala mort a les 12 de la nit. Aixo si, podiem aprofitar per donar el vol per San Juan, conèixer una mica el centre i anar a comprar algun llibre que ens feia falta.

Quan vam arribar a San Agustín es va confirmar que no haviem pas de patir pel tema allotjament. Tot i ser a un cul de món, el lloc és turístic perquè és el punt de partida per visitar els parcs de Ischigualasto i Talampaya. A sobre és temporada baixa i això fa que a la majora de llocs d'aquest estil, només de baixar del bus ja et vinguin a atavalar amb hospedajes i excursions. Ens vam decidir per anar a casa de Doña Zoila, hospedaje del tot modest per uns 10$(2,5eur) que ens va anar de conya. Allà hi vam trobar la Merav, una noia que haviem conegut a El Bolsón. Vam lligar l'esxcursió per l'endemà i cap a dormir que ens vindrien a buscar a les 7:45 am...

8:00 am, Furgo de Paula tours carregada de turistes, 5 alemanys, una israeliana, un anglès, una parella de Comodoro Rivadavia, un paio de Barbados (quin nivell no?) i naltrus. Ah, i el conductor clar.
Els parcs tenen el seu interés, primer a Ischigualasto o valle de la luna, anavem tan sobats que pensavem que no era res de l'altre món (aqui m'he lluit). Un cop desvetllats vam anar assavorint la bellesa del lloc, els colors i formes tan peculiars. Buenu, mireu les fotos i us en feu una idea, a veure què en penseu vosaltres. On si que vam disfrutar molt va ser a Talampaya, no sé si perquè anavem més desperts, si perquè ja haviem dinat, perquè havia sortit el sol o si el guia era millor, però ens va agradar fort. És un rollo Colorado a EUA, el paisatge és gairebé igual que el de Arche's National Parc quan vam estar a Utah, els que vau venir us podeu fer una idea. Vam riure bastant amb la noia israeliana, l'anglès i en Barbados, els tios no s'enteraven gaire de res perquè el guia només parlava castellà i nosaltres anavem traduint algunes cosetes. Un cop no sé que ens va demanar la Karin de "agua de grifo" i una avi argentí li va comensar a fotre un caparràs espectacular sobre l'aigua, que era molt sec, que la portaven amb camions, que la tenien amb tancs,... la noia no entenia res i nosaltres al costat partint-nos la caixa! (a tall d'anecdota)
Finalment, creiem que val la pena la visita però surt molt cara perquè no hi ha mes collons que fer-ho amb un tour organitzat i a sobre a l'entrada dels parcs els estrangers paguem més.

Bus cap a San Juan i de San Juan a Córdoba. Diuen que a Córdoba hi ha una vida molt animada i molta festa nucturna, en veritat us dic que el panorama a les 7 del matí del diumenge així ho indicava. Vam anar a petar a un hostel que no estava malament, vam arribar i ens vam fotre l'esmorzar de la penya que feia poc que se n'havia anat a dormir i era evident que no es llevarien per endrepar les factures, no es podien pas quedar allà! En un primer contacte a la ciutat ens vam trobar un israelià que haviem conegut a Mendoza. Els que heu viatjat una mica del rollo backpackers ja sabeu el merder d'israelians que volten pel món, és acollonant, guanyen per golejada, però aquest punt ben bé mereix un article a part. Total, que ell ens va indicar un altre hostel on semblava que hi havia buena onda i més moviment. L'endemà ens vam traslladar de hostel però tampoc és que la cosa fós un festival. El fet és que hem estat a Córdoba el diumenge, dilluns i dimarts i suposo que són dies amb menys moviment.

De dia la ciutat mareix una visita pel centre històric, amb una arquitectura colonial molt ben conservada en algunes illes patrimoni cultural de la humanitat. Els caps de setmana es pot anar a un mercat artesanal amb molt de moviment i bastant interessant. També es poden fer escapades a les Sierras. Nosaltres vam anar un dia fins a La Cumbre. Un poblet on es practica el parapent, hi van fer el campionat del món no fa gaire. Com que el dia no acompanyava gaire tirar-se por la ladera, vam tirar pel tema gastronòmic, per variar! "Hoy Chivito" anunciava el cartell i ja hi vam ser, una parella de porteños ens havien dit que n'haviem de menjar "sí o sí".

Vaja que no hem fotut pas gaire res aquests dies per Córdoba, però si que és una ciutat agradable i amb bona gent. El dia abans de marxar vam sortir a fer el got amb en Rogerio de Brasilia i la veritat és que per ser dimarts hi havia forsa ambient... "s'apuntaven maneres" que diriem. Tornant cap al hostel (2n tall d'anècdota) vam tenir una petita incidència, fotia bastant fred i anavem amb la caputxa posada, deuriem fotre mala pinta i uns polis ens van parar i ens van demanar la documentació. Nosaltres no portàvem res i en Rogerio un carnet d'universitat brasiler. La veritat és que ens van clissar com a gallegos de seguida i després d'explicar a quin hostel estavem i 4 coses ens van recomenar que no anéssim sols per aquella zona i que vigiléssim. Cap a dormir al hostel i no a comissaria. Ja hagués sigut el colmo que s'ens haguéssin endut per anar d'ilegales.

Poca cosa més, acabem d'arribar a Buenos Aires, i direu... què collons hi foten un altre cop a Buenos Aires? Doncs bé, seguiem cap a Iguazu però veient que estavem a 10 horetes de bus de la capital, i aquí 10 horetes no son res, ens vam dir... perquè no anem a fer una visita als nostres amics? A veure si podem tornar-los a trobar a tots. Ja us ho explicarem.

Salut.