Perú, 715 (Buenos Aires III)
Tal i com indica el títol de l'escrit, aquesta va ser la nostra referència, destí i punt turístic a establir-se a Buenos Aires en la nostra tercera visita a la ciutat... el conegut vulgarment com "el depa de las mexicanas"!
La idea d'aquesta nova estància a la capital Argentina no va ser altra que la de retrobar-nos amb grans amics fets al llarg del que portem de viatge, i amb aquestes ganes hi vam arribar, i en veritat us diem, que les expectatives van ser més que superades; així que no us espereu fotos de monuments, places o esglésies ja que va ser exclusivament una estada per disfrutar dels nostres amics, i la millor forma de fer-ho no era altra que... la "noche porteña".
Només d'arribar ens vam dirigir al nostre "pis clandestí" situat al barri de San Telmo on ens vam instalar al minut 1 i a on ens hi esperaven les tres inquilines... L'Adriana, la Laura i la Patty, tres molt bones amigues de Guadalajara (Mèxic) que haviem conegut a Bariloche. Allà també hi havia establert la seva residència clandestina en Miguel, i amb les visites fugasses de l'Axel i en Juan també mexicans.
El retorn a Buenos Aires també tenia una altra raó, i aquesta té a veure amb Vélez, l'equip del qual són grans aficionades la Vero, la Guada i la Mónica, les "tres bellezas de Vélez" que vam conèixer a Mendoza tot fent un tast de vins. I per posar ja la cirereta, quina millor manera que retrobar-nos també amb en Martín i en Fernando, que els haviem conegut a Ushuaia i que ens vam fer molt amics.
Per desgràcia, no vam tenir un 100% d'efectivitat, i no vam poder contactar amb la Flor i en Fabián, que també haviem conegut a Ushuaia i que haviem trobat posteriorment a el Calafate, ni al nostre entrenyable amic i ídol Eduarrrdo, el poeta de Quilmes.
I aquí comensa una aventura de quatre dies plena d'immillorables moments viscuts i d'un sentiment agredols (per no dir agre del tot) a l'haver de marxar i deixar allà aquestes grans amistats, tot esperant això si, tornar-los a veure algun dia ja sigui per terres llatinoamericanes o europees.
Comensant ja per la primera nit, tot ballant a la discoteca Podesta amb les tres velecinas i vàries amigues seves fins a altes hores de la matinada, continuant a l'Aqua amb l'Adriana, la Laura i en Juan, tot ballant al ritme del "za za za yakuza" (videoclip inclòs al blog) amb ampolla de cava inclosa a la disco, quin nivellàs!, proseguint amb les nits de chill out fins que sortia el sol al seu piset, tot acabant amb un bon sopar i unes caipirinhas amb en Martín i en Fernando, van fer que aquesta estada i aquests dies els recordem durant molt i molt de temps, i faci que a l'escoltar la paraula "mèxic" o "vélez" a partir d'ara (per posar només un parell d'exemples), ens vinguin totes aquestes bones imatges i ens faci dibuixar un somriure tot recordant aquests grans moments compartits amb aquests magnífics amics...
I com no, alguna que altra anècdota va surgir, i el tema va ser monotemàtic...els taxistes!
La primera, tot tornant de l'Aqua (que per cert ens van fer pagar més al veure que erem turistes) cap al "depa" a les tantes, la Laura es va posar a cantar cansons mexicanes amb clau de do sostingut acompanyada per la soprano Adriana amanit amb en Subi parlant amb accent argentí i en Garmendia intentant explicar-li que ens havien estafat, va el taxista (súper del bon rotllo) i que ja feia estona que s'anava posant les mans al cap partint-s'hi el cul, para el taxi, baixa del cotxe i amb les mans al cap, en plan "Solo en casa", es karda a córrer carrer amunt... brutal! Una imatge per recordar.
I la segona, també per recordar, però més aviat d'algun que altre familiar del taxista, el diumenge anant a casa d'en Fernando on haviem quedat amb ell i en Martín per anar a sopar, va el paio i es perd, fins que el copilot X.Subirana li va pillar el mapa i li va assenyalar el camí a seguir... amb el resultat final d'arribar a sopar a 2/4 d'11 quan haviem quedat a les 9, i degut a això, les tres de Vélez no van poder venir al final... "mil perdones!".
Doncs això ha sigut tot, i ja en plan de síntesi us direm...
“ZA ZA ZA YAKUZA, YAKUZA
ZA ZA ZA YAKUZA, YAKUZA
MESA, MESA, MESA QUE MÁS APLAUDA
MESA QUE MÁS APLAUDA
MESA QUE MÁS APLAUDA
LE MANDO, LE MANDO, LE MANDO A LA NIÑA..."
VIVA MEXICO!!!
Muchas gracias a todos... por el "depa" y por todo!
7 comentaris:
Carai, que bé que viviu! Sou els meus herois! Quines farres! I quin nivell! Jo vull ser com vosaltres!
Ara entenc que no hagueu tirat fotos a monuments i demés... us heu dedicat a fer un monogràfic de ties (i no n'hi ha cap de lletja, eh, punyeterus!!!).
Per cert, l'Adry, quan venia a la meva classe, era un noi... cullons com canvia el "cuentu"!
Apalins, vosaltres a seguir voltant i anant a dormir a les tantes, que ja som nosaltres aquí llevant-nos cada dia d'hora per aixecar el país... no patiu! (bé, de fet no se us veu pas gaire cara d'estressats... ajaiiiiiiiiiiii!).
Muaks des de terres osonenques i fins aviat viatgers marxosos!!!
Gonsi.
P.D.: no us hauria sortit més econòmic anar de farra a la Danatela o a les Carpes, que no pas fer tants km. per fer el mateix que faríeu aquí? ; )
informació confidencial : Iguaçu Hotel DAS CATARATAS , arribada dia 31 i sortida dia 2
osti, tu!
jo que us vaig passar un mail top-secret per això de l'hotel i resulta que ho podia penjar aquí al blog...
bé, ara ja teniu el nom i el telèfon de l'hotel!
a veure si feu força fotos de la retrobada amb els santperencs just married!!!
Gonsi.
Ja us heu vist amb els nuvis o què? Que no ens expliqueu res?
Els nuvis se'ns han escapnat!
Ahir teniem l'intenció d'anar a les Cataratas i a part anar-los a visitar ja que l'hotel està dins el parc natural, però va kardar un xàfec que ens va fer abortar l'expedició...
I avui al matí hem passat pel seu hotel i ens han dit que ja haviem marxat, i llavors hem nat a l'aeroport per si els pillavem a última hora, i havien agafat el vol de quarts de 7 del matí cap a Manaus.
Així que, res de res tu!
Cap a Paraguay s'ha dit doncs...
Garmens.
Llastima que no els pillesiu estava pendent de rebre noticies del nuvis perque no hi ha manera que truquin.
Continueu el gran viatge i aixo que feu es cullonut.
Toni.
Ooooooooooooooohhhhhhhhhh! Quina llàstima! Hauria estat bé que els atrapéssiu i us veiéssiu una estoneta...
En fi, però això no és excusa perquè continueu penjant relats i fotos, eh?!?!?!
Muaks!
Gonsi, Toni & Venus.
P.D.: ho sentim, però la selecció veïna ha guanyat 0-2; esperem que "pinxin" a la propera.
Publica un comentari a l'entrada