Des de Mexico... Bon Nadal!

Ja fa uns quants dies que no explico res oi? Us havia dit que em quedaria uns dies a Guadalajara i així ho vaig fer. No em pregunteu que he anat a visitar perquè la veritat és que poca cosa pero la questió es que m'ho he passat de conya i he conegut a moltíssima gent. Però també he fet una mica de turisme, vaig anar a conèixer una mica Guanajuato. Com que l'Adry també havia de treballar durant la setmana, vaig aprofitar per anar-me'n quatre dies a voltar per ciutats properes que m'havien dit que eren interessants. Aixi doncs, vaig agafar el camión (així anomenen els autocars a Mèxic) de Primera Plus i cap a Guanajuto.

Guanajuato, capital de l'estat homònim, és una ciutat interessantíssima i de les més guapes on he estat. Ubicada en una zona bastant muntanyosa, això provoca que estigui plena de carrerons sinuosos i raconets on poder-se perdre tot passejant. Una de les peculiaritats és la quantitat de túnels que hi ha per sota de les cases que serveixen per comunicar tota la ciutat i que li donen un toc molt curiós. A part, és una ciutat plena de bars molt "cools" i amb força moviment nocturn. Allà, també vaig viure la diada dedicada a la Virgen de Guadalupe, una festivitat molt destcada que va deixar els carrers de la ciutat plens a vessar.
I dintre de l'estat de Guanajuato també vaig visitar la ciutat de San Miguel de Allende, no tan especial com Guanajuto però també molt maca i agradable.
Així doncs, quatre dies voltant i coneixent l'estat de Guanajuato, descansant i cuidant una mica el cos per agafar forces i preparar-se pel cap de setmana "tapatío". L'Adry i la Nelly m'havien conviadat a la seva "posada" a Guadalajara i no era qüestió de desaprofitar l'ocasió de conèixer aquesta típica festa prenadalenca mexicana.

El divendres 14 doncs vaig tornar a arribar a la capital de Jalisco, dia d'escalfament. EL dissabte 15 era el dia de la "posada". La veritat és que m'ho vaig passar molt bé. Entre d'altres coses, es tracta d'anar per les cases a demanar que et deixin entrar tal i com feien Josep i Maria en aquells temps llunyans, també es juga a el que nosaltres en diriem trencar l'olla i ells en diuen "piñatas", però bàsicament, se li fot al ponche! Ja sabem com funciona això de les festes, menjar i veure, com a tot arreu!
Suposo que la cara de l'endemà denotava clarament l'excés de la nit anterior, "el tiroteo estuvo duro anoche verdad?" va sentenciar la mare de l'Adry. Estuvo duro però va valdre la pena perquè vaig conèixer molta gent i tots de "pip" mare.

I després del cap de setmana, em vaig quedar un parell de dies més per acabar de conèixer alguns llocs interessants. El dilluns, acabar de conèixer una mica el centre de la ciutat i anar una mica de compres i el dimarts vam anar a conèixer les ruines de Guachimontones. La qüestió és que el dissabte a la posada havíem conegut a l'Erika, una arqueòloga que treballa en aquestes ruines, que ens va convidar a fer una visita al lloc. Vam aprofitar doncs per conèixer aquest assentament, dels més antics de Mèxic, amb l'avantatge de fer-ho emb algú que hi entén de veritat i que es veia que gaudia del seu treball. I és clar, després de la visita cultural, la reunió social, al voltant de la taula d'una cantina, tot degustant unes anques de granota delicioses, fent-la petar i txela que txela... Vam acabar tornant a Guadalajara a les 5 de la matinada! perquè veieu com les gasten aquests mexicans.

La completa visita a Guachimontones va ser la cirereta de la meva estada a Guadalajara. Dimecres doncs, va ser el torn de les despedides i de fer cap al meu proper destí, la ciutat de Toluca. Vaig decidir fer el trajecte amb avió, ja que vaig trobar un vol amb Volaris per poc més de 200 pesos més del que et costa el mateix trajecte amb bus i així amb 50 minuts em vaig plantar a l'aeroport de Toluca on ja m'esperàven en Pep Catitu, l'Ana i la seva nevoda Daniela.

Per aquí als voltants de Toluca hem aprofitat aquest dies previs al Nadal per visitar diferents poblacions interessants de la zona amb en Pep i l'Ana, com Valle de Bravo, Mexico DF per segona vegada i Taxco, conegut per la plata i pel seu descens amb btt pels empinats carrers del poble. Segurament alguns haureu vist imatges d'aquest descens on els riders fins i tot passen per dins el menjador d'una casa.

I arribem al dia d'avui. Mentre escric va bullint l'olla amb el ponche, es preparen les taules per a les quaranta persones convidades, el pavo es va coent,... ha arribat el día. Sóc lluny de casa però estic molt ben acompanyat i em sembla que també ens ho passarem molt bé. Espero que tots disfruteu molt d'aquests dies com jo ho penso fer...
BON NADAL a tothom!