elgranviatge@gmail.com MAPA del RECORREGUT

dimarts, 30 d’octubre de 2007

Para el norte cagando leches!

Com heu pogut observar, la meva estada a Nicaragua tampoc ha set gaire prolongada que diguem. La veritat es que no sabria donar-vos una explicacio clara i contundent. Com deia el nostre amic i sabi Tortadavia, potser es simplament una questio fisica, potser es nomes una questio de temps... Com diria en Jose Maria "el tiempo, ese juez supremo, que quita y da razonesss"
I si, el temps es important a partir d'ara perque... tot lo bo s'acaba oi? i el meu viatge s'havia d'acabar algun dia. Aquest dia sera el 15 de gener, be, el viatge s'acabara quan arribi el dia 16, si tot va be. El vol, el tinc des de Cancun, es per aixo que pel temps que em queda i els paisos que vull visitar haig de triar llocs i renunciar a altres. Tot aquest rollo per dir-vos que la visita a Nicaragua va ser d'una setmaneta, que estare una setmaneta mes a Utila, on ja he arribat, descubrint el submarinisme. Despres vull estar entre 15 o 20 dies a Guatemala i cap al desembre entrar a Mexico. Pero aixo ja ho anirem veient segons vagi evolucionant el tema.

Com us havia explicat, el primer desti a Nicaragua va ser San Juan del Sur, el poblet destaca per les seves platjes properes pero com ja apuntava en l'anterior escrit, el temps no ens va permetre gaudir-ne i al segon dia vam tirar cap a Granada. Pluja i mes pluja durant el viatge i tambe a l'arribada a la ciutat. Pero tot va canviar l'endema i un interval de tres o quatres dies de bo ens va permetres visitar la ciutat i tambe l'illa d'Ometepe, a la qual ja pensavem renunciar degut al clima.

Com gairebe totes les ciutats, el centre de Granada es d'estil colonial, molts colors i forsa ben conservada; pero tambe com gairebe totes, el mes interessant es voltar per les zones menys turistiques, mercats,...Com tampoc teniem res millor a fer, ens vam deixar entabanar per anar a voltar una mica pel llac Nicaragua, a veure unes illetes i uns quans monos que es penjaven per les branques exhibint-se de cara al public. A tall d'anecdota us dire que baixant del barco em vaig fotre un bons susto al trepitjar una serp amagada per sota les herbes. Pero no va passar res, la pobra va fugir sense contraatacar. No seria, l'unic "encontronazo" amb animals, ja que mes d'una vegada ens hem trobat algun "maldito roedor" rondant per les nostres estancies...

Aprofitant el bon temps, ens en vam anar a l'illa d'Ometepe. L'illa te com una forma de 8 perque esta formada per dos volcans i com be va avisar la Maria, les comunicacions son molt complicades i encara mes per les continues plujes dels ultims mesos. Tot i aixo, em va agradar molt el paisatge dels volcans i l'illa, amb molta vegetacio, platjetes al llac, mes monos sueltos, tortugues,... Ah! i molts ratpanats, caminant per alguns llocs quan es feia fosc te'n venient un pilot de cara que feia fredat! jejeA l'illa nomes hi vam anar amb en Benjamin, l'Adriana i l'Alena, com es veu a les fotos. Perque en Lukasz es va quedar treballant a Granada i l'Steve sembla que encara te menys temps que nosatres i va anar tirant cap a Honduras. Cosa que fariem nosaltres un parell de dies despres, havent passat per Granada per recollir en Lukasz.

Aixi doncs, tots cinc vam emprendre el viatge cap al nord de Nicaragua i cap a Hondures. El viatge va ser durillo, els busos son bastant cutres, sempre per enllasar els busos has d'agafar taxis perque mai arribes a la terminal des d'on despres surts, a tot arreu t'atavalen perque vagis amb ells,... De Granada cap a Managua amb un mini-bus. Taxi a Managua cap a la terminal adequada i bus fins a Ocotal on passariem la nit. Nomes penseu que anem 5 amb les respectives motxilles i que nomes agafem un taxi perque sigui mes barat= taxi amb el maletero obert per dins a Managua i patint per no perdre cap paquet!Parada obligada a Ocotal per passar la nit, a uns 40 minuts de la frontera amb Hondures es un poblet a les muntanyes sense gaire interes pero molt agradable. L'endema i havent passat una nit ben fresqueta, tots en un hospedatge diferent segons les necessitats i pressupost de cadascu, enfilem cap a Honduras. L'objectiu era arribar a La Ceiba, al nord, a la costa atlantica. El viatge seria dur. Bus de Ocotal a Las Manos (frontera), passar els tramits migratoris i bus fins a El Paraiso, bus de El Paraiso a Danli, mini-bus de Danli a Tegucigalpa (la capital d'Honduras per si algu no ho sap), a Tegucigalpa el mateix merder de sempre per trobar un taxi on hi entri tot. Per acabar, 8 horetes de bus fins a La Ceiba. De La Ceiba es d'on surten els ferris per anar cap a les "Bay Islands", nosaltres ens hem decidit per Utila, un dels llocs mes macos i mes barats del mon per bucejar.

Sera en el proper escrit on us explicare tots els meus moviments superficials i subaquatics per Utila... Fins aviat.

(Oh gran Pompeu, et demano disculpes per no tenir ni accents, ni c trencada, i la resta dels meus pecats)

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola ,veig que el temps no a acompanat gaire.
-ves am compte amb els moviments subaquatics i am tot, cuidat molt.
-aveura si no tens que corra tan i arrivas amb temps , per poder gaudir de Mexic.(no fos qu'ens arrivesis estresat)UN PETO MOL GROS
Neus

Porompompeu Fabra ha dit...

Trenquil Chebi ia milluraras cuan astigis en cassa danou.

Finç abiat!!

Un pató!

Porompompeu Fabra

Anònim ha dit...

5 en un taxi + motxilles! si no ho recordo malament a nosaltres els taxis a Nicaragua ens cobraven per persona i per tant no valia la pena anar apretats!. També pot ser que em timessin com a turista inexperta...

Maria

Anònim ha dit...

VIVA HONDURAS

VIVA!!!

MartaGONSI ha dit...

ieps!
osti Subi, vas gas avall!!!
a veure si ens arribes estressat de la Gran Aventura!
disfruta molt i no t'amoïnis per en Pompeu, que segur que entendrà que per molts llocs del món els accents oberts i les Ç (trencades) són uns autèntics desconeguts!
apalins, cuida't i fins aviat!

Eloi ha dit...

Ei! Hola!
Llegint llegint, gairebé sembla que ja estàs trist per que s'acaba el viatge però... nen!!! que dius que tornes el 15 de gener!!! això és d'aquí a 45 dies!!!!!!!!!!
Ja tindràs temps d'entristir. Ara a gaudir del que queda.
Per cert? Seguiràs pujant amunt amunt amunt?.... Curiositat... que si vas fins a Mèxic em portis un tequila.
(Jimador reposado de la casa Herradura si pot ser) je je je.... apa!!
lo disho! a disfrutar!
d1


Eloi

Anònim ha dit...

Perdona Eloi , no son 45 dies

SON 76 ELS QUE LI QUEDEN PER DISFROTAR

espero qu'els aprofiti el maxim i qu'el bon temps l'acompany , dons sebla que per mexic les coses no van gaire be ,esperem millori aviat.

Neus

Xevi Subi ha dit...

tranquil Eloi que no estic pas gens trist, i menys ara que ja soc un open water diver! jeje
Ha set molt guapo, ja anirem a fer alguna sortida quan torni.
Aviat us ho explico tot.

Andy

Anònim ha dit...

aquest últim escrit sí que té missatge, nen!!ENUNCIAR LA FI D'AQUESTA GRAN AVENTURA, per favor,que el Barça ja no és el que era des que vares marxar! que encara queden molts dies de pluja, sol, animals,molta gent guapa i coses semblants....i que això no estava previst en el guió;vols dir que penses tornar quan hauran passat els Reis(els d'orient,eh!)...el que vols tu, és arribar a temps per participar en les eleccions generals de març!Bé, conyes a banda, com et dirà tothom:passa-ho tant bé com puguis (i et deixin)...i si no estàs satisfet...doncs pots continuar, que nosaltres seguirem llegint i disfrutant amb tu, d'aquesta aventura.Apa, a seguir, com fins ara. sebastià i glòria