Tierra de Fuego

Ufff! nois no sabem ni per on comensar. Assenteu-vos bé, feu un cafè, això pot ser llarg.

Comencem per el millor de tots aquests últims dies, la gent. Si a Buenos Aires i a Mar del Plata ens haviem trobat bona gent, simpàtica, divertida, interessant,... la gent amb la que hem compartit hostel a Ushuaia i l'ambient que s'ha creat superen amb escreix els anteriors. Més que l'encant de la bahia, els boscos o les muntanyes, ells són els responsables que hagim passat sis dies a Ushuaia en comtes dels tres planejats inicialment.

Uns quants dels persontages: L'Aitor i en Peio eren de Mondragon (Guipuzkoa), eren d'aquells tios autèntics que quan els veus per primer cop ja saps que són bascos. Hi va haver bon feeling des del principi. Amb ells viatjava l'Octavio de Mexico.
Mensió a part per en Ludovic, un crack, francès del sud de la Bretanya, fa tres anys que volta pel món. Ha hagut de treballar algunes temporades, ha treballat en diferents vinyes d'arreu del món com a Australia i a Mendoza. Hem rigut molt amb ell i esperem retrobar-lo potser a El Calafate o Bariloche.
Un grup de "porteños", de la capital, en Fernando, l'Hernán, en Martin, la Noelia,... que aprofitaven les vacances de setmana santa. Ells preparaven el sopar gairebé cada dia, desde pizzes fins a un cordero asado sencer que estava deliciós.
Altres argentins com la Cecília de Comodoro Rivadavia, en Daniel i la Miriam de Misiones o la Florencia i en Fabian, aquest últim d'Uruguay.
També la Belén, de Tenerife, que ha estat un mes de vacances i que va fer 27 anys el dia 3. Per celebrar-ho vam fer un sopar tota la colla i fins hi tot li van preparar una choco-torta amb dulce de leche i tot.
I més colla que no acabariem mai, aquí va passant gent, "unos vienen y otros se van".

Ja està, ara ja us podem fer 5 cèntims del que hem fet aquests dies. Després de Puerto Madryn vam anar fins a Rio Gallegos (17h de "micro") on vam passar la nit per seguir el viatge l'endemà. Per anar fins a Ushuaia (12h més) has de passar per Chile i creuar l'estret de Magallanes amb ferry, fet que suposa perdre molt temps als 2 passos fronterers i esperant el ferry. Això si, els paissatges són "relindos" i des del ferry pots veure forces "toninas", molt similars als dofins però de color negre i blanc, que donen la benvinguda a Tierra de Fuego.

Aquí no fa, ni molt menys, el fred que ens esperàvem per la latitud on estem. Ushuaia tampoc no és la fi del món com diuen els argentins. Aquí et venen aquesta moto pero no cal ser gaire puta per mirar cap el sud i veure que hi ha una altre illa. Deu ser que com que és chilena no conta! És igual, si ells son felicos amb el "Bienvenidos al fin del mundo" què els hi vols dir...

La primera sensació és... què collons hi fotrem aquí?! sensació reforsada per l'Aitor, que ens deia "os vais a ir cagando leches para arriba!"
És cert que no hi ha res imprescindible, ni molt espectacular, pero no t'aburreixes pas i hi ha forces coses interessants per fer. Amb més o menys bon temps, hem fet diferents excursions. Al Glaciar Martial, on téns unes vistes impressionants de la bahia d'Ushuaia i del canal Beagle. Al parc natural de Tierra de Fuego ens va fer mal dia i no el vam poder disfrutar, encara sort que a l'entrada vam colar com a argentins i només ens va costar 6 pesos i no 30 com als estrangers. La tàctica és anar amb argentins i sobretot no obrir la boca. Més divertida va ser la sortida al Lago Fagnano i Tolhuin on fan unes "facturas" (pastes) que estan de muerte. Anàvem nou amb dos cotxes de lloguer i ens ho vam passar molt bé sobretot quan en Ludovic es fotia a córrer camps a través empaitant "guanacos" per aconseguir una bona foto i fracassant estrepitosament.

Una bona experiència va ser navegar en veler per el canal de Beagle, vam tenir la "chance" d'observar animals i plantes a les illetes i sobretot notar la fredor del vent i l'aigua que picaven a la cara. Aquesta sortida amb veler ens la va exufar una dona del tot peculiar, ens va vendre molt bé el producte, ella deia que sortien a les revistes de viatges i a totes les guies i quan li vam dir que erem catalans ens va mostrar orgullosa el seu rellotge, era de TV3 i per rematar-ho va dir que hi havia anat en Mikimoto! clar, amb aquestes credencials... ja hi vam ser.

Això ha estat tot des de la terra del foc, la terra dels "yamanas". Segur que ara mateix ens oblidem d'alguna anècdota o d'algun altre personatge que hem trobat, ha estat tot molt intens. Hem rigut, jugat, parlat, hem discutit de política, de costums, de menjar i de vins, també dels francesos, dels argentins i dels espanyols, dels bascos, dels catalans,... de tots i de tot.

Doncs bé, aquesta matinada ja marxem cap a Punta Arenas (Chile) amb l'objectiu d'arribar el dissabte a Puerto Natales, porta d'accés a Torres del Paine, segons diuen, un dels parcs més espectaculars de sud-amèrica.

Ja ens ho trobarem!