tag:blogger.com,1999:blog-83151310779315710432012-02-02T19:39:25.623+01:00el gran viatge va durar <b>312 dies</b> i <b>23 hores</b>.SubiToninoreply@blogger.comBlogger531100tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-63331314669413240452012-01-29T20:43:00.007+01:002012-01-29T20:48:50.596+01:00

SubiToninoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-39871837685115483642008-03-18T20:26:00.005+01:002008-03-18T20:53:52.007+01:00

Fa més d'un any vam tenir un somni, s'obria una porta, entrava claror, sortiem. A fora, hi havia un món per descubrir, camins per recórrer, gent amb qui parlar, terres per conèixer. A dins, deixàvem amics, familia... "no patiu, un dia tornarem" els deiem, voliem caminar.Ja fa uns dies que la nostra aventura va acabar, sembla que de mica en mica tornem a agafar una rutina. Dilluns, dimarts,

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com45tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-82937024879097673782008-01-21T00:39:00.000+01:002008-01-21T01:05:57.057+01:00

Doncs sí, ja sóc a casona. Al meu estimat poblet del nord d'Osona. Encara no m'ho acabo de creure. Ja no estic voltant per aquests móns de deu, puc parlar català tot el dia i menjar fuet i llonganissa. Però potser que acabi d'explicar-vos els últims dies del viatge abans de posar-nos a filosofar sobre el sentit de la vida...La meva primera parada a la riviera maya, estat de Quintana Roo, va ser

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-75099695329530867942008-01-14T03:30:00.000+01:002008-01-14T03:47:49.417+01:00

El hostel de Puerto Escondido era un caos, em sembla que erem més de 100 persones per allà, només hi havia dues dutxes i dos lavabos que de tan en tan es quedaven sense aigua. Jo estava en una mena de barraca amb 6 lliteres, algunes sense matalàs. Vaig arribar amb uns mexicans que van ocupar la llitera del meu costat, resulta que poc després d'anar a dormir arriba un paio amb una llanterna

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-24972705712210025692008-01-05T01:05:00.000+01:002008-01-05T01:19:30.360+01:00

Ho haviem deixat el 24 a la tarda mentre anàvem preparant l'àpat per celebrar el nadal... i quin àpat senyors! Una bona presentació al pati de casa la Marta i en Javier, una numerosa presència familiar i un emotiu parlament d'en Miguel, el cuñao d'en Pep, van donar el tret de sortida al festival de menjar i de beure. Que si una crema per començar, que si un caldo de camarón per encendre una

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-28555296928846263792007-12-24T22:04:00.000+01:002007-12-24T22:13:34.164+01:00

Ja fa uns quants dies que no explico res oi? Us havia dit que em quedaria uns dies a Guadalajara i així ho vaig fer. No em pregunteu que he anat a visitar perquè la veritat és que poca cosa pero la questió es que m'ho he passat de conya i he conegut a moltíssima gent. Però també he fet una mica de turisme, vaig anar a conèixer una mica Guanajuato. Com que l'Adry també havia de treballar durant la

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-29915793609726139252007-12-08T23:29:00.000+01:002007-12-08T23:53:15.721+01:00

Vaig arribar bastant fet caldo a México D.F. després de passar la nit al bus. Bastant còmode però no acabo de dormir bé del tot. Vam quedar amb l'Adriana que l'esperaria a l'hotel que ens havia reservat a la ciutat, el Gran Melia Reforma. Sí, sí, un "motxillero" que porta gairebé 9 mesos de viatge i cap a un hotel de cinc estrelles! M'explico, la mare de l'Adry té una petita agència de viatges i

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-83690618037484133002007-11-30T02:51:00.000+01:002007-11-30T02:53:24.672+01:00

Els primers dies per Mèxic no han estat géns malament. Una petita parada a San Cristóbal de las Casas, a Chiapas i després a passar uns dies a Oaxaca de Juarez.San Cristóbal de las Casas em va agradar molt. Espero poder-hi tornar de pas cap a Yucatán al gener. Però no ho puc assegurar perquè cada dos per tres canvio de plans. San Cristóbal és més un poble que una ciutat, molt agradable, bona

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-80823623199217588532007-11-25T02:49:00.000+01:002007-11-25T03:08:24.133+01:00

A la vora del Lago Atitlán s'acaben els meus dies a Guatemala. Agafem un bus que ens portarà fins a Chiapas, per descansar un día i seguir tirant amunt. Però no avancem aconteixements, el que toca explicar ara, són els últims dies a Guate.Antigua de Guatemala és una ciutat ben bonica i que val prou la pena. És tan maca que si no fós perquè ja n'estic ben saturat d'arquitectura colonial m'hi

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-28585610303892724132007-11-20T00:43:00.000+01:002007-11-20T00:58:38.183+01:00

Després de Belize vam arribar a Flores, a la regió de Petén, Guatemala. L'ojectiu a la regió era principalment el de visitar les ruines maya de Tikal. Als primers dies a Flores però ens va rebre una bona tempesta amb plujes continues, per això vam decidir esperar per anar a visitar Tikal amb bon temps... i com ens en vam arrepentir!Resulta que de cop i volta i d'un día per l'altre els senyors del

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-34662151460970757112007-11-13T17:56:00.000+01:002007-11-13T23:45:01.019+01:00

Com ja heu pogut deduir, finalment ens vam decidir per anar a passar uns dies a Belize, aquest petit país, força desconegut per la majoria dels mortals, és una maravella de la naturalesa. Tot i que és molt car, he de reconèixer que tots els calers que m'han fotut durant els últims dies han estat ben gastats. Espero que amb les meves explicacions vosaltres també penseu que el que he fet val la

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-34973009296775253112007-11-04T20:21:00.000+01:002007-11-04T20:43:39.877+01:00

Doncs com us havia dit, l'objectiu a Utila, una petita illa de les "Bay Islands" a Honduras, era iniciar-me en el món del submarinisme aprofitant que es força barat i un lloc també força bonic. Però arribar a l'illa no va ser fàcil. Vam agafar un ferri a les 9 del matí, hora en que tothom ja ha esmorzat i pertan hi ha contingut a l'estomag... Ja veieu per on vaig oi? Sí, hi havia una mala mar

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-4836037483804727152007-10-30T18:28:00.000+01:002007-10-30T18:30:29.456+01:00

Com heu pogut observar, la meva estada a Nicaragua tampoc ha set gaire prolongada que diguem. La veritat es que no sabria donar-vos una explicacio clara i contundent. Com deia el nostre amic i sabi Tortadavia, potser es simplament una questio fisica, potser es nomes una questio de temps... Com diria en Jose Maria "el tiempo, ese juez supremo, que quita y da razonesss"I si, el temps es important a

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-56888553084938805472007-10-20T20:57:00.000+01:002007-10-20T21:06:03.304+01:00

Hola gent, ja sóc a Nicaragua. Ahir a la tarda vaig arribar a San Juan del Sur, a la costa de Pacífic. El viatge des de San José (Costa Rica) va ser prou llarg, havent de passar la frontera, canviar tres cops de bus i totes aquestes coses. Ja durant tot el viatge ens va acompanyar la pluja i tampoc ens ha deixat aquí a San Juan. Sembla que no canviarà aviat, la qual cosa ens puteja com a viatjers

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-75780403412969471852007-10-11T22:56:00.000+01:002007-10-11T23:07:45.059+01:00

Els meus dos dies d'estada a la capital s'han acabat, d'aquí a dues horetes agafo un bus cap a Bocas del Toro. I què he fet aquest dos dies?Finalment, la ciutat no m'ha desagradat tan com podia pintar quan vaig arribar. La sensació inicial no va ser gaire bona, sobretot venint d'on veniem. Ens van deixar al mig de la zona "pija", tot súper car i molts gratacels; una merda. Però al final vam

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-74215468912646810292007-10-10T02:50:00.000+01:002007-10-10T03:08:35.097+01:00

Ja he arribat a Panamà, però la qüestió no és haver arribat sinó com i per on hi he arribat. Ni més ni menys que per l'arxipèlag de San Blas i viatjant amb un inmens veler. Una cosa està clara, és impossible que us pugui transmetre la bellesa dels paisatges que he vist i les sensacions tan guapes que he tingut. Senzillament és impossible, la veritat és que ha set al·lucinant. Fins i tot m'he

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-6010051603411311132007-10-05T01:07:00.000+01:002007-10-05T01:21:37.937+01:00

Sí, ja ho tinc tot a punt per agafar el barco! Sortim aquest matí de divendres, esperem que el temps ens acompanyi i el viatge sigui molt divertit i interessant. Tot apunta que sí, perquè passarem per l'arxipèlag de San Blas i tothom diu que és espectacular. Us ho explicaré quan ja sigui en terres panamenyes. Ara el que toca és Cartagena de Indias i rodalies...El primer dia vaig arribar forsa

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-9649041105329666662007-10-01T20:06:00.000+01:002007-10-01T20:10:44.485+01:00

Arribant a Santa Marta, el primer que vaig fer va ser mirar el correo electònic per veure si tenia notícies d'en Luis, el reporter del Marca, que m'havia dit que estava per la zona. Malhauradament però, feia pocs dies que havia deixat la ciutat per anar cap a Venezuela. Veient que la ciutat no era res de l'altre món vaig decidir anar a buscar allotjament a la Bahía de Taganga, un petit poble

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-1323689160502591692007-09-24T22:23:00.000+01:002007-09-24T22:36:42.715+01:00

Bé, doncs finalment m'ha arribat la nova targeta de crèdit que estava esperant i ja puc marxar de Bogotá. Han set uns quants dies força tranquils disfrutant de la capital colombiana. La veritat és que també tenia ganes de quedar-me uns quants dies en un mateix lloc perquè els últims mesos amb en Toni haviem anat força a pinyó. Haviem de ser el 18 aquí i per això no haviem parat més d'un parell de

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-53175437196568826382007-09-21T19:06:00.001+01:002007-09-21T19:06:54.755+01:00

"El finaaaaaaal, del veranoooooooo, llegóoooooo y tu partiráaaaaaaaaaaaas..."La Júlia marxant plorant dins el taxi amb el quadre que li havien regalat a sota del braç, en Pancho i en Javi plorant com madalenes tot despedint-se, en Piraña que no hi era (deuria estar kardant-se un xoripán), en Chanquete... ai no, aquest ja s'havia mort... En fi, que com sempre, i per tot, hi ha un final (consultar

SubiToninoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-3135643346778216562007-09-19T03:47:00.000+01:002007-09-19T04:08:36.933+01:00

Crec que ho haviem deixat a Cali i que ens n'anàvem cap a la zona coneguda com Eje cafetero oi? Doncs comencem. Bé, abans de deixar Cali dir-vos que vam tornar a notar com a la terra li donava per saccsejar-se una miqueta. Sí, vam tenir un nou terratrèmol. Aquesta vegada de menor intensitat, poc més de 6 graus a l'escala de Richter. L'epicentre va ser al sud de Colombia, van baixar algunes cases

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-60080727464098758642007-09-13T02:37:00.000+01:002007-09-13T02:39:34.627+01:00

Hola amics, ja som a Colombia. La nostra entrada al pais va ser per Ipiales, un pas fronterer un pèl més tranquil que el que vam tenir entre Peru i Ecuador. Passats els tràmits migratoris sense problemes, del primer que ens vam adonar va ser que el país era bastant més car que els anteriors.A Ipiales no hi vam fer gaire res, a primera hora del matí vam visitar el Santuario de la Virgen de Las

SubiToninoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-57221998119474529822007-09-04T01:24:00.000+01:002007-09-04T01:25:42.209+01:00

"...me despido de tí, me voy".Finalment, la nostra fugaç aventura per aquest petit i bonic país com és Ecuador ha arribat al seu final, disfrutant de la seva capital, Quito, que la veritat està molt i molt bé.Però anem per pams, i seguim on ens vam quedar...Ens dirigíem al mercat de Saquisilí, ja que pel què teniem entès hi havia un mercat d'animals bastant potent que haviem de visitar, així que,

SubiToninoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-36085076659753467462007-08-30T01:13:00.000+01:002007-08-30T01:24:46.625+01:00

Ja som a Ecuador i s'ha de dir que hem anat per feina. I hem d'anar per feina sobretot per un motiu, anem a donar la notícia per si hi ha algú que no escolta ràdio-macuto spt. El nano de ca l'Aleix torna!! Vuelve, a casa vuelve por "festa major"! Torna cap a terres catalanes el 18 de setembre, el vol és des de Bogotà i només tenim 20 dies per arribar-hi!Dit això, anem a explicar una mica aquesta

SubiToninoreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-44787825992128585042007-08-24T02:19:00.000+01:002007-08-24T02:26:22.881+01:00

Doncs després de Lima, on vam tenir l'ensurt del sisme i que vam salvar amb bona nota, vam seguir el nostre trajecte cap al nord, concretament a la població de Huaraz. Vam arribar allà cap a les 6 de la matinada i a l'estació de busos ens va recebre un guia turístic que ens va oferir un hostal a bon preu amb opció de fer alguna excursió, així que ja hi vam ser. Pactem un preu de 10 soles la nit,

SubiToninoreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-3348550580745728642007-08-17T04:23:00.000+01:002007-08-17T04:38:05.655+01:00

Haviem arribat a Lima a mitja tarda procendents de Cusco després d'un viatge de 20 hores de bus. El Sisme ens va sorprendre en un cyber-cafè on precisament estàvem actualitzant el nostre blog. Eren les 18:40 quan va començar a tremolar tot, els primers segons no saps ben bé què està passant però de seguida reacciones i assimiles que es tracta d'un terratrèmol. Tot i que la nostra reacció va ser

SubiToninoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-50810508960751813352007-08-16T01:00:00.000+01:002007-08-16T01:18:28.516+01:00

Ja som a Cuzco. Hem arribat entre les 4 i les 5 del matí després de 7 hores en bus, aquesta vegada sense cap incidència destacable. Ens instalem al hostel que ens havíen recomanat desde Puno, a la part vella de la ciutat, i aprofitem per descansar i dormir unes horetes, ens esperen 7 dies molt intensos : Cuzco, Valle Sagrado de los Incas, algun trekking per la zona i pujada al Machu Pichu...El

SubiToninoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-23219240762928245352007-08-13T23:40:00.000+01:002007-08-13T23:41:52.885+01:00

Hola nois, tenim molt feina acumulada i moltes històries per explicar-vos, per tant haurem d'anar per passos.Us haviem deixat pendent l'explicació de l'accidentat viatge d'Arequipa a Puno. Haviem agafat un bus i amb 5 hores haviem de ser a Puno per arribar a una hora decent, buscar un hostel i preparar alguna visita pel Titicaca. En Coro, mecànic oficial de l'expedició, ja va preveure que les

SubiToninoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-15628400197961255482007-08-06T01:15:00.000+01:002007-08-06T01:18:57.114+01:00

Quina parella... Subi i Toni... que voleu que us digui... continuen igual, en Toni ja sabeu com és i en Subi també ja sabeu com és... no han canviat gaire després de tants dies per sud-america. Aquesta vegada s'han demanat el comodí del públic, s'agafen un descans i fem la cronica els 3 convidats:Ho havíem deixat a Nazca on agafaríem el bus cap a Arequipa a quarts de 12 de la nit. La última

SubiToninoreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-84857833735476074262007-07-31T01:02:00.000+01:002007-07-31T01:03:31.897+01:00

El nostre viatge cap a la capital del Perú, Lima, no podia començar de millor manera, ja que al pujar al bus ens hi trobem l'Anton (basco-belga) i en Jeroen Bervoets (belga tot ell), suposo que ja els coneixeu, han sortit en més d'un escrit, assentats just darrera nostra... Així que, sorpresa ben rebuda i a compartir part del trajecte perquè aquest parell anaven cap a Arequipa, a mig camí de

SubiToninoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-49329118677260839062007-07-23T02:19:00.000+01:002007-07-23T02:23:04.072+01:00

Ho haviem deixat a Guayaramerin, després d'un bon trote amb barco pel mamoré. Doncs bé, després del barco va arribar el torn als autobusos, molt menys relaxants i molt més durs que el "Sergio Andrés". El primer trajecte amb bus ens havia de portar a través del Beni fins a Rurrenabaque, ja hi vam arribar ja però... haviem de sortir a les 8 del mati i per començar ja vam sortir a les 9. La cosa va

SubiToninoreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-11142742138262318822007-07-15T23:29:00.000+01:002007-07-18T14:00:55.345+01:00

La nova aventura va començar ja amb el trajecte amb mini-bus des de Cochabamba a Villa Tunari, ja que el tema de "mirar abans d'avançar" aquí a Bolívia és inversament proporcional, així que carretera rotllo de la Vola, clavant frens per la pendent, i passant dels 3000 metres d'altura als 280 finals, van tenir les seves conseqüències... Parant el cotxe al voral i la paia del darrera bomitant (amb

SubiToninoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-71963051551953676672007-07-03T02:25:00.000+01:002007-07-03T02:27:19.120+01:00

Els nostres últims dies bolivians han estat coberts per un bonic periple per aquestes tres interessants ciutats.Després d'Uyuni ens vam ajuntar un grup numerós de viatjers. Als 6 que ja haviem fet el tour junts se'ns van unir en César (Rio Grande do Sul) i l'Edgardo (Santiago de Chile). Tots junts vam visitar la bonica, colonial i elevada (4.000 m) ciutat de Potosi. Si nois, Potosi és molt més

SubiToninoreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-66550476053621500522007-06-25T00:13:00.000+01:002007-06-25T00:25:05.047+01:00

Hola patuleia, ja tornem a ser per aquí, ara ja des de terres bolivianes després d'haver visitat el nord xilè, i haver donat per finalitzada la nostra estada en aquest país.Vam arribar a San Pedro de Atacama (Chile) en un bus que vam pillar a Salta (Argentina), veient uns paissatges impressionants i passant per uns caminots que déu ni do, de fet, degut a que l'últim tram del trajecte karda una

SubiToninoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-64923006761502153792007-06-19T02:58:00.000+01:002007-06-19T03:05:01.360+01:00

Hola amics, companys, coneguts i saludats i família tota. Ja tornem a ser aquí i ja ens ha passat l'emprenyada de veure un equip que va de blanc guanyar la lliga. S'ha de dir que la decepció forta va ser la del fatídic minut 90 de la setmana passada i no pas la d'ahir. Va ser molt fort. Nosaltres el vam viure a Humahuaca i miràvem el Mallorca-Sevilla per ESPN quan va sortir un recuadret que

SubiToninoreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-34671079338310723232007-06-07T17:34:00.000+01:002007-06-07T17:35:20.151+01:00

... d'on te'n diuen 2, posa-n'hi 1!Ja hem acabat la nostra curta però intensa aventura per Paraguay. Aquesta va començar a Ciudad del Este, una petita ciutat situada quasi a la frontera amb Foz do Iguaçu (Brasil) i on el turisme que rep és degut a la venda de components electrònics "trucha" bastant tirats de preu, i com no, vam decidir-nos a comprar un mp4 de 2Gb. Així que viatge d'anada i

SubiToninoreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-56575351911475306182007-06-03T17:35:00.000+01:002007-06-03T17:39:01.080+01:00

Tenim alguns dies endarrerits no? des de que vam marxar de Buenos Aires oi? Sabeu, és que no es tant fàcil trobar el moment per escriure, o trobar internet a un preu assequible o un hostel on sigui gratuit. Això si, nosaltres encantats que ens demaneu que seguim escrivint i que ens aneu seguint. Ens fa molta il.lusió i per això ho continuarem fent. Doncs això, anem per feina... on ens haviem

SubiToninoreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-12464956759984956682007-05-31T02:04:00.000+01:002007-05-31T03:22:39.826+01:00

Tal i com indica el títol de l'escrit, aquesta va ser la nostra referència, destí i punt turístic a establir-se a Buenos Aires en la nostra tercera visita a la ciutat... el conegut vulgarment com "el depa de las mexicanas"!La idea d'aquesta nova estància a la capital Argentina no va ser altra que la de retrobar-nos amb grans amics fets al llarg del que portem de viatge, i amb aquestes ganes hi

SubiToninoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-49590426884918016572007-05-24T17:44:00.000+01:002007-05-24T17:45:17.260+01:00

Després de Mendoza ens dirigim cap a San Agustín de Valle Fertil. El lio de correos ens va fer perdre el bus que sortia de San Juan al migdia i haviem d'agafar el de les 7:15 pm amb la qual cosa arribariem a un poblet de mala mort a les 12 de la nit. Aixo si, podiem aprofitar per donar el vol per San Juan, conèixer una mica el centre i anar a comprar algun llibre que ens feia falta.Quan vam

SubiToninoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-92081194289978164182007-05-19T17:17:00.001+01:002007-05-20T13:07:29.885+01:00

Ja tornem a ser per aquí, i ara per explicar la nostra aventura per Mendoza, terra de vins, que va durar uns 9 dies, així que paciència...Vam arribar a Mendoza el dimarts passat no l'altre, i ja a la nit ens esperava la primera festa... Festa Mexicana! Uns Tacos de puta mare que ens va preparar en Gabi, el cuiner del hostel Campo Base on vam passar tots aquests dies, un xupitu de tequila i tota

SubiToninoreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-90244399981578284312007-05-11T02:58:00.000+01:002007-05-11T02:59:08.533+01:00

Ja som a Mendoza, Argentina; pero anem a pams, primer potser que us expliquem una miqueta aquests últims dies que hem passat a Chile. Cada cosa al seu temps.Ens vam plantar a Santiago i, sense ofendre als santiaguinos (o com sigui el topònim), de seguida ens vam adonar que no ens hi estariem gaires dies allà, no hi ha molta cosa a fer! Tampoc és una ciutat gaire maca o que tingui edificis o

SubiToninoreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-27314675763485495432007-05-04T14:22:00.000+01:002007-05-04T14:27:31.322+01:00

Es veu que Sant Tomás Molina va passar de nosaltres, i el temps ha seguit la tònica... plugim per aquí, i tempesta per allà; així que la nostra primera estància a Valdivia va ser en plan "relámpago" ja que amb l'aigua que queia feia impossible qualsevol mena d'activitat turística... i per "colmo", a la nit nem a kardar una birrilla amb uns Tacos i és clar, tòpsia de cilantro a l'interior en plan

SubiToninoreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-80638396752981988592007-04-30T01:09:00.000+01:002007-05-01T17:38:24.160+01:00

I després de la regió dels glaciars arribàrem a la regió del llacs…La primera parada després de Rio Gallegos va ser El Bolsón, un poble amb fama de ser molt tranquil, i ja us podem dir que és ben veritat. Haviem quedat amb l'Albert Tort que ens trobariem a la casa del viatjer de l'Agustín Porro, nom molt adequat pels aires que es respiren per aquest poblet, però ens van dir que estava tancat i

SubiToninoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-18243245386093614112007-04-19T01:12:00.000+01:002007-04-19T01:21:41.350+01:00

Aquests últims dies, hem viscut experiències increïbles, moments per recordar, i alguna que altra decepció, però anem per pams...El dissabte dia 7 d'Abril, i després d'arribar a Puerto Natales - Chile, vam llogar material per acampar (tenda, sacs de dormir, aïllants, cuineta de gas i menjar) i vam comprar el bitllet de bus que ens havia de portar al parc natural TORRES DEL PAINE el dia següent...

SubiToninoreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-7768409002134598372007-04-08T03:35:00.000+01:002007-04-08T03:47:20.835+01:00

Demà dia 8 d'Abril i de bon matí començarem una excursió al parc natural Torres del Paine, que esperem ens comporti alguns dies (un màxim de 5) tot depenent del temps que ens trobem per allà dalt.Portem un bon equip d'acampada que hem llogat, així que esperem no passar gaire fred i poder disfrutar al màxim d'aquest esplèndid lloc, això diuen, i poder pujar-vos les fotos dels paisatges a la

SubiToninoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-43763420121620800852007-04-05T22:36:00.000+01:002007-04-05T22:41:12.584+01:00

Ufff! nois no sabem ni per on comensar. Assenteu-vos bé, feu un cafè, això pot ser llarg.Comencem per el millor de tots aquests últims dies, la gent. Si a Buenos Aires i a Mar del Plata ens haviem trobat bona gent, simpàtica, divertida, interessant,... la gent amb la que hem compartit hostel a Ushuaia i l'ambient que s'ha creat superen amb escreix els anteriors. Més que l'encant de la bahia,

SubiToninoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-55261137016848606912007-03-29T15:16:00.000+01:002007-03-29T15:32:45.730+01:00

El dilluns dia 26 de març, i després d'unes 10 hores de bus, vam arribar cap a la tarda-vespre a Puerto Madryn, ciutat coneguda mundialment per tenir el millor accés a Península Valdés, una gran reserva natural on s'hi poden observar desde pingüins de Magallanes, passant per dofins ("toninas" amb argentí), cormorans, elefants marins, balenes (que aquesta època no hi són) i alguna orca... A

SubiToninoreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-31786635382749946222007-03-25T03:24:00.001+01:002007-03-25T03:26:28.459+01:00

Després de passar molts més dies dels que ens esperàvem a Buenos Aires, vam continuar la ruta i vam deixar el hostel. És curiós com amb només una setmana ja ens hi sentiem com a casa. Els dos vam coincidir tot just passada la porta que ens sabia una mica de greu deixar aquell lloc, aquella colla. N'hi havia uns quants que hi vivien allà, i molts feien torns a recepció per guanyar-se "un poco de

SubiToninoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-2242347456815104522007-03-20T03:30:00.000+01:002007-03-20T03:35:37.568+01:00

I el desè dia... va sonar el despertador.Si, si, nois i noies, com ho sentiu... hem tornat a la crúa realitat de despertar-nos amb aquest maleït aparell. A les 8 del matí haviem de pillar un ferry cap a Colonia, Uruguay. Però la veritat és que ha valgut molt la pena.El viatge ha sigut d'un dia i estava inclòs en un "day trip" d'aquests rotllo Inserso, dels de "un jamón para los caballeros y cinco

SubiToninoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-31584951908710786062007-03-19T04:21:00.000+01:002007-03-19T04:54:44.771+01:00

Finalment hem aconseguit anar a veure un partit del torneo clausura en directe. I ho hem fem ni més ni menys que a La Bombonera. Aquest estadi que deu el seu nom a la seva extranya forma és sens dubte un dels històrics en el futbol mundial. Aqui passsa alguna cosa similar al camp Camp Nou, pràcticament no hi ha localitats a la venta i l'unic recurs és accedir amb un abonament d'alguns operadors.

SubiToninoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-71977317809214651522007-03-16T23:06:00.000+01:002007-03-16T23:55:07.217+01:00

Ja hem finalitzat la nostra aventura per Rosario, la millor ciutat d'Argentina per molts viatgers, una molt bona ciutat segons el nostre parè. Això va ser el dimecres 16 i dijous dia 17...La veritat és que es tracta d'una ciutat amb molt moviment, gent sempre amunt i avall pels carrers... Suposo que gran part d'aquesta vida que es respira és degut a que és una ciutat Universitària.Sens dubte, el

SubiToninoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-50070135471275403512007-03-13T21:42:00.000+01:002007-03-13T22:19:01.332+01:00

Ahir (dilluns dia 12 de Març) vam descubrir que ja tenim dominat el transport metropolità de Buenos Aires... Que si el 152, que si el 64, que si el 95 (el nostre preferit)... però no ens volem fer els xulus pq vam acabar amb els peus ben encetats!!!Total, que autobús amunt, autobús avall, vam recórrer el barri de La Boca, Recoleta i la Avenida de Florida.El barri de La Boca és guapíssim, un lloc

SubiToninoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-71533903140335416102007-03-12T00:06:00.002+01:002008-07-16T16:33:08.792+01:00

Ja som a Buenos Aires! Ahir, després d'unes tretze hores de vol desde Milano, ens vam plantar a la capital argentina. Tan sols agafant el bus que ens va portar de l'aeroport al centre ja ens vam adonar de la inmensitat de la ciutat. Les distàncies son molt llargues i vulguis o no et fas un fart de caminar. De seguida vam trobar l'hostal que, tot i ser un dels més econòmics de la ciutat, és

SubiToninoreply@blogger.com0