tag:blogger.com,1999:blog-83151310779315710432008-05-08T08:01:39.849+01:00SubiToninoreply@blogger.comBlogger52125tag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-39871837685115483642008-03-18T20:26:00.005+01:002008-03-18T20:53:52.007+01:00

Fa més d'un any vam tenir un somni, s'obria una porta, entrava claror, sortiem. A fora, hi havia un món per descubrir, camins per recórrer, gent amb qui parlar, terres per conèixer. A dins, deixàvem amics, familia... "no patiu, un dia tornarem" els deiem, voliem caminar. Ja fa uns dies que la nostra aventura va acabar, sembla que de mica en mica tornem a agafar una rutina. Dilluns, dimarts,

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-82937024879097673782008-01-21T00:39:00.000+01:002008-01-21T01:05:57.057+01:00

Doncs sí, ja sóc a casona. Al meu estimat poblet del nord d'Osona. Encara no m'ho acabo de creure. Ja no estic voltant per aquests móns de deu, puc parlar català tot el dia i menjar fuet i llonganissa. Però potser que acabi d'explicar-vos els últims dies del viatge abans de posar-nos a filosofar sobre el sentit de la vida... La meva primera parada a la riviera maya, estat de Quintana Roo, va ser

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-75099695329530867942008-01-14T03:30:00.000+01:002008-01-14T03:47:49.417+01:00

El hostel de Puerto Escondido era un caos, em sembla que erem més de 100 persones per allà, només hi havia dues dutxes i dos lavabos que de tan en tan es quedaven sense aigua. Jo estava en una mena de barraca amb 6 lliteres, algunes sense matalàs. Vaig arribar amb uns mexicans que van ocupar la llitera del meu costat, resulta que poc després d'anar a dormir arriba un paio amb una llanterna

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-24972705712210025692008-01-05T01:05:00.000+01:002008-01-05T01:19:30.360+01:00

Ho haviem deixat el 24 a la tarda mentre anàvem preparant l'àpat per celebrar el nadal... i quin àpat senyors! Una bona presentació al pati de casa la Marta i en Javier, una numerosa presència familiar i un emotiu parlament d'en Miguel, el cuñao d'en Pep, van donar el tret de sortida al festival de menjar i de beure. Que si una crema per començar, que si un caldo de camarón per encendre una

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-28555296928846263792007-12-24T22:04:00.000+01:002007-12-24T22:13:34.164+01:00

Ja fa uns quants dies que no explico res oi? Us havia dit que em quedaria uns dies a Guadalajara i així ho vaig fer. No em pregunteu que he anat a visitar perquè la veritat és que poca cosa pero la questió es que m'ho he passat de conya i he conegut a moltíssima gent. Però també he fet una mica de turisme, vaig anar a conèixer una mica Guanajuato. Com que l'Adry també havia de treballar durant la

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-29915793609726139252007-12-08T23:29:00.000+01:002007-12-08T23:53:15.721+01:00

Vaig arribar bastant fet caldo a México D.F. després de passar la nit al bus. Bastant còmode però no acabo de dormir bé del tot. Vam quedar amb l'Adriana que l'esperaria a l'hotel que ens havia reservat a la ciutat, el Gran Melia Reforma. Sí, sí, un "motxillero" que porta gairebé 9 mesos de viatge i cap a un hotel de cinc estrelles! M'explico, la mare de l'Adry té una petita agència de viatges i

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-83690618037484133002007-11-30T02:51:00.000+01:002007-11-30T02:53:24.672+01:00

Els primers dies per Mèxic no han estat géns malament. Una petita parada a San Cristóbal de las Casas, a Chiapas i després a passar uns dies a Oaxaca de Juarez. San Cristóbal de las Casas em va agradar molt. Espero poder-hi tornar de pas cap a Yucatán al gener. Però no ho puc assegurar perquè cada dos per tres canvio de plans. San Cristóbal és més un poble que una ciutat, molt agradable, bona

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-80823623199217588532007-11-25T02:49:00.000+01:002007-11-25T03:08:24.133+01:00

A la vora del Lago Atitlán s'acaben els meus dies a Guatemala. Agafem un bus que ens portarà fins a Chiapas, per descansar un día i seguir tirant amunt. Però no avancem aconteixements, el que toca explicar ara, són els últims dies a Guate. Antigua de Guatemala és una ciutat ben bonica i que val prou la pena. És tan maca que si no fós perquè ja n'estic ben saturat d'arquitectura colonial m'hi

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-28585610303892724132007-11-20T00:43:00.000+01:002007-11-20T00:58:38.183+01:00

Després de Belize vam arribar a Flores, a la regió de Petén, Guatemala. L'ojectiu a la regió era principalment el de visitar les ruines maya de Tikal. Als primers dies a Flores però ens va rebre una bona tempesta amb plujes continues, per això vam decidir esperar per anar a visitar Tikal amb bon temps... i com ens en vam arrepentir! Resulta que de cop i volta i d'un día per l'altre els senyors

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-34662151460970757112007-11-13T17:56:00.000+01:002007-11-13T23:45:01.019+01:00

Com ja heu pogut deduir, finalment ens vam decidir per anar a passar uns dies a Belize, aquest petit país, força desconegut per la majoria dels mortals, és una maravella de la naturalesa. Tot i que és molt car, he de reconèixer que tots els calers que m'han fotut durant els últims dies han estat ben gastats. Espero que amb les meves explicacions vosaltres també penseu que el que he fet val la

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-34973009296775253112007-11-04T20:21:00.000+01:002007-11-04T20:43:39.877+01:00

Doncs com us havia dit, l'objectiu a Utila, una petita illa de les "Bay Islands" a Honduras, era iniciar-me en el món del submarinisme aprofitant que es força barat i un lloc també força bonic. Però arribar a l'illa no va ser fàcil. Vam agafar un ferri a les 9 del matí, hora en que tothom ja ha esmorzat i pertan hi ha contingut a l'estomag... Ja veieu per on vaig oi? Sí, hi havia una mala mar

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-4836037483804727152007-10-30T18:28:00.000+01:002007-10-30T18:30:29.456+01:00

Com heu pogut observar, la meva estada a Nicaragua tampoc ha set gaire prolongada que diguem. La veritat es que no sabria donar-vos una explicacio clara i contundent. Com deia el nostre amic i sabi Tortadavia, potser es simplament una questio fisica, potser es nomes una questio de temps... Com diria en Jose Maria "el tiempo, ese juez supremo, que quita y da razonesss" I si, el temps es important

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-56888553084938805472007-10-20T20:57:00.000+01:002007-10-20T21:06:03.304+01:00

Hola gent, ja sóc a Nicaragua. Ahir a la tarda vaig arribar a San Juan del Sur, a la costa de Pacífic. El viatge des de San José (Costa Rica) va ser prou llarg, havent de passar la frontera, canviar tres cops de bus i totes aquestes coses. Ja durant tot el viatge ens va acompanyar la pluja i tampoc ens ha deixat aquí a San Juan. Sembla que no canviarà aviat, la qual cosa ens puteja com a viatjers

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-75780403412969471852007-10-11T22:56:00.000+01:002007-10-11T23:07:45.059+01:00

Els meus dos dies d'estada a la capital s'han acabat, d'aquí a dues horetes agafo un bus cap a Bocas del Toro. I què he fet aquest dos dies? Finalment, la ciutat no m'ha desagradat tan com podia pintar quan vaig arribar. La sensació inicial no va ser gaire bona, sobretot venint d'on veniem. Ens van deixar al mig de la zona "pija", tot súper car i molts gratacels; una merda. Però al final vam

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-74215468912646810292007-10-10T02:50:00.000+01:002007-10-10T03:08:35.097+01:00

Ja he arribat a Panamà, però la qüestió no és haver arribat sinó com i per on hi he arribat. Ni més ni menys que per l'arxipèlag de San Blas i viatjant amb un inmens veler. Una cosa està clara, és impossible que us pugui transmetre la bellesa dels paisatges que he vist i les sensacions tan guapes que he tingut. Senzillament és impossible, la veritat és que ha set al·lucinant. Fins i tot m'he

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-6010051603411311132007-10-05T01:07:00.000+01:002007-10-05T01:21:37.937+01:00

Sí, ja ho tinc tot a punt per agafar el barco! Sortim aquest matí de divendres, esperem que el temps ens acompanyi i el viatge sigui molt divertit i interessant. Tot apunta que sí, perquè passarem per l'arxipèlag de San Blas i tothom diu que és espectacular. Us ho explicaré quan ja sigui en terres panamenyes. Ara el que toca és Cartagena de Indias i rodalies... El primer dia vaig arribar forsa

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-9649041105329666662007-10-01T20:06:00.000+01:002007-10-01T20:10:44.485+01:00

Arribant a Santa Marta, el primer que vaig fer va ser mirar el correo electònic per veure si tenia notícies d'en Luis, el reporter del Marca, que m'havia dit que estava per la zona. Malhauradament però, feia pocs dies que havia deixat la ciutat per anar cap a Venezuela. Veient que la ciutat no era res de l'altre món vaig decidir anar a buscar allotjament a la Bahía de Taganga, un petit poble

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-1323689160502591692007-09-24T22:23:00.000+01:002007-09-24T22:36:42.715+01:00

Bé, doncs finalment m'ha arribat la nova targeta de crèdit que estava esperant i ja puc marxar de Bogotá. Han set uns quants dies força tranquils disfrutant de la capital colombiana. La veritat és que també tenia ganes de quedar-me uns quants dies en un mateix lloc perquè els últims mesos amb en Toni haviem anat força a pinyó. Haviem de ser el 18 aquí i per això no haviem parat més d'un parell de

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-53175437196568826382007-09-21T19:06:00.001+01:002007-09-21T19:06:54.755+01:00

"El finaaaaaaal, del veranoooooooo, llegóoooooo y tu partiráaaaaaaaaaaaas..." La Júlia marxant plorant dins el taxi amb el quadre que li havien regalat a sota del braç, en Pancho i en Javi plorant com madalenes tot despedint-se, en Piraña que no hi era (deuria estar kardant-se un xoripán), en Chanquete... ai no, aquest ja s'havia mort... En fi, que com sempre, i per tot, hi ha un final (

SubiToninoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-3135643346778216562007-09-19T03:47:00.000+01:002007-09-19T04:08:36.933+01:00

Crec que ho haviem deixat a Cali i que ens n'anàvem cap a la zona coneguda com Eje cafetero oi? Doncs comencem. Bé, abans de deixar Cali dir-vos que vam tornar a notar com a la terra li donava per saccsejar-se una miqueta. Sí, vam tenir un nou terratrèmol. Aquesta vegada de menor intensitat, poc més de 6 graus a l'escala de Richter. L'epicentre va ser al sud de Colombia, van baixar algunes cases

Xevi Subihttp://www.blogger.com/profile/16101989568948257630noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-60080727464098758642007-09-13T02:37:00.000+01:002007-09-13T02:39:34.627+01:00

Hola amics, ja som a Colombia. La nostra entrada al pais va ser per Ipiales, un pas fronterer un pèl més tranquil que el que vam tenir entre Peru i Ecuador. Passats els tràmits migratoris sense problemes, del primer que ens vam adonar va ser que el país era bastant més car que els anteriors. A Ipiales no hi vam fer gaire res, a primera hora del matí vam visitar el Santuario de la Virgen de Las

SubiToninoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-57221998119474529822007-09-04T01:24:00.000+01:002007-09-04T01:25:42.209+01:00

"...me despido de tí, me voy". Finalment, la nostra fugaç aventura per aquest petit i bonic país com és Ecuador ha arribat al seu final, disfrutant de la seva capital, Quito, que la veritat està molt i molt bé. Però anem per pams, i seguim on ens vam quedar... Ens dirigíem al mercat de Saquisilí, ja que pel què teniem entès hi havia un mercat d'animals bastant potent que haviem de visitar,

SubiToninoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-36085076659753467462007-08-30T01:13:00.000+01:002007-08-30T01:24:46.625+01:00

Ja som a Ecuador i s'ha de dir que hem anat per feina. I hem d'anar per feina sobretot per un motiu, anem a donar la notícia per si hi ha algú que no escolta ràdio-macuto spt. El nano de ca l'Aleix torna!! Vuelve, a casa vuelve por "festa major"! Torna cap a terres catalanes el 18 de setembre, el vol és des de Bogotà i només tenim 20 dies per arribar-hi! Dit això, anem a explicar una mica

SubiToninoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-44787825992128585042007-08-24T02:19:00.000+01:002007-08-24T02:26:22.881+01:00

Doncs després de Lima, on vam tenir l'ensurt del sisme i que vam salvar amb bona nota, vam seguir el nostre trajecte cap al nord, concretament a la població de Huaraz. Vam arribar allà cap a les 6 de la matinada i a l'estació de busos ens va recebre un guia turístic que ens va oferir un hostal a bon preu amb opció de fer alguna excursió, així que ja hi vam ser. Pactem un preu de 10 soles la nit

SubiToninoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8315131077931571043.post-3348550580745728642007-08-17T04:23:00.000+01:002007-08-17T04:38:05.655+01:00

Haviem arribat a Lima a mitja tarda procendents de Cusco després d'un viatge de 20 hores de bus. El Sisme ens va sorprendre en un cyber-cafè on precisament estàvem actualitzant el nostre blog. Eren les 18:40 quan va començar a tremolar tot, els primers segons no saps ben bé què està passant però de seguida reacciones i assimiles que es tracta d'un terratrèmol. Tot i que la nostra reacció va ser

SubiToninoreply@blogger.com